L’‘Ibizagate’ tomba el canceller Kurz i el seu govern, a Àustria
Els populars perden la moció de censura després d’haver guanyat les europees
L’FPÖ vota a favor de la destitució
El govern austríac, controlat pel Partit Popular (ÖVP), va perdre ahir la confiança del Parlament i va ser destituït a causa de l’Ibizagate, un escàndol de corrupció que afecta el seu soci, l’ultranacionalista FPÖ, i que ha provocat la ruptura de la coalició en el poder i l’avançament de les eleccions generals.
Es dona la circumstància que la caiguda governamental té lloc l’endemà que l’ÖVP, del canceller Sebastian Kurz, hagués guanyat les eleccions europees de diumenge, amb un 34,9% dels vots.
La coalició formada el desembre del 2017 per Kurz amb els ultres va saltar pels aires el 19 de maig passat a causa d’un polèmic vídeo gravat a Eivissa l’estiu d’aquell any. En les imatges, difoses per dos mitjans alemanys, es veu el líder de l’FPÖ i futur vicecanceller, Heinz Christian Strache, prometent favors polítics i contractació pública a una suposada oligarca russa a canvi de finançament per a la seva campanya electoral.
En la moció de censura d’ahir, 110 diputats van votar a favor de destituir Kurz i el seu gabinet de ministres, incloent-hi quatre experts independents que van substituir la setmana passada quatre ministres de l’FPÖ.
Només 71 parlamentaris, entre els quals n’hi ha 61 de l’ÖVP i 10 de l’opositor partit liberal Neos, van defensar el manteniment del govern d’experts de Kurz fins a les eleccions anticipades del setembre. Dos diputats independents es van abstenir.
Durant el debat parlamentari, Kurz va acusar els antics socis de l’FPÖ i el socialdemòcrata SPÖ d’actuar moguts per “desitjos de venjança”, i va assegurar que “ningú en el país pot comprendre” la moció de censura.
Aquesta és la primera vegada, des del 1945, que un govern austríac és destituït. El president del país, Alexander van der Bellen, designarà ara un nou executiu de transició i un cap de govern fins als comicis anticipats.
La publicació del vídeo de Strache va generar una reacció en cadena que ha acabat desfermant la crisis política més greu a Àustria de les últimes set dècades. L’oposició d’esquerra ha responsabilitzat Kurz d’haver obert les portes del govern a l’extrema dreta, mentre que des de l’FPÖ se l’ha acusat d’haver dinamitat la coalició només per satisfer la seva ambició personal.
Estrella ascendent dels conservadors europeus, Kurz, que als seus 32 anys era el cap de govern més jove de la UE, ha defensat el balanç dels seus 17 mesos de govern. Durant la campanya europea va assegurar que només ell i el seu partit poden garantir l’estabilitat a Àustria.