Veïns refermen la seva voluntat de votar, tot i la suspensió del TC

Una professora jubilada, una mestressa de casa, una farmacèutica, un estudiant universitari, un fuster, un informàtic, dos funcionaris de la Generalitat... i així fins a dinou ciutadans van refermar ahir, en el judici al Tribunal Suprem, que van participar activament a organitzar i participar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 perquè era “la festa de la democràcia”, en què veïns del barri o del poble van acordar de manera “espontània”, o en assembles de les associacions de mares i pares d’alumnes, de muntar activitats lúdiques als centres de votació el cap de setmana i “autoorganitzar-se” perquè tothom pogués votar l’1-O.

Els fiscals, com dimarts passat amb els primers votants, van continuar insistint a preguntar als ciutadans si sabien que el referèndum estava suspès pel Tribunal Constitucional (TC) i que els Mossos i els cossos de seguretat espanyols havien d’aturar la votació. “Si votar és delicte hauríem d’estar aquí dos milions de catalans”, va declarar Joan Porras, veí de Manresa i conegut per donar la bona nit als presos polítics quan eren al penal de Lledoners. El president del tribunal, Manuel Marchena, va renyar el fiscal Fidel Cadena per recriminar a una veïna de Dosrius que anés a votar, i aquest, per justificar l’acusació als polítics, li va preguntar si va anar a votar perquè li deia el seu govern. “ Vaig anar a votar perquè volia, i si els polítics m’haguessin dit que no hi anés, hi hauria anat igualment”, va declarar amb fermesa Carme Budé, de Dosrius, que alhora va relatar els cops que agents de la Guàrdia Civil van donar a l’alcalde i als concentrats. “Vaig anar-hi ben d’hora perquè no em volia perdre res: volia veure si arribaven les urnes, era una festa”, explicava Budé a les desconcertades acusacions, i hi va afegir: “M’havia de quedar amb els veïns després de veure vídeos de les càrregues policials a Canyamars i a altres centres.”

Els relats de violència gratuïta protagonitzats per agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola van tornar a ser relatats per veïns que ho van viure en el Servei d’Ocupació Municipal de Girona, al municipi de Callús, i en un centre de Nou Barris de Barcelona. Front a aquest caos, l’advocat Jordi Pina, defensor de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, també va escollir tretze veïns que van declarar que van poder votar amb tranquil·litat perquè no van aparèixer els cossos policials espanyols, però sí una parella de Mossos, als quals van dir que no els deixaven entrar als centres, i que la nit anterior aixecaven acta del taller lúdic que hi feien. Cap incident, ni amb cap veí contrari a l’1-O, va tenir llooc en un centre de Manresa, a diversos centres de Barcelona, al Catllar, a Cànoves i Samalús, a Cabrils, i a Mataró, amb esmorzars i dinars populars.

D’altra banda, el TC ha desestimat el recurs del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, contra la presó preventiva que va ratificar el Suprem, després que ho acordés l’Audiencia Nacional el 16 d’octubre del 2017. En una sentència, coneguda ahir, el ple del TC desestima per unanimitat el recurs d’empara presentat per Cuixart contra les decisions del Suprem, que va denegar la seva petició de llibertat provisional després de ser processat per un delicte de rebel·lió. En la resolució se sosté que les resolucions impugnades es van acordar duent a terme una correcta ponderació sobre la pertinència, adequació i proporcionalitat de la presó preventiva, segons Efe.