Comandaments dels Mossos desmenteixen la passivitat

Sis comandaments i càrrecs de la policia catalana van detallar ahir, en la tretzena setmana del judici al Tribunal Suprem, la tasca que van dur a terme per ajudar a sortir la comitiva judicial de la Guàrdia Civil de la seu d’Economia el 20-S, així com les actuacions per intentar aturar el referèndum de l’1-O. Desmentien, així, els responsables i agents dels cossos de seguretat espanyols, que en el judici contra els independentistes van criticar-los per la seva “passivitat”.

“Per a l’1-O, Trapero va insistir a aplicar l’estil propi dels Mossos: primer de tot, la mediació i, en última instància, un ús de la força proporcional i no generalitzat. És el mateix criteri que en els dispositius complexos”, va assegurar Josep Guillot, portaveu del sindicat de comandaments dels Mossos d’Esquadra, quan l’advocat Xavier Melero, defensor de l’exconseller d’Interior Quim Forn, li preguntava si havien canviat els paràmetres d’actuació policial amb motiu de l’1-O. Guillot també va explicar que el comunicat que va fer el sindicat el 4 de setembre d’aquell any, amb el títol No qüestionin la professionalitat dels Mossos, era una resposta als mitjans de comunicació que preguntaven què faria el cos el dia del referèndum i contra les manifestacions de Forn, que va qualificar de “retòrica política”, i va negar haver rebut cap ordre política d’actuació.

En el mateix sentit va declarar el comissari Sergi Pla, responsable de la regió policial central dels Mossos, que va sostenir que complien les ordres de la fiscalia i de la magistrada del TSJC. “Si no, hauríem compromès el prestigi dels Mossos”, hi afegia. Pla també va exposar que van protegir casernes de la Guàrdia Civil a Manresa, Vic i Berga, i “l’esforç” que van haver de fer la majoria dels membres del cos per al dispositiu de l’1-O. Al seu territori, havien de posar un binomi policial en 285 escoles i eren 570 agents, 316 dels quals vinguts de la seu central, a Sabadell, i no habituats a fer seguretat ciutadana. N’és un exemple l’agent amb el número 9823, de la unitat d’homicidis, que va explicar que l’1-O li va tocar anar al casal de les Cotxeres, a la urbanització de Canyamars, al municipi de Dosrius, on un veí va relatar al tribunal com agents de la Guàrdia Civil li van esquinçar els pantalons i el van emmanillar per haver-se mantingut a la porta del centre de votació agafat amb altres veïns. El mosso va declarar que van intentar entrar al centre “fent mediació”.

La policia catalana tampoc va ser passiva el 20-S a la seu d’Economia. El cap de la brigada mòbil, l’intendent amb el número 5422, va assegurar que a la tarda va disposar de fins a 22 equips d’ordre públic, amb 150 agents antiavalots i cinc unitats ARRO, per ajudar a sortir la comitiva judicial de l’edifici de la rambla de Catalunya. El cap policial va assegurar que aquell dia tot era “confús”, tant el nombre de personal que havien de treure –“fins i tot un gos”, va dir– com l’hora, ja que cap al vespre li van comunicar que hi havia problemes en el clonatge d’ordinadors i va replegar el cordó policial.