Lleida vota independència malgrat els entrebancs de la Paeria a la consulta
El «sí» supera els 9.000 vots i seria la segona força a l'Ajuntament de Lleida
Els organitzadors de la consulta de Lleida feien front a una ciutat complexa, amb un cens de 114.100 ciutadans majors de 16 anys empadronats a la ciutat, amb una escàs bagatge de grans mobilitzacions ciutadanes i, on les forces nacionalistes i sobiranistes, mai no han pogut obtenir majoria. A més, van haver de solucionar alguns problemes tècnics en els centres cívics que els havia deixat l'Ajuntament. Però tot i les dificultats, els organitzadors van valorar molt positivament els 9.386 vots: «Pocs actes a la ciutat de Lleida poden aplegar tanta gent i nosaltres, sense el suport municipal, ho hem pogut fer», va dir Xavier Eritja, portaveu de la plataforma Lleida Decideix.
Qui també va comparèixer davant dels periodