“Si el PSC no guanya bé, potser no governarem”

És una situació que permet a la gent comparar entre els dos models: el nostre, de gestió rigorosa, feina per encarrilar grans obres i projectes i amb cura per l’atenció a les persones. O l’actual, amb un govern que no està executant cap projecte propi i el que està fent, ho fa tard i malament. Han aconseguit tres rècords: incomplir el calendari d’inversions financerament sostenibles, tenir per segon any obres en execució en ple estiu i la puja d’impostos més elevada en una dècada, amb un 2,5% més de l’IBI l’any passat.

Continuen fallant perquè han aplicat receptes incorrectes, eliminant contenidors a Calella o Llafranc, amb els tancats de fusta, o ara amb els plafons, que no han previst que la tramuntana tombaria. El contracte actual es va desplegar el 2016 i les bases s’havien començat a redactar en temps d’ERC, en el mandat 2007-11. Vam tenir poc temps per executar retocs i altres mesures que han aplicat, com ara el rescat de la recollida selectiva que feia el Consell Comarcal i més freqüències i l’extensió del porta a porta, ja estaven contemplades. Que hi hagi problemes pot ser comprensible, però el que critiquem és que diguessin, quan van fer la moció de censura, que ho arreglarien en pocs mesos, i estem igual o pitjor.

Defenso la política feta sobre principis i valors, i deixar de banda qüestions més personals. La relació amb Piferrer i amb els altres candidats és bona, a banda de les diferències polítiques. I no soc jo qui traça línies vermelles per excloure el PSC del govern per constitucionalista.

No ho considero un error meu. Restava encara un any i tampoc qüestionàvem que acabéssim cedint. Segurament, però, pel que fa a l’altre detonant, la proposta de relleu de Maite Frigola a Cultura, sí que hauria hagut de parlar-ho directament amb ella, i no pas amb Gómez. Teníem una via d’aigua a Cultura, i la proposta d’una persona idònia, com Xavier Rocas, mentre que ella passés a fer-se càrrec de Gent Gran, que és on ha acabat amb ERC. Per això sostinc que la moció de censura va ser un tema de cadires, més que diferències. Han acabat fent obres que ja teníem encarrilades.

Les reformes del carrer Carrilet o de Can Genís ja estaven adjudicades. El projecte de millora de l’antic Museu del Suro ja l’havíem encarregat. Els carrers Horta d’en Fina i Sant Sebastià ja estaven previstos, com ara la restauració del dipòsit de Can Mario. Nosaltres, en canvi, havíem tirat endavant el vial de circumval·lació nord, la reforma del passeig de Llafranc, la nova oficina d’habitatge i els horts socials.

El pla director l’havíem preparat nosaltres. L’abril del 2017, em vaig reunir amb el consell del nucli i teníem clar que s’havia d’executar. Per això també havíem portat a ple una modificació pressupostària.

És l’hora de les persones i dels barris. Hem hagut de governar durant sis anys de profunda i marcada crisi, i ara és hora d’afrontar nous reptes. El municipi creixerà en població, encara que sigui de manera vegetativa per la major esperança de vida. I cal enfortir l’atenció domiciliària i crear més places geriàtriques. Però també s’ha de pensar en els joves, amb una nova política d’habitatge públic municipal, de lloguer i de compra, un nou centre d’ESO, una tercera zona esportiva –amb un nou pavelló al Mas Mascort–, i una zona d’oci nocturn per als joves.

Seria una zona de qualitat, respectuosa amb el descans de la gent. No tant de discoteques, sinó de restauració i locals per prendre una copa, que ens permetin pacificar el centre del poble i concentrar activitats en un mateix àmbit.

Sí, és un projecte que ha de tirar endavant. Però no l’únic en matèria de mobilitat. També apostarem per un transport públic urbà amb freqüències entre 30 i 45 minuts, o per la creació de 600 noves places d’aparcament, als afores del nucli i amb una planta addicional al Casal, a banda de 250 més als nuclis del litoral. Si governem, tenim 15 actuacions per engegar a partir de l’endemà. No necessitarem cap aprenentatge ni període de rodatge.

Comparteixo la idea que cal reflexionar sobre el paisatge i el territori, i el POUM actual ja preveu 2.500 habitatges menys que l’anterior, però hi ha sòl al litoral que fa anys que és urbà. Si es revisa, la Generalitat ha d’assumir la seva responsabilitat, sense posar en risc la seguretat jurídica dels propietaris ni de l’Ajuntament. I també hem de tenir en compte que hi ha molta activitat econòmica que en depèn, i que ha d’anar virant cap a la rehabilitació.

Mantindrem la línia dels darrers anys, sense apujar taxes i tributs mai per sobre de l’IPC i introduint fraccionaments i bonificacions, com ara en les activitats i els negocis en zones d’especial interès, per exemple el litoral, la plaça de Can Mario i els principals eixos comercials, i per a les obres de reforma i millora d’establiments i per a les empreses que creïn nous llocs de treball.

Tres partits diuen que prioritzen la república i pactes independentistes: ERC, JxCat i Som Gent del Poble. Jo defenso una ciutat oberta, igualitària i integradora, però davant aquest cordó sanitari, qualsevol vot cap a Cs, el PP o els Comuns pot contribuir indirectament a un govern liderat per ERC. Podem guanyar, però si no guanyem bé, amb prou marge, potser no governarem.