Política

Miquel Noguer

Candidat de JxCat Banyoles

“La ciutat està bé, no tenim cap urgència”

Recalca el fet d’haver aconseguit una bona salut financera municipal

Preveu fer el nou centre cultural a la Providència

Miquel Noguer i Planas (1963), militant del PDeCAT, va ser alcalde del seu poble de naixement, Mieres, i president del Consell de la Garrotxa abans d’accedir a l’alcaldia de Banyoles, el 2007. Des d’aleshores ha guanyat sempre les eleccions. En les dues darreres ocasions, per majoria absoluta.

Al capdavant de JxCat, Miquel Noguer aspira a guanyar per quart cop consecutiu les eleccions a Banyoles.

En el darrer mandat han aprovat de manera inicial el nou POUM. No obstant, només hi va votar a favor el seu grup. El fet que no hi hagi consens polític, no en condicionarà el seu desplegament?
Precisem una cosa: abans de ser aprovat inicialment, el projecte havia estat extraordinàriament participatiu. Havíem parlat amb una gran quantitat de gent, veïns, entitats, col·lectius professionals i empresarials, el comerç, el món del turisme... I fixi’s bé que cap dels grups del consistori va dir que no s’hagués parlat amb ells i tots van dir que havíem incorporat propostes seves. De fet, en contra hi va haver tres vots i prou (la CUP i ICV) i ERC es va abstenir. I en l’actual procés de presentació i resolució d’al·legacions hem parlat també amb una gran quantitat de gent. Fixem-nos en una altra cosa: aquest POUM no ha tingut contestació ciutadana. Si no hi hagués hagut molt de diàleg i molta participació, segur que no hauria estat així.
El POUM s’hauria de començar a desenvolupar en el pròxim mandat. Si vostès tornessin a governar, per on començarien?
Possiblement haurien de ser temes d’aparcament, d’equipaments... Però penso que la ciutat està bé, no tenim cap urgència, no hi ha res de “Demà passat hem de fer això”. El que importa és disposar de l’eina normativa. Hem de desenvolupar-ho amb tranquil·litat.
Vostès posen molt el focus en la bona salut financera de l’Ajuntament i es comprometen a no augmentar els tributs més enllà de l’IPC i a seguir sense aplicar contribucions especials. Això es pot mantenir molt de temps?
El que nosaltres diem és que si no es té aquesta bona salut financera no es pot desenvolupar cap programa de govern. En els darrers quatre anys no hem hagut d’apujar cap taxa ni impost. Es pot garantir sempre? No. Mentre la taxa recaptada cobreixi el cost del servei, cap problema, però el dia que el cost superi el que es recapta, no es podrà mantenir. El que sí que podem garantir és que no ho apujarem més que el cost de la vida. I això és possible perquè tenim un ajuntament molt controlat financerament parlant. Quan vam entrar hi havia un endeutament del 107% i avui està en el 45%: l’hem baixat de 16 milions a 8. Tenim molt marge de maniobra perquè la llei et permet fins al 75%; són 30 punts que representen uns 4 o 5 milions addicionals. I quant a contribucions especials, no n’hem demanat i no pensem demanar-ne en els pròxims quatre anys.
De les propostes concretes del seu programa jo destacaria la nova biblioteca, possiblement a la Providència. També destacaria això, vostè?
Sembla que sigui la proposta estrella perquè se n’ha estat parlant des de fa molt de temps, però pensem que de biblioteca ja en tenim i funciona, tot i que no està en el lloc idoni. Evidentment hem estat estudiant una alternativa, però durant uns anys la Generalitat no ha tingut recursos per ajudar-nos i, per tant, encara que haguéssim tingut l’espai, no l’hauríem pogut construir. Ara és diferent, l’Ajuntament i la Diputació podran col·laborar i confio que aviat hi podrà haver uns nous pressupostos de la Generalitat. Una altra cosa que havíem de procurar és que l’espai no ens costés diners. Havíem tingut propostes que vam descartar o bé perquè no hi havia prou superfície o bé perquè demanaven massa diners. Ara hem trobat un lloc que ens sembla convenient, la Providència. Si la biblioteca és el més important? No, no. També hem comprat can Teixidor i can Tarradas per posar-hi serveis i equipaments, i també farem una pista d’atletisme, acabarem la reforma del museu arqueològic, millorarem diversos carrers i ampliarem els carrils bici...
Per què no han multat bancs i altres grans tenidors de pisos buits?
Nosaltres entenem que això no ens portaria gaire enlloc i hem optat per negociar-hi. Miri, l’any 2007 l’Ajuntament tenia un pis d’emergència per a casos de violència domèstica, i ara disposem de 34 pisos per a casos de necessitat. No sempre ha estat fàcil, però ho hem aconseguit i hem parat més de cinquanta desnonaments. I tingui en compte que els ajuntaments que han posat multes no n’han cobrat ni una perquè els propietaris han presentat recursos. Hem de ser pràctics, hem de ser efectius. I ara mirarem de comprar habitatges de grans tenidors, serà una nova línia per tenir pisos de lloguer social.
Vostès proposen remodelar el front de l’estany. Com seria?
Una part, entre el Mossèn Constans i el Mirallac, hauria de ser illa de vianants i a la resta s’hi hauria de poder arribar amb cotxe. Si eliminem tot el trànsit, ens equivoquem. La pacificació del trànsit s’hi ha de fer a poc a poc i d’una manera que tothom s’hi senti a gust.
Aposten molt pel turisme esportiu. No es corre el risc de massificar la vora de l’estany?
No, no. I si veiéssim que passa això, hauríem de ser capaços de frenar. Tenim un turisme familiar i un turisme esportiu, sobretot d’entrenaments, i no podem trencar l’equilibri entre els que van a fer esport i els que hi passegen. Totes les parts implicades hi estem d’acord. De fet, ja hem deixat de fer coses per tal que això no passés, a alguns grups esportius se’ls ha dit que no. Els primers que han de gaudir de l’estany són els esportistes de casa.
Catalunya ara mateix està molt polititzada. Això influirà en aquestes municipals, a Banyoles?
Des del 2015 han passat moltes coses en l’àmbit polític i crec que tots hem de tenir en compte el vessant polític d’aquestes eleccions. Sí que és cert que majoritàriament la gent ho mira molt en clau local, de ciutat, de persones, però és evident que l’escenari nacional hi influirà.
Es presenta una llista (Convivència i Progrés) que té entre els seus impulsors gent que havia estat en governs seus. Tem que això li resti vots?
Jo respecto a tothom. Però pensi que els ciutadans són molt savis, analitzen i saben què han de fer. En unes eleccions, la gent és molt llesta i ens posarà a cadascú de nosaltres en el seu lloc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.