La pregunta de la qüestió

Cercant un equilibri gens fàcil entre la força de la societat civil i el discurs en gran mesura segrestat pels partits, la plataforma Reus Decideix va convocar dilluns tots els partits polítics a un debat sobre la consulta per la independència. Com que la «naturalitat» que va invocar el representant d'ICV –el responsable del Fet Nacional de la comissió executiva del partit, Antoni Morral– encara s'agafa amb agulles, el PP va declinar la invitació, en detriment de la diversitat del debat, i aquest va dirigir els focus, en un Bartrina enfosquit i amb uns 150 escoltadors, a l'home que ocupava el bell mig de la taula vermella, receptora d'un feix de llum intimidatori: la figura de l'alcalde Pérez, la veu del PSC i que recentment havia revelat que no aniria a votar diumenge. Per CiU hi havia el president del comitè executiu local de CDC, Màrius Pàmies; per ERC, la portaveu municipal de Reus, Empar Pont, i per la plataforma, el seu portaveu, Joan Ballester, que es va encarregar de respondre una de les dues preguntes clau, la menys polèmica, de la sessió: quanta gent anirà a votar diumenge? «Si comparem el nostre pressupost amb el pressupost i la participació del referèndum de l'Estatut, si hi van 2.500 ja faríem prou; però estarem molt per damunt», va concloure.

Al marge de travesses, la primera tongada de la taula rodona va ser light, sense debat. Pérez va deixar anar que el moviment generat pot distorsionar la sentència sobre l'Estatut. Pàmies va lamentar la por de les administracions a consultar directament els ciutadans; Pont va reivindicar l'època postfederalista i Morral, encetant el pot de salsa com qui no vol la cosa, va enaltir els valors «extraoficials» de les consultes i va criticar els que capitalitzen o boicotegen l'onada consultiva, en clara referència a ERC i el PP, respectivament. Això va provocar la reacció de la portaveu republicana, que va respondre que ERC defensa el que ha defensat sempre: l'independentisme; i, de retruc, va aprofitar per retreure al seu principal soci de govern a Reus, el batlle Pérez, que parlés de «secessionisme». «No es tracta de separar-nos del pare», va tranquil·litzar el gran cap de la plaça Mercadal. Però, malgrat els intents de Pont d'abocar pebre, el debat de veritat no es va instal·lar a la taula fins que no es va parlar de la formulació de la pregunta de la consulta, que és la següent: «Està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?» Pérez va argumentar que l'encaix de Catalunya a l'Estat passa per diversos «mecanismes» i que la consulta s'hauria d'obrir a les diferents opcions, cosa que implícitament va avalar Pàmies, primer en coincidir més o menys amb Pérez en la predilecció personal per un model confederal d'Espanya i, després, en afirmar que el dret a decidir «s'ha d'aplicar en tot allò que ens uneix i no en el que ens separa»: «Totes les visions són vàlides i tots apostem per avançar; és aquí on ens trobem», va concloure el convergent, estirant el fil que Mas va cosir en la seva última aparició davant de la també intimidatòria Mònica Terribas.

Ballester va respondre que el model confederal és el que s'hauria d'aplicar a Europa, amb els països de la península Ibèrica anant-hi de bracet, «però cadascú amb la seva veu». El que es veu que volia dir Pérez, potser per justificar que no anirà a votar, és que s'ha d'evitar que «la consulta sigui la perxa on s'aferri tothom qui ara no està content», en l'actual context de crisi econòmica. Morral i Pont es van mostrar sobiranament optimistes, entre la convicció de l'ecosocialista que Catalunya serà «el que vulguin» els catalans i la reivindicació republicana de l'aportació del govern tripartit a la cohesió social, en el camí cap a una majoria social independentista.

I enmig de les crides dels líders dels partits, però sobretot de Pérez –qui més es va allunyar de la cita de diumenge–, respecte de la diversitat, l'alcalde, després de recordar que el PSC no té una posició de vot respecte a la pregunta formulada, va haver d'encaixar públicament, de part de Joan Ballester, el suport explícit i sense matisos que han donat a la coordinadora socialistes il·lustres com ara el reusenc Xavier Amorós. El gest d'Amorós s'equipara amb el de l'exalcalde socialista vallenc Pérez de Tudela envers Valls Decideix. «En el PSC també hi ha independentistes», va admetre Pérez. «En el PP, també en conec», va aventurar Morral. Una flor no fa estiu. La gran cita política de la primavera a Reus està servida.