Polaritzats

En un comentari de caire personal poc habitual en ella, que s’ha permès ara que ja ha posat data de caducitat al seu llarg mandat, la cancellera Merkel confessava, aquesta setmana en una entrevista al Süddeutsche Zeitung, que es “baralla” sovint amb Macron sobre una diversitat de temes, però puntualitzava tot seguit que, malgrat les diferències, l’actual parella francoalemanya –el motor que empeny la Unió Europea (UE) cap a una major integració– funciona i ha aconseguit “avenços enormes” durant aquests dos anys de relació.

De la reforma de l’euro al Brexit, passant pels tractats comercials internacionals, la immigració, les fronteres, l’islam, l’apoderament de les dones, la solidaritat, el desafiament de l’Estat de dret i les plataformes digitals –per citar només alguns exemples–, les desavinences sobre el present i el futur de la UE ja no són cosa de 2 ni de 28, exclusivament, sinó que s’han instal·lat també dins de la societat europea. Així ho afirma el report Politització o polarització? La transformació de la Unió Europea davant el nou cicle polític, un recull d’articles d’investigadors del Cidob i d’altres institucions que examina els debats i els reptes que marcaran la legislatura que arrencarà després de les eleccions del 26 de maig. “L’agenda europea s’ha polititzat i, en molts casos, polaritzat. La concatenació de crisis de l’última dècada va accelerar el procés d’europeïtzació de la ciutadania i el debat públic sobre la realitat comunitària va créixer. Però, alhora, es va tornar més dispar”, explica Carme Colomina, coordinadora del report, presentat divendres al Cidob. Aquesta creixent presa de consciència de la ciutadania “té una lectura positiva i una de negativa”, hi afegeix Pol Morillas, director del think tank. “És bona per al sanejament del debat polític europeu, però és negativa perquè trenca consensos fins ara compartits.”

El cas és que arribem a les eleccions europees de diumenge vinent en un moment en què el projecte que va inspirar la creació de la UE –la cessió progressiva de sobirania dels estats cap a una Unió cada cop més integrada– està més qüestionat que mai, amb forces extremistes en ascens partidàries de revertir el camí i renacionalitzar polítiques comunitàries. Amb tot, els investigadors del Cidob alerten que seria simplista reduir la crisi existencial que afronta la UE seixanta anys després al xoc entre europeistes i antieuropeistes. “El problema no són només els euroescèptics, extramurs [del projecte d’integració europea]. També hi ha problemes intramurs –alerta Oriol Costa, autor d’un dels articles del document–. Culpant només els euroescèptics, amaguem una realitat més important, i és que el gran problema de Macron és Berlín. Si Macron fracassa [en el seus plans de reforma de l’euro], serà a causa de Merkel. I tots dos volen més Europa.”