Barcelona avalua la salut del procés
Les negociacions per decidir l’alcalde de la capital del país són una arma de doble tall en el debat sobiranista
Una ERC forta en la defensa de les tesis independentistes o diluïda en un tripartit amb el PSC, aquest és el debat
El futur del procés sobiranista de Catalunya es juga aquests dies en les taules de negociació sobre qui serà l’alcalde de la capital del país. La mobilització dels sectors espanyolistes per desbancar Ernest Maragall i Esquerra Republicana de Catalunya de la cursa, demostren fins a quin punt el domini de la ciutat es considera capital per donar un nou impuls a les tesis sobiranistes i plantar cara a les diverses cares de la repressió que exerceix l’Estat o per frenar-ho tot plegat.
Una setmana després de les eleccions i de la confirmació d’un empat tècnic entre ERC i Barcelona en Comú, resolt a favor dels primers pel fet de tenir més vots, les posicions de les dues forces predominants dibuixen un doble escenari; per un costat, un govern liderat per Maragall amb el suport de Colau i, per un altre, un tripartit que inclouria la tercera força progressista, el PSC. La primera opció és la que defensa ERC i és la que permetria impulsar el procés sobiranista des del costat mar de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. L’altra opció –aposta dels comuns– suposaria torpedinar el moviment sobiranista, per al qual seria de molt difícil digestió un acord entre ERC i un dels partits que van impulsar la intervenció de la Generalitat amb l’aplicació de l’article 155.
El nivell de sintonia entre ERC i el PSC serà explorat en una trobada entre els dos caps de llista, Ernest Maragall i Jaume Collboni, que es farà aquesta setmana. Fonts d’ERC van assegurar, però, que es tractarà d’una trobada “institucional” descartant, per tant, que es pugui sondejar cap entesa d’investidura o de pacte de govern. Des del PSC no es va trigar a respondre que en la reunió en cap cas es negociarà un acord d’investidura amb un alcalde que defensi l’independentisme.
L’escenari dual que es dibuixa a l’Ajuntament de Barcelona té dues derivades més. Per un costat, la constatació que Junts per Catalunya ha quedat fora del ball, després que Barcelona en Comú hagi dit una i altra vegada que rebutja frontalment l’oferta inicial de Maragall de negociar un pacte d’investidura amb Ada Colau i la gent de la llista de Joaquim Forn, i que el mateix Maragall hagi obert la porta a un pacte a dos i no a tres. Si això acabés concretant-se així, la solució no és dolenta per a ERC, des d’un punt de vista de l’estratègia de parit, perquè quedaria com l’única formació a l’Ajuntament barceloní amb poder real per actuar a favor del procés.
L’altra opció és la que amb més simpaties es contempla des dels sectors de l’espanyolisme i implica fer un pacte contra natura entre Ada Colau, Jaume Collboni i Manuel Valls per evitar que un alcalde independentista governi la ciutat fent que el ple revalidi la confiança a Colau.
Sobre aquesta última possibilitat, que de totes seria la que més afectaria la salut del procés sobiranista, ahir hi van haver nous pronunciaments al costat de Ciutadans, on no hi ha una posició uniforme sobre si cal o no fer costat a Colau. Mentre que des del partit es prenia la determinació de fugir dels pactes amb el món de Podem per no donar ales al “populisme”, noms rellevants de la formació fan costat a la posició de Manuel Valls. Aquest és el cas de Luis Garicano, candidat de Ciutadans al Parlament europeu, que diumenge es va manifestar a favor de possibilitar l’opció “menys dolenta” per a Barcelona.
Sobre l’opció Colau va insistir ahir Jaume Collboni, que comparteix amb Manuel Valls l’ambició d’impedir que Barcelona tingui un alcalde independentista. Collboni va reconèixer que la setmana passada ja va explorar aquest escenari en una conversa “informal” que va mantenir amb la mateixa alcaldessa, però no serà fins aquesta mateixa setmana que s’obriran de manera formal les converses entre la delegació del PSC, liderada per Laia Bonet, i la dels comuns, on intervé Janet Sanz, entre d’altres.
Va ser precisament la tinenta d’alcalde la que ahir va fer de portaveu de Barcelona en Comú per insistir en el seu objectiu de fer confluir els tres partits d’esquerres en una sola estratègia per donar satisfacció al “60% dels votants que van fer costat a opcions progressistes”. Des dels comuns s’insisteix que l’eix que ha de guiar les negociacions per designar alcalde ha de ser el de dretes i esquerres i no el del debat nacional. “És l’hora de superar les línies vermelles i superar també els fanatismes”, va dir Janet Sanz, que considera exclosa Junts per Catalunya.
Des del costat dels exclosos, va ser la mateixa Elsa Artadi la que ahir va advertir Colau que retenir l’alcaldia amb el suport de Manuel Valls “no sortirà gratis”. L’exconsellera i portaveu el govern no va dubtar a definir l’oferiment de Valls per votar Colau com la punta de l’iceberg d’una “operació d’estat” per frenar l’independentisme.
Mentre les negociacions avancen i les declaracions es reprodueixen, el debat sobre el futur de l’alcaldia el va animar ahir l’aparició de dos manifestos que aposten perquè la ciutat de Barcelona tingui un govern fort i estable d’esquerres. El joc de la pressió de la societat civil sobre el debat polític no aporta, però, gaire llum, ja que un dels escrits es decanta per un govern de dos colors amb ERC i Barcelona en Comú, i un tercer demana que s’hi incorpori el PSC, en la mateixa línia de pensament que defensa Ada Colau.
El manifest que s’alinea amb la tesi del tripartit que vol Ada Colau es titula “Per un govern d’esquerres a la ciutat de Barcelona”, mentre que el que aposta per limitar l’acord a ERC i els comuns es diu “Barcelona, capital dels drets socials i les llibertats”, que és el doble missatge que defensa Ernest Maragall.
LES FRASES
Entre els vasos comunicants i l’opinió de la base
Els pactes electorals acostumen a ser vasos comunicants, per un costat s’omple per afavorir un partit i per un altre s’omple per afavorir-ne un altre, en una confluència d’interessos que afavoreix els uns i els altres. Això és el que pot acabar passant en les complexes negociacions per decidir qui serà l’alcalde de Barcelona, on damunt el tauler de joc les peces que es mouen són també les de la Diputació de Barcelona, amb una presidència en joc entre el PSC i el ERC, que han quedat empatats, i també les de dues alcaldies clau per al país, la de Lleida, amb ERC en posició de privilegi per fer fora el PSC, i la de Tarragona, on Félix Ballesteros veu perillar també la seva continuïtat en funció de quines siguin les aliances. A la Diputació de Barcelona, per exemple, el vot dels comuns, el PSC i ERC és clau per decantar la presidència i, per tant, moneda de canvi.
El nom del futur alcalde o alcaldessa de Barcelona també pot dependre, en última instància, dels processos assemblearis amb què treballa Barcelona en Comú. En cas que Ada Colau acabés acceptant el suport dels vots dels regidors de Manuel Valls, seria potestat de la direcció del partit convocar les bases perquè es pronunciïn sobre aquesta possibilitat, o d’altres que puguin arribar a sorgir. Aquesta possibilitat estaria condicionada pel fet que l’elecció de l’alcalde s’ha de fer el dissabte 15 de juny i qualsevol reunió i pronunciament de la militància dels comuns s’hauria de fer abans,