Política

Mil soldats per pressionar l’Iran

Els Estats Units anuncien un nou desplegament de tropes a l’Orient Mitjà i mantenen la tensió bèl·lica

Trump Iniciarà una acció espectacular contra els sensepapers per accelerar-ne la deportació

Els EUA i l’Iran diuen públi­ca­ment que no volen entrar en guerra, però no fan res per atu­rar els tam­bors de con­flicte bèl·lic. L’últim gran gest per esca­lar la tensió l’ha fet Was­hing­ton, amb l’anunci de l’envi­a­ment de mil sol­dats a l’Ori­ent Mitjà “amb objec­tius defen­sius per fer front a ame­na­ces creïbles aèries, navals i ter­res­tres”.

La decisió, publi­cada pel Pentàgon dimarts a la mati­nada, va arri­bar hores després que Tehe­ran anunciés que supera­ria al cap de deu dies el límit d’urani enri­quit esta­blert en el pacte nuclear del 2015 –del qual els EUA es van reti­rar fa un any–. Actu­al­ment, els Estats Units ja tenen uns 20.000 efec­tius a la zona.

Trump havia rei­te­rat en més d’una ocasió que no volia anar a la guerra con­tra l’Iran i que el seu únic objec­tiu és evi­tar que tin­guin armes nucle­ars. No obs­tant, ahir va dei­xar caure, en una entre­vista a la revista Time, que “ani­ria (a la guerra) pel tema d’armes nucle­ars”. Dies abans, el secre­tari d’Estat, Mike Pom­peo, rei­te­rava que el govern nord-ame­ricà estava ana­lit­zant “un ven­tall molt ampli d’opci­ons” per atu­rar el com­por­ta­ment “maligne” iranià.

Was­hing­ton ha con­ver­tit Tehe­ran en el seu ene­mic públic número u, a qui culpa de ser el màxim deses­ta­bi­lit­za­dor de l’Ori­ent Mitjà; els atacs a petro­li­ers de les últi­mes set­ma­nes han ser­vit per revi­far la riva­li­tat. Was­hing­ton diu que té pro­ves con­clo­ents que Tehe­ran està dar­rere dels dos últims atacs –ahir va pre­sen­tar més pro­ves fotogràfiques del que con­si­de­ren un “com­por­ta­ment hos­til”–; l’Iran con­ti­nua negant cap par­ti­ci­pació.

La res­posta de Tehe­ran es man­te­nir-se en la posició ferma de no arron­sar-se davant les que con­si­dera “pro­vo­ca­ci­ons” nord-ame­ri­ca­nes. El pre­si­dent, Has­san Rohani, no va poder ser més clar: “L’Iran no con­duirà una guerra con­tra cap nació”, va dir en un dis­curs tele­vi­sat, sense poder evi­tar ata­car de manera velada l’admi­nis­tració nord-ame­ri­cana: “Aquells que ens enfron­ten són un grup de polítics amb molt poca experiència” que, d’altra banda, “no han tin­gut èxit” en l’intent d’aïllar l’Iran de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal.

La Xina va dema­nar cau­tela, adver­tint els EUA que no obrin “la caixa de Pan­dora” amb els avenços cap a la con­fron­tació armada.

La immi­gració

En l’àmbit intern, el mis­satge i el focus de Trump no can­vien: cal reduir la xifra d’immi­grants al país i cal acon­se­guir-ho sigui com sigui.

A banda de la cre­ació de jut­jats d’immi­gració exprés a la fron­tera per agi­li­tar els pro­ces­sos d’expulsió dels milers de refu­gi­ats, dimarts a la mati­nada, en un gest sense pre­ce­dents, i irònica­ment con­trari al que sem­pre ha defen­sat, Trump va tele­gra­fiar una pos­si­ble acció dels ser­veis de detenció i depor­tació dels EUA: segons va dir, la set­mana vinent començaran el procés de “reti­rar mili­ons d’estran­gers sense papers”, una idea que fa temps que li balla pel cap.

L’avís i la futura demos­tració de força i impla­ca­bi­li­tat con­tra els immi­grants són una mesura de dis­su­asió que no va ser­vir en admi­nis­tra­ci­ons ante­ri­ors com la d’Obama, que el 2012 va arri­bar a depor­tar 400.000 per­so­nes en una acció simi­lar que, anys després, molts dels qui van dis­se­nyar-la i dur-la a terme con­si­de­ren que va ser una errada.

Tots els experts indi­quen que la solució està en l’ajuda en els països d’ori­gen, però Trump no hi està d’acord. El Depar­ta­ment d’Estat, de fet, va anun­ciar que reta­llava tota ajuda a El Sal­va­dor, Gua­te­mala i Hon­du­res fins que facin pas­sos “con­crets per reduir la xifra d’immi­grants que arri­ben a la fron­tera amb els EUA”.

El que sí és més pro­ba­ble que passi és que la pressió i coacció a naci­ons del sud, com Mèxic o altres països cen­tre­a­me­ri­cans, comenci a fer efecte. El mateix Trump va dir que Gua­te­mala accep­tarà en breu con­ver­tir-se en bar­rera dels immi­grants en assu­mir ser un “ter­cer país segur” –un oxi­mo­ron en una de les regi­ons més peri­llo­ses del món–, obli­gant els refu­gi­ats a atu­rar-se i dema­nar asil a les auto­ri­tats gua­te­ma­len­ques abans de seguir el camí cap al nord.

LES XIFRES

20.000
soldats nord-americans
estan desplegats a l’Orient Mitjà.
10.5
milions
d’immigrants indocumentats hi ha als EUA, segons els darrers estudis.

Tret de sortida per a la reelecció el 2020

Tot i que fa més de dos anys que està en campanya, Donald Trump es va regalar la matinada passada un míting a Orlando per llançar de manera oficial l’intent de ser reelegit com a president dels EUA. Davant de més de 20.000 persones –milers més van quedar-se fora del recinte–, el mandatari va recuperar els seus grans èxits i la retòrica divisiva en un estat, Florida, que es preveu clau per revalidar la victòria del 2016.

“Seguretat, protecció i una bona economia” són, segons havia avançat Trump fa uns dies, els pilars d’una campanya que haurà d’equilibrar la imprevisibilitat del candidat amb una estructura molt més professional que fa quatre anys, i que ja no podrà vendre la imatge del personatge desconegut i sui generis fora de l’òrbita de Washington.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.