El joc de cadires a la UE gira a l’entorn de l’eix francoalemany
Liberals, socialistes i verds veten el popular Manfred Webber per dirigir l’executiu europeu
Sánchez aspira a col·locar un vicepresident a la Comissió Europea
L’eix francoalemany reivindica el seu pes històric en el bloc europeu a l’hora de definir la nova cúpula que ha de rellançar el projecte polític de la Unió Europea (UE). Les negociacions per repartir càrrecs de poder continuen encallades gairebé un mes després de les eleccions europees, però París i Berlín ja comencen a marcar terreny a Brussel·les per posar ordre en la batalla. La cimera d’ahir no va servir per designar un nou president de la Comissió Europea (CE), la principal cadira en disputa, però sí per confirmar que el popular alemany Manfred Webber està fora de joc.
El nou líder dels liberals a l’eurocambra, Dacian Ciolos, va confirmar que tant ells com els socialistes i els ecologistes vetaran Webber, candidat del PP europeu a la presidència durant els comicis. Ser la formació més votada no és suficient per generar consens sobre una figura criticada per la falta d’experiència executiva. El seu rebuig posa els líders europeus i els partits en la disjuntiva de nomenar un popular que no ha fet campanya electoral o un candidat dels liberals o els socialistes, eixamplant la llista de noms potencials per obtenir la sucosa cadira. En qualsevol cas, la necessitat de generar consens entre les capitals i l’eurocambra ha anat eixamplant la llista de noms d’aspirants al càrrec: Margrethe Vestager, Michel Barnier, Frans Timmermans i, l’última, Kolinda Grabar-Kitarovic.
Així, l’objectiu de la cimera d’ahir era “reduir les opcions sobre la taula” per aplanar el camí cap a la designació, però no hi havia esperances d’arribar a un acord. De fet, a l’hora de tancament d’aquesta edició encara continuaven discutint. “L’eix francoalemany trobarà una solució”, prometien fonts diplomàtiques franceses. Segons aquestes, el president francès, Emmanuel Macron, i la cancellera, Angela Merkel, no “imposaran una solució” a la resta de socis, però consideren que ells han de ser “el punt de partida” per repartir el pastís.
Amb tot, els espanyols ja donen per perdut que un dels seus aconsegueixi alguna de les presidències (CE, eurocambra, Consell Europeu, Banc Central Europeu). Tampoc els interessa assumir la direcció de la política exterior de la UE, un regal enverinat pel poc marge de maniobra que atorga. Per tant, aposten les seves cartes per quedar-se alguna cartera política o econòmica influent amb l’afegit d’ocupar una vicepresidència. El cap de cartell del PSOE en les europees, Josep Borrell, i la ministra d’Economia, Nadia Calviño, són els més destacats en les seves travesses. La tria de Pedro Sánchez entre aquests dos perfils contraposats podria ser determinant per recuperar o no força a Brussel·les.
Fracàs climàtic
Cadires a banda, els líders van abandonar les grans ambicions per aturar la crisi climàtica per l’oposició de Polònia, Hongria i Txèquia. El compromís perquè les emissions de CO2 al Vell Continent siguin gairebé zero el 2050 va quedar fora de l’agenda estratègica de la Unió Europea per als pròxims cinc anys.