Les eleccions més independentistes
Les dues llistes republicanes voregen el 50% del vot en les europees, més que mai fins ara, i superen de fet la suma de tota la resta de forces
Una candidatura conjunta hauria obtingut un altre eurodiputat, sense haver d’esperar al ‘Brexit’
Les europees d’ahir van ser les eleccions més independentistes de la història. Sense arribar als nivells de mobilització de les últimes dues convocatòries catalanes i estatals, però amb un gens menystenible 64,23% de participació a Catalunya, les dues candidatures favorables a una república catalana van obtenir en conjunt 1.720.550 suports al país, el que suposa un 49,71% dels vots vàlids, segons el recompte provisional, fet que suposa (vegeu gràfic) el percentatge més alt del republicanisme en unes eleccions (no locals, que deixem a banda per la dificultat evident d’extrapolar conclusions a partir de l’heterogeneïtat de candidatures i de realitats dels 947 municipis) des que es va iniciar el procés. De fet, aquesta xifra supera, per molt poc, la suma de vots rebuts al país per tota la resta de forces que es van presentar a les europees d’ahir, que puja a 1.719.823 (49,51%). Exactament 727 menys, en espera dels resultats definitius. Dit d’una altra manera: si a l’hora de fer el càlcul dels percentatges, a més dels vots nuls, com es fa normalment, també se n’extreguessin els vots en blanc, les forces independentistes haurien arribat al 50,01%, pel 49,99% de la resta. Ben bé un empat tècnic, en realitat. En tot cas, una dada, òbviament, que és pura ficció política tenint en compte que no era pas un referèndum, ni tan sols s’havia plantejat com a plebiscitàries, i atenent les circumstàncies especials que envoltaven una convocatòria electoral en aquest cas marcada per la presència de presos polítics i exiliats liderant les llistes, però que és simptomàtica de la corba ascendent que, elecció rere elecció, presenta el suport a l’independentisme. Una altra cita comparable, ja en ple procés, són per exemple les europees del 2014: llavors la suma d’ERC i CiU (i a sobre amb el matís que Unió no era pas independentista) havia assolit el 45,53% dels vots vàlids, quatre punts menys que ara, amb una participació molt menor, això sí, del 47%.
El gran guanyador de la nit europea a Catalunya, el JxCat de Carles Puigdemont, va vorejar de fet el milió de vots (en va rebre 987.000, gairebé 40.000 més fins i tot que el rècord del 21-D, quan la mobilització va ser molt més alta), en una concentració de vot útil, és cert, que va afectar sobretot ERC. La llista liderada per Oriol Junqueras, això sí, va obtenir 733.000 vots al país, xifra igualment rècord per al partit en unes europees, fins i tot molt superior als 595.000 de fa quatre anys, quan va guanyar. En els últims mesos, Puigdemont havia posat sobre la taula una llista conjunta independentista al Parlament Europeu, fins i tot encapçalada per Junqueras, però els republicans van preferir mantenir el criteri de presentar-se per separat per maximitzar la captació de votants. En tot cas, i sense poder assegurar que l’electorat s’hagués comportat igual, si ahir s’hagués confeccionat una llista entre JxCat i ERC, tenint en compte només els vots rebuts a Catalunya hauria obtingut cinc eurodiputats, un més que els assolits per separat, tot i que és cert que si s’acaba consumant el Brexit, Clara Ponsatí obtindrà igualment aquest cinquè escó.
Si la unió s’hagués produït a partir que JxCat hagués entrat a l’Ara Repúbliques d’ERC (en què a més hi ha el BNG i Bildu), i per tant els prop de 2,3 milions obtinguts ahir per separat arreu de l’Estat (més fins i tot que els 2,25 milions de Podem) s’haurien concentrat en una sola coalició d’independentistes ibèrics, el resultat hauria estat també de sis escons, igualment un més que els assolits ara per separat. El sobiranisme català, que afegint-hi els comuns s’atansa al 60% de vots ahir, no s’ha quedat pas sol en aquestes europees, ja que vora un 25% dels vots a l’Estat han anat a partits nacionalistes i/o favorables a l’autodeterminació, sumant-hi les coalicions que lideraven PNB i Compromís.
LES XIFRES
57.000 vots perduts a Barcelona
Sempre amb l’avís previ que en les municipals intervenen molts altres factors, si a tall d’exemple ahir s’agafa la suma de les forces independentistes a Barcelona, es van acostar als 300.000 vots. En concret, 297.512, un 39,45%, que són uns 9.000 més que fa quatre anys, però que, a causa de l’increment de participació, suposen una davallada des del 41,18% d’aleshores. Amb això, i en espera dels resultats definitius (el PP va arribar per només 45 vots al 5% mínim que marca la llei, així que els seus dos regidors podrien perillar en el recompte final), els grups independentistes van baixar de 18 a 15 regidors a l’Ajuntament.
Una davallada que s’hauria pogut esmorteir si no s’haguessin perdut els més de 57.000 vots que van anar a la CUP i a Primàries, dues forces que no van arribar al 5% per obtenir representació, però que sumades sí que ho haurien fet per obtenir tres regidors. Això sí, l’independentisme només n’hauria guanyat un, perquè dos els haurien tret a ERC i a JxCat. Si JxCat i Primàries s’haguessin unit, els seus més de 107.000 vots haurien suposat també un regidor més, en detriment dels comuns. Això sí, si la coalició hagués estat entre JxCat, Primàries i ERC, tampoc haurien passat dels 16. De fet, només si absolutament tot l’independentisme hagués anat unit, CUP inclosa, hauria tret 17 regidors, encara un menys que el 2015.
