La visibilitat de Salt i la seva gran peça urbanística

“Vila universitària.” Aquesta descripció, escrita amb lletres blanques sobreimpreses en una franja vermella, dona la benvinguda a Salt. Un dels rètols està situat en una de les artèries que creuen aquest municipi viu i multicultural: el passeig dels Països Catalans, un dels diversos carrers del terme que està completament annexionat amb Girona. Un altre cartell és al sector sud. Es tracta d’una gran àrea pròxima a l’AP-7 i és, indiscutiblement, un dels reptes actuals i de futur a la vila. Els terrenys, d’un total de 90 hectàrees, van acaparar l’atenció mediàtica el 2016. L’Ajuntament de Salt va preguntar a la ciutadania si estava a favor del desenvolupament urbanístic d’aquesta zona, en la qual Ikea ha mostrat interès. El sí dels veïns va ser aclaparador, ja que va ser l’opció triada pel 87% de les 4.829 persones que van votar en la consulta. El regidor d’Entorn Urbà, Àlex Barceló (ERC), explica que “el sector sud és l’última gran peça que queda a Salt pel que fa a desenvolupament urbanístic”. Hi afegeix que la dinamització d’aquest sector ajudarà a compensar alguns dèficits que hi ha a la ciutat, com per exemple la falta d’activitat econòmica. S’espera que s’hi instal·lin indústries; també s’ha ofert a Salut la possibilitat que s’hi construeixi el nou hospital Trueta, i, en menor mesura, una part d’aquesta àmplia superfície seria per a ús residencial. Barceló considera que estaria bé que, a més d’habitatges, hi hagués una residència per a la gent gran i pisos per a estudiants, tenint en compte que a Salt hi ha la seu de quatre universitats: l’Euses, l’ERAM, la UNED i la UOC.

Aquest mandat, al capdavant de l’Ajuntament hi ha una coalició entre ERC i IpS-CUP, que governen en minoria (dels 21 regidors, els republicans en van obtenir cinc en les eleccions del 2015, i IpS-CUP en va aconseguir tres). El ple està bastant fragmentat, ja que també hi ha els grups Canviem Salt, Cs, PxC, el PSC i CiU, així com tres edils del PDeCAT que el 2017 van abandonar el grup de CiU i van passar a ser regidors no adscrits. A més del batlle actual, Jordi Viñas (ERC), en els plens hi ha dos exalcaldes: Jaume Torramadé (CiU) i Iolanda Pineda (PSC). El convergent i la socialista són figures històriques de la política a Salt i, en ambdós casos, han decidit no tornar a presentar-se enguany a la reelecció. Torramadé posa en relleu que temps enrere “hi havia una visió atàvica que Salt era l’habitació dels mals endreços de Girona”. Especifica que, amb treball, “s’ha aconseguit que Salt comenci a comptar tant dins del panorama gironí com del català” i que, a més, “la població és avui en dia un dels rebedors d’entrada a l’àrea urbana de Girona”. “Per exemple, som un referent des del punt de vista cultural; també en salut, amb l’hospital Santa Caterina; tenim un dels centres comercials més importants de la demarcació, i fa temps que es treballa per donar més projecció a la vessant universitària”, detalla.

Amb vista a les eleccions locals del 26 de maig, tan sols hi ha dues formacions que repeteixen candidat. L’alcalde, Jordi Viñas, encapçalarà per segona vegada la llista d’ERC, així com el regidor i portaveu de Canviem Salt, Wilder Palacio. Es dona la circumstància que el regidor i portaveu de PxC, Sergi Fabri, serà l’alcaldable de Vox, formació que es presentarà per primer cop al municipi. El 2015 van concórrer als comicis un total de deu candidatures. Coincideixen, en nombre, amb les que hi haurà en la cita a les urnes d’aquest mes: ERC-AM, PP, Junts per Salt, IpS-CUP-Amunt, Ciutadans, Unidos Sí, PSC-CP, Vox, Canviem Salt en Comú-En Comú Guanyem i Podemos.

L’alcalde, Jordi Viñas, creu que han aportat una bona gestió econòmica per reduir el deute municipal, “fet que permetrà noves inversions d’envergadura el proper mandat”. També destaca “la creació de dos locals de barri a Salt, on anteriorment no n’hi havia cap”, i la posada en marxa de la línia 9 d’autobús, que uneix Salt amb la UdG, a Girona.

La comunitat educativa de Salt i l’Ajuntament han elaborat un pla educatiu de ciutat, en el qual es recullen més d’un centenar d’accions (una gira a l’entorn de l’Educació 360, que reforça els vincles entre l’aprenentatge dins i fora les aules). Però un dels reptes més importants, i que comporta la implicació de la Generalitat, és posar fi a la segregació escolar. L’exemple més paradigmàtic és el de l’escola La Farga, on el 100% dels alumnes són de famílies d’origen estranger. A Salt, a més, tots els centres públics de primària i secundària tenen la consideració de màxima complexitat. La directora de La Farga, Montse Palau, destaca: “La comunitat educativa ens creiem molt la feina, hi deixem la pell. Un dels objectius és continuar demanant al Departament d’Educació més recursos per atendre la diversitat; més personal i que s’abaixin les ràtios.”

A Salt hi ha 32.162 veïns i veïnes, de 84 nacionalitats diferents (el percentatge de persones immigrades és un 40,59% del total). Hi ha una riquesa cultural important i molta implicació de l’associacionisme, amb 230 entitats actives. A banda, el regidor d’Acció Social, Ferran Burch (IpS-CUP), remarca que “aquest mandat s’ha donat resposta, anualment, a més d’un centenar de casos de persones afectades per la crisi i la bombolla immobiliària”. A finals del 2015 hi havia 826 pisos buits, i ara, 250. Des de l’Oficina d’Habitatge s’han resolt uns 400 casos mitjançant la mediació amb les entitats bancàries i a través del lloguer social.