Maragall no llança la tovallola
El líder d’Esquerra Republicana insisteix a presentar la seva candidatura i insta els comuns a dir amb qui volen negociar
Suport aclparador de la militància de Barcelona en comú a l’opció que Colau es presenti a la investidura
La criatura ja ve, però no arriba de cara. El part ja està en marxa, però no serà senzill i ningú ho posarà fàcil a Ada Colau perquè, d’avui en vuit, sigui reelegida alcaldessa de Barcelona. El principal obstacle perquè això sigui així, Esquerra Republicana de Catalunya i Ernest Maragall, van passar ahir a l’ofensiva per reivindicar les seves possibilitats de liderar l’Ajuntament de la capital catalana o, si més no, per començar a exercir de líder de l’oposició evidenciant les contradiccions del pacte contra natura que és a punt de tornar a encimbellar Colau al punt més alt del consistori.
L’endemà que Colau i Collboni evidenciessin que l’acord entre tots dos, amb Manuel Valls de teloner, és més a prop que lluny, ahir va ser un dia de nerviosisme i de declaracions encreuades entre tots els actors implicats en la maionesa que s’està forjant a l’entorn de les negociacions per triar alcalde de Barcelona. En aquest batibull de declaracions, va destacar Ernest Maragall, que va deixar clar que ell presentarà la seva candidatura a presidir l’Ajuntament, i va demanar que Ada Colau expliqui públicament si està disposada a “negociar o competir” amb Esquerra Republicana. Maragall va insistir que l’única forma viable és un acord entre el seu partit i Barcelona en Comú, i va definir d’“artifici retòric” el pacte pel qual de forma pública segueixen apostant els comuns sumant ERC i el PSC.
Maragall va fer aquestes declaracions després de parlar ahir al matí amb Colau. La contundència de les paraules del candidat d’ERC evidencien que l’actual alcaldessa no accepta l’oferta de Maragall de ser la seva segona. Efectivament, la determinació de Margall de no tirar la tovallola i anar fins al final en les seves legítimes aspiracions a ser alcalde, com a força més votada, topa des d’ahir de forma ja oficial amb la decisió de Barcelona en Comú de demanar a Ada Colau que presenti la seva candidatura. Així ho va provar a última hora del vespre de forma aclparadora el ple del partit després que la direcció hi portés aquesta proposta a votació amb 457 vots a favor per 27 en contra.
Sobre el detall concret de què suposarà aquest pas endavant d’Ada Colau, en donarà explicacions precises avui en una roda de premsa, la segons des del dia de les eleccions. No s’espera, però, que Colau avanci gaire més en l’argumentari que allò que ja va tornar a dir ahir Janet Sanz, tinenta d’alcalde del seu equip i integrant de l’equip que negocia un acord de govern. Sanz va recordar que prioritzen el pacte a tres amb Colau d’alcaldessa, no va fer cap descortesia a Valls i tampoc va descartar governar en solitari.
Tampoc s’espera que fugi del discurs ambigu que han mantingut els portaveus del seu partit quan aquests dies se’ls ha preguntat si acceptaran els vots de Manuel Valls per assolir l’alcaldia. La que sí que ho té clar és l’encara alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que ahir va demanar a Ciutadans que faci com Valls i faci costat a la “solució menys dolenta”.
La decisió de Manuel Valls de prestar els seus vots a Ada Colau no està renyida amb l’anunci que va fer ahir la portaveu de Ciutadans al Parlament, Lorena Roldán, que va assegurar que els vots dels seus regidors aniran per a Jaume Collboni. Es dona el cas que dels sis regidors que va obtenir Valls, només tres són de Ciutadans i la resta, independents, i tres són els vots que necessitaria Colau per sumar-los als deu regidors que ja té i als vuit del PSC per assolir la majoria absoluta de 21.
En la concreció d’aquest pacte entre comuns i PSC es continuarà avançant “en secret”, segons va especificar ahir la número dos de Collboni, Laia Bonet.