Mèxic cedeix a la pressió dels EUA per evitar aranzels
El govern es compromet a endurir la persecució d’immigrants i enviarà milers de soldats a la frontera amb Guatemala
La Casa Blanca vol més accions i manté l’amenaça de tarifar les importacions
Tot indica que el president nord-americà, Donald Trump, i la seva diplomàcia d’amenaces tornarà a fer efecte; aquesta vegada per satisfer el desig d’aturar el flux migratori que arriba a la frontera dels Estats Units. Les amenaces aranzelàries contra Mèxic han dut el govern d’aquest país a cedir al xantatge nord-americà i endurir la pressió i la persecució contra els immigrants. De moment, ja s’han compromès a ampliar la presència militar a la frontera amb Guatemala.
Des que Trump va desafiar Mèxic amb la imposició de tarifes del 5% a totes les importacions mexicanes a partir de dilluns vinent, una delegació mexicana s’ha instal·lat a Washington per dissuadir la Casa Blanca d’una mesura que dispararia una guerra comercial que afectaria en volums milionaris tots dos països.
La primera concessió de Mèxic, oficialitzada pel seu ministre d’Afers Estrangers, Marcelo Ebrard, va ser el desplegament de 6.000 efectius de la recentment creada i encara no establerta Guàrdia Nacional a la frontera amb Guatemala per ajudar en les tasques de contenció d’immigrants centreamericans.
A més, segons diversos mitjans, Mèxic també s’hauria compromès a construir més centres de detenció i detecció d’immigrants, i també hauria congelat comptes bancaris de presumptes traficants de persones.
Aquestes són només les primeres concessions a uns Estats Units que exigeixen als mexicans que, de facto, es converteixin en el primer filtre d’immigrants sense papers que volen arribar a territori nord-americà.
No obstant això, les propostes encara no són suficients. L’obsessió del govern Trump és aplicar a Mèxic el que es coneix com a Tercer País Segur: l’obligació a tot immigrant de demanar asil al primer país que trepitja (en aquest cas, Mèxic), per evitar que arribin i facin cua als Estats Units. Fins ara el govern mexicà havia dit que era “inacceptable”, però diversos mitjans nord-americans van assegurar que hauria acceptat una proposta similar que permetria als EUA reduir al mínim el nombre de sol·licitants d’asil i, alhora, accelerar la maquinària de deportació de manera immediata.
Les propostes mexicanes i el camí de les negociacions estan agradant als nord-americans, però no els han deixat completament satisfets i continuen endavant amb la imposició d’aranzels. Sense un gir radical de la situació, Trump signaria la notificació legal per iniciar l’aplicació de tarifes just aterrar de la gira europea.
El menyspreu de Trump a Mèxic no s’atura. “Ells ens necessiten, nosaltres no els necessitem”, va dir en una entrevista al canal de notícies Fox News, obviant que en l’últim trimestre el veí del sud ha estat el principal soci comercial.
Tot i les cessions mexicanes i els avenços en el diàleg, la Casa Blanca no va moure’s ni un centímetre en la pressió. “La nostra posició no ha canviat. Imposarem els aranzels dilluns”, va dir la portaveu presidencial, Sarah Sanders, abans d’embarcar-se de retorn a Washington després de la gira per Europa. “Les reunions han anat bé, però encara ens encaminem cap als aranzels dilluns”, hi va afegir.
L’administració Trump té ja enllestit el document per invocar els poders d’emergència necessaris per autoritzar la imposició d’aranzels contra Mèxic. Per assegurar-se que entren en vigor dilluns, el president havia de signar-lo en aterrar a Washington just després d’acabar la gira europea d’aquesta setmana.