Tots els colors del verd

Es veia venir, però potser no amb tanta força. L’onada verda ha arribat al Parlament Europeu i s’ha traduït en un increment de més del 40% dels escons del grup Verds-ALE –de què formen part En Comú Podem i ERC–, que passa a tenir 74 diputats i un paper clau en la nova legislatura. La major conscienciació sobre el canvi climàtic i la urgència d’intervenir-hi per revertir-ne els efectes són ja preocupacions transversals que s’infiltren en els programes dels diversos partits, però sembla que, aquesta vegada, els ciutadans europeus –especialment, els joves– han preferit votar l’opció original. Els verds han obtingut un creixement espectacular, sobretot a Alemanya i a l’Estat francès, no tant a l’Europa central i del sud. I han guanyat també una posició de força que fa que s’hagi de comptar amb ells si es vol forjar una àmplia majoria proeuropea a la cambra.

“Aquestes eleccions marquen el moment en què l’agenda mediambiental entra decididament en el corrent polític principal europeu”, proclamava el Financial Times en l’editorial del 28 de maig. Un nou poder que els ecologistes podrien aprofitar, continua el diari britànic, per pressionar els líders europeus perquè aprovin el pla de la Comissió per reduir a zero les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2050, o per empènyer Europa a un paper de lideratge en el compliment dels acords de París contra el canvi climàtic.

Impulsar una agenda verda a la UE, però, implica definir un model de desenvolupament socioeconòmic més sostenible, una altra manera de produir i de consumir més responsable i respectuosa amb el planeta. I aquí, tal com explica la sociòloga Dominique Méda en un article a Le Monde, es planteja una dificultat, tenint en compte que la consciència verda té moltes tonalitats: “El nou paradigma ecologista pot adoptar formes molt diverses, que van des de l’ecosocialisme al capitalisme d’estat hipertecnològic i al replegament nacionalista tenyit d’anticapitalisme”, explica. Quin model prevaldrà? L’esquerra ha defensat tradicionalment “un accés el més ampli possible al consum, gràcies sobretot al progrés tecnològic, assenyalat avui com a responsable de la crisi ecològica”, observa Méda. A l’altra banda, “els liberals s’hauran de preguntar com podran conciliar el seu nou discurs ecologista amb la seva defensa de la globalització, de la lliure circulació de capitals i de la competència, que contribueixen a una financiarització destructora del planeta”.

De moment, els Verds han posat sobre la taula la descarbonització de l’economia impulsant, alhora, mesures socials i la lluita contra l’evasió fiscal que practiquen les grans corporacions, per compensar els sectors més perjudicats per la transició energètica.

El repte consistirà a posar en pràctica el “mandat pel canvi” expressat per una part important de la nova cambra. Els ecologistes, que ara són el quart grup, pressionaran per una Europa “més verda, més social i més democràtica”, tal com va declarar a la BBC l’eurodiputat holandès Bas Eickhout. Són conscients que no aconseguiran imposar un programa “100% verd” a la Comissió Europea, però s’obren a parlar i a arribar a “compromisos”.