Farage treu partit del ‘Brexit’

Les eleccions europees podrien infligir una derrota històrica al bipartidisme i, en especial, a la formació de Theresa May, i provocar un daltabaix en la política britànica, amb l’auge del nou Partit del Brexit creat fa tres setmanes per Nigel Farage. L’última enquesta del dominical The Observer mostra que el Partit del Brexit supera en intenció de vot laboristes i tories plegats.

Segons el sondeig, el Partit del Brexit guanyaria les eleccions amb un 34% del vot, superant laboristes (21%), demòcrates liberals (12%), conservadors (11%) i verds (8%). Aquestes prediccions han provocat el pànic en els conservadors, que han demanat als ciutadans que frenin Farage.

Si tenim en compte les campanyes que estan fent els diferents partits polítics, sembla com si participessin en eleccions totalment diferents. El Partit Conservador no està fent campanya i no ha presentat encara ni programa electoral ni candidats. Es comporta com si no hi hagués comicis. May va enviar als ciutadans uns fulletons culpant el Parlament d’aquestes eleccions i facilitant un enllaç a la xarxa amb el nom dels 34 diputats tories que van votar contra el seu acord.

Els laboristes de Corbyn, per la seva banda, centren la campanya en polítiques socials i intenten evitar parlar del Brexit. El 36% dels votants conservadors i el 38% dels laboristes reconeixen que no saben quina es la postura oficial del seu partit davant la sortida de la UE. Molts d’aquests estan donant suport al nou Partit del Brexit.

Entre els quatre partits que es declaren obertament proeuropeus —demòcrates liberals, Change UK i nacionalistes escocesos i gal·lesos—, els primers, amb un controvertit programa que han titulat A la merda el ‘Brexit’, són els qui estan capitalitzant el vot europeista, com ja va passar en les municipals, en què van ser els grans guanyadors.

Però, sens dubte, és el ressorgiment de Farage, un dels impulsors del Brexit, el que més preocupa. Amb el referèndum europeu, David Cameron va intentar frenar l’auge de l’UKIP –aleshores liderat per Farage, que s’estava quedant amb una part important del vot tory amb un missatge antieuropeu i antiimmigració– i la divisió interna conservadora.

En un primer moment ho va aconseguir i Farage va desaparèixer. Però, ara, tres anys més tard, el Partit Conservador està més dividit que mai i Farage ha ressorgit del no-res.

El nou Partit del Brexit s’ha convertit en el rival per batre fins al punt que el responsable de comerç internacional laborista, Barry Gardiner, ha denunciat la relació directa que hi ha entre el rebuig del Parlament per portar a terme el Brexit i l’auge del partit de Farage. “Només tenen una política”, va dir en referència al Partit del Brexit.

De fet, Farage va dir que no redactaria el programa electoral fins després de les eleccions i centra la campanya en un únic missatge: demana el trencament total amb la Unió Europea (UE) i que el país passi a dependre de les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Assegura que això és el que van votar el 52% dels ciutadans en el referèndum del 2016. No obstant això, Gardiner acusa Farage de “redefinir” la consulta. “El referèndum era sobre deixar la UE. Llavors ningú no parlava de sortir sense acord o adoptar les regles de l’OMC”, va assenyalar.

El partit de Farage està convertint aquestes eleccions en un nou referèndum europeu. Molts conservadors critiquen May per haver permès fer aquesta campanya, que podria provocar una derrota històrica del seu partit. La premier segueix esperant que els 73 eurodiputats electes britànics no arribin a seure mai al Parlament Europeu el 2 de juliol, quan es reuneixi la cambra per primer cop després de les eleccions. Confia a arribar a un acord abans amb els laboristes.

Graham Brady, líder del grup parlamentari conservador, ja ha advertit que May haurà de posar sobre la taula, aquesta setmana, una data per a la seva dimissió. Molts laboristes estan pressionant Corbyn perquè trenqui negociacions amb May i no sigui arrossegat per l’enfonsament tory.