“Crec que hem fet una molt bona gestió”

Jo crec que les dues coses. És evi­dent que les polítiques que ha pogut dur a terme el govern de Pedro Sánchez i el resul­tat de les elec­ci­ons gene­rals ens han afa­vo­rit. Però això no t’aporta la diferència que nosal­tres hem obtin­gut res­pecte de les ante­ri­ors elec­ci­ons. Jo crec que també hi ha hagut una valo­ració posi­tiva de la gestió del govern muni­ci­pal i estic con­tenta. Hem incre­men­tat fins i tot el nom­bre de vots de les gene­rals. Amb tota la humi­li­tat del món no ens res­tem mèrits. Crec que hem fet una molt bona gestió.

Pot­ser nosal­tres hem apos­tat molt per la pro­xi­mi­tat i per pre­o­cu­par-nos d’allò que és més quo­tidià. És evi­dent que podem par­lar de pro­jec­tes de futur de les nos­tres ciu­tats però alhora som capa­ces de com­bi­nar-ho amb la gestió del pro­blema més quo­tidià. No sé si és un fet dife­ren­cial de les dones, però sí que conec les meves com­pa­nyes i sé que tenim una manera molt simi­lar d’abor­dar els pro­ble­mes. Tan impor­tants són els grans pro­jec­tes com els temes del dia a dia.

Tenim regi­dors de barri, faig mol­tes tro­ba­des als bar­ris, i a través de les xar­xes soci­als i les noves tec­no­lo­gies els ciu­ta­dans ens poden fer arri­bar les seves quei­xes i sug­ge­ri­ments. A mi me n’arri­ben moltíssi­mes a través de Face­book, Twit­ter i Ins­ta­gram. És veri­tat que has de saber situar cada cosa en el seu grau d’importància, però et per­met veure qui­nes coses fun­ci­o­nen i qui­nes no. Crec que tenim un sis­tema d’ante­nes molt eficaç.

Quan vaig començar a exer­cir com a alcal­dessa ja vaig començar a fer les tro­ba­des als bar­ris. Em vaig ado­nar que hi havia mol­tes pro­pos­tes de la gent per millo­rar peti­tes coses, com ara posar una tanca de fusta en un parc o uns bancs. I aquí veus que la gent sap què fun­ci­ona i què no i té idees, i vam inven­tar-nos el pro­jecte par­ti­ci­pa­tiu Junts fem barri, en què la gent por fer pro­pos­tes per fer peti­tes inver­si­ons al seu entorn de fins a 35.000 euros. Aquest n’és un exem­ple.

Gavà és una ciu­tat que té mol­tes opor­tu­ni­tats, i jo crec que ara estem davant d’una segona gran trans­for­mació que no hem d’enten­dre només com a crei­xe­ment i desen­vo­lu­pa­ment urbanístic, sinó que hem de ser capaços d’atreure acti­vi­tat econòmica que generi opor­tu­ni­tats per fer una ciu­tat més cohe­si­o­nada. També hem de poder donar res­posta a les neces­si­tats d’habi­tatge sem­pre res­pec­tant el nos­tre model equi­li­brat i l’entorn. Tenim pro­jec­tes tan impor­tants com el de la Roca, que farà una trans­for­mació dins del nucli urbà adap­tant la Roca a les neces­si­tats de la nova indústria i tin­drem l’opor­tu­ni­tat de moder­nit­zar un sec­tor de la ciu­tat i con­nec­tar-lo millor.

Hem de con­ti­nuar amb les bases que hem posat per poder tirar enda­vant pro­jec­tes impor­tants des del punt de vista de la cohesió i la millora urbana de la ciu­tat en temes de pro­moció econòmica, d’habi­tatge i de polítiques soci­als. En la crisi els ajun­ta­ments van ser la xarxa per evi­tar que ningú caigués i hem de con­ti­nuar tre­ba­llant perquè aques­tes per­so­nes tin­guin opor­tu­ni­tats reals per tirar enda­vant el seu pro­jecte vital i alhora hem de pen­sar en el futur. I les polítiques edu­ca­ti­ves són una eina fona­men­tal, tot i que no tenim com­petències però sí opor­tu­ni­tat de tre­ba­llar en pro­jec­tes amb les esco­les i els agents edu­ca­dors.

Per exem­ple el pro­jecte Talent a les aules, que va néixer a Gavà i s’ha expan­dit a altres ciu­tats. El pro­jecte ino­cula als nois i noies una altra manera de començar a enten­dre el món.

L’eco­no­mia ha millo­rat una mica però mol­tes famílies s’hi han que­dat atra­pa­des. Els ajun­ta­ments con­ti­nuem tre­ba­llant-hi però encara con­ti­nuem en aquesta soli­tud per part d’un govern de la Gene­ra­li­tat que con­ti­nua sense estar pre­sent. A banda de les polítiques soci­als que puguem fer els ajun­ta­ments per aju­dar aques­tes famílies hem de crear les con­di­ci­ons necessàries per poder gene­rar riquesa.

