ELS PROTAGONISTES
Badalona es debat entre dos models de ciutat
Albiol aspira a recuperar l’alcaldia prometent rigor i desmarcat de la sigla del PP
Sabater necessitarà aliances per tornar a governar
Els bons resultats del PSC el 28-A esperonen l’alcalde Pastor
Recuperar l’alcaldia de Badalona. Aquest és l’objectiu de Xavier García Albiol i Dolors Sabater, els exalcaldes de la ciutat amb models de gestió diametralment oposats. El que d’entrada es planteja com un plebiscit no és tan clar que ho sigui. Les projeccions de vot no preveuen majories clares i la resta de forces que concorren a les eleccions municipals i que tenen possibilitats d’obtenir representació poden acabar decantant la balança. Hi ha en joc 27 actes de regidor i la majoria absoluta se situa en 14, una xifra de regidors que només un partit ha aconseguit un cop des del 1979. Va ser l’any 1991 quan la febre preolímpica va donar ales al PSC. Es pot donar el cas que la nit del 26-M no estigui clar qui serà l’alcalde o alcaldessa de Badalona i calgui anar a buscar aliances postelectorals. A Badalona es podrà triar entre deu llistes, si bé és cert que les que tenen possibilitats reals d’aconseguir representació en són sis.
El primer a encetar la precampanya va ser Xavier García Albiol, que ja al febrer va abandonar el seu escó al Parlament de Catalunya per centrar-se en la lluita per recuperar l’alcaldia de Badalona. Ho va fer amb un cartell que no deixava dubtes sobre a qui s’enfrontava: “Albiol o vuelve la CUP”, deia amb una imatge seva en color al costat d’una de Sabater en blanc i negre. La tria buscava treure rèdit de la contraposició dels dos models de ciutat i va anar acompanyada d’un vídeo on ell mateix anava a un pis a trobar ocupes per advertir-los. El rigor contra col·lectius com els ocupes és un dels eixos centrals d’una campanya molt centrada en la figura d’Albiol, on la sigla del seu partit desapareix. Si en combats electorals anteriors ja havia minimitzat el fet de ser del PP, en aquesta ocasió se’n desmarca obertament. El mateix dia 29, després dels catastròfics resultats del PP català, Albiol sortia a demanar el vot a electors de qualsevol color polític amb un “El votaré a ell. Votaré Albiol, no el PP.” L’objectiu és apropar-se el màxim possible a la majoria absoluta per impedir que un front d’esquerres el pugui descavalcar de l’alcaldia com va passar ara fa quatre anys quan, tot i ser la seva força la més votada i sumar 10 regidors, va haver de passar a l’oposició. D’entrada, els d’Albiol donen per fet que tindran el suport de Cs, que fa quatre anys van obtenir un sol regidor en una ciutat on el vot espanyolista i de dretes a les municipals va a parar en la immensa majoria al sarró d’Albiol.
Mentre amaga la seva sigla, Albiol s’entesta a presentar Sabater com “la senyora de la CUP”, una simplificació que obvia que la coalició que lidera l’exalcaldessa era ja més àmplia en el mandat anterior i ho és encara més en aquesta ocasió, quan ERC ha decidit sumar-s’hi tot i les bones expectatives electorals del partit, confirmades el 28-A quan van aconseguir el 17,6% dels vots a la ciutat. L’objectiu és superar els vuit regidors que van aconseguir separats. El número dos de la coalició la Badalona Valenta l’ocupa Oriol Lladó, candidat d’ERC ara fa quatre anys i que podria convertir-se en figura de consens per mirar de sumar aliances postelectorals. D’entrada, el front d’esquerres està garantit amb Badalona en Comú Podem, que suma l’antiga coalició ICV-EUiA amb Podem que fins a l’últim moment es va debatre entre integrar-se a aquesta opció o bé formar part de la coalició liderada per Sabater. En el darrer moment va ser la direcció de Podem que va acabar imposant el seu criteri. En aquesta campanya treballen per anar més enllà dels dos regidors d’ICV-EUiA el 2015.
Qui aspira a remuntar el vol és el PSC, esperonat en part pels bons resultats obtinguts fa unes setmanes, que els van tornar a situar com la força més votada a Badalona. L’actual alcalde, Àlex Pastor, vol rendibilitzar els mesos al capdavant del govern de la ciutat, on va arribar el juny passat enlairat pels vots del PP que van donar suport a una moció de censura contra el pacte d’esquerres comandat per Sabater. L’experiència com a alcalde li ha servit per donar-se a conèixer i mirar de contrarestar les propostes més populistes d’Albiol amb mesures que també prioritzen temes com la seguretat i la neteja. L’objectiu és sumar més de quatre regidors, el que va ser el resultat més migrat d’un PSC que havia estat al capdavant de l’alcaldia durant set mandats consecutius. Caldrà veure què farà després del 26-M si tenim en compte que va ser el partit que va donar l’alcaldia a Sabater a inici de mandat i després la hi va treure. D’entrada, la sintonia amb Sabater és més aviat escassa, però al mateix temps des del PSC repeteixen que no li deuen res, a Albiol.
També poden arribar a ser clau els hereus de Convergència. Junts per Catalunya, encapçalats per David Torrents, presenten una llista renovada després de la marxa de Ferran Falcó, que havia estat candidat des del 2003. Aspiren a millorar els dos regidors obtinguts el 2015 amb un candidat mediàtic, conegut per les seves aparicions televisives, que vol reivindicar la seva experiència en qüestions relacionades amb la convivència i el civisme, un àmbit on les receptes d’Albiol no són del gust de tothom.
Durant la campanya totes les forces miren de passar el rasclet a la recerca de votants indecisos. Albiol fa circular una food-truck on ofereix refrigeris per fer més digeribles les seves propostes. Pastor es passeja amb un sofà Chester per seure amb tothom que vulgui parlar amb ell, mentre que Sabater i Lladó conviden a fer el cafè i la sobretaula els que volen conèixer les seves propostes de primera mà. Barri a barri esperen poden arribar el 26-M a la casa de la vila.