Ens agra­da­ria la implan­tació d’acti­vi­tat amb valor afe­git, que aposti per la tec­no­lo­gia, la sos­te­ni­bi­li­tat, l’eco­no­mia cir­cu­lar. No volem qual­se­vol tipus d’empresa a la nos­tra ciu­tat. Això pot sonar una mica pre­tensiós, però jo crec que hem de ser ambi­ci­o­sos i cons­ci­ents de la nos­tra situ­ació pri­vi­le­gi­ada, a 10 minuts de l’aero­port i el port de Bar­ce­lona. Tenim la pos­si­bi­li­tat de ser selec­tius.

No estem en con­tra de la infra­es­truc­tura, ni de bon tros, l’efecte posi­tiu que té és un valor. Però ha de ser com­pa­ti­ble amb la qua­li­tat de vida dels veïns i les veïnes, com s’ha demos­trat en els dar­rers anys. Ens opo­sa­rem sem­pre a qual­se­vol pro­posta que pugui posar en risc aquesta com­pa­ti­bi­li­tat perquè hi ha alter­na­ti­ves.

És un pro­jecte que s’ha començat a desen­vo­lu­par, pri­mer amb la caserna dels bom­bers i aquest man­dat amb la cons­trucció dels 143 pisos de pro­tecció ofi­cial a Can Ribes. Ara començarem la segona fase amb la cons­trucció de 130 pisos més de pro­tecció pública a Can Ribes, amb una mica més de la mei­tat de llo­guer social. El pla de Ponent és una rea­li­tat i con­ti­nuarà sent-ho.

A Gavà cor­res­pon al sec­tor dels Joncs. Ens ha de per­me­tre que aque­lla reserva d’espai sigui per a equi­pa­ments supra­mu­ni­ci­pals. S’està tre­ba­llant amb l’Imp­sol, que és part de la pro­pi­e­tat, en el pro­jecte d’urba­nit­zació. Veurà la llum durant aquest man­dat i hem de veure com som capaços d’atreure aquesta acti­vi­tat econòmica de valor afe­git al sec­tor.

Tenim un pla de mobi­li­tat que anem desen­vo­lu­pant i en fem un segui­ment. De vega­des crec que es con­fon un pro­blema pun­tual en un car­rer amb el model de mobi­li­tat. Hem d’ana­lit­zar el model de mobi­li­tat que volem a la nos­tra ciu­tat i si hi ha car­rers que poden pre­sen­tar pro­ble­mes, actuar. Basant-nos en aquest model de ciu­tat que res­pecta el seu entorn i els rep­tes del canvi climàtic, dibui­xem un esce­nari en què la mobi­li­tat impli­qui sobre­tot fomen­tar l’ús del trans­port públic en detri­ment del pri­vat.

És una de les cons­ta­ta­ci­ons que aquest canvi de model de mica es mica es va incor­po­rant entre la gent. S’arriba amb trans­port públics a alguns llocs més ràpid que amb el trans­port pri­vat, i on no s’arriba més ràpid hem de fer que això passi. La trans­for­mació de la C-245 entre Cas­tell­de­fels i Cor­nellà també va en aquesta direcció, la de tenir auto­bu­sos amb més capa­ci­tat i freqüència i que la gent tin­gui una alter­na­tiva eficaç al cotxe.

No. Aquest és el ter­cer any que posem en marxa aquest pla específic i la valo­ració és molt posi­tiva. No tenim capa­ci­tat per aco­llir el volum de cot­xes que ens visi­ten durant l’estiu. La zona verda o blava no és la solució. A Cas­tell­de­fels i Sit­ges la tenen i con­ti­nuen amb el mateix caos. Les zones ver­des i bla­ves tenen com a essència fomen­tar la rotació de vehi­cles i nosal­tres no volem que arri­bin tants vehi­cles. Això, ho fem garan­tint que els ciu­ta­dans de Gavà puguin tenir unes pla­ces reser­va­des i hem reforçat el sis­tema de trans­port públic. El Gavabús és gratuït els caps de set­mana per als gava­nencs i els que venen amb tren. També hem habi­li­tat una zona per a vehi­cles elèctrics i eco, i per una altra banda des del Bar­na­sud es pot aga­far un autobús gratuït. També es refor­cen els auto­bu­sos metro­po­li­tans que s’atu­ren a l’auto­via. És una estratègia que s’ha d’abor­dar des d’una pers­pec­tiva supra­mu­ni­ci­pal perquè aco­llim molts veïns de l’àrea metro­po­li­tana. M’agrada que vin­gui la gent a les nos­tres plat­ges però que ho faci amb trans­port públic.

Està fun­ci­o­nant bé, però hem de ser cons­ci­ents que no resol el pro­blema. Nosal­tres no posa­rem fi a la pros­ti­tució però crec que l’estem abor­dant de manera valenta i exem­plar. Ho fem amb el con­ven­ci­ment com a ciu­tat femi­nista que som que no podem res­tar impas­si­bles davant d’aquesta rea­li­tat i aju­dem les dones a sor­tir d’aquesta situ­ació. I d’una altra banda som con­tun­dents amb els cli­ents perquè sense cli­ents no hi ha pros­ti­tució. Dar­rere de la pros­ti­tució hi ha xar­xes i, si no, és la sor­tida d’una per­sona que no ha tin­gut cap altra pos­si­bi­li­tat. No podem fer el dis­curs sim­plista que ho fan perquè volen. Crec que amb el govern de Pedro Sánchez avançarem en l’abor­datge de la pros­ti­tució i el tràfic i men­tres­tant des dels muni­ci­pis actu­a­rem com podrem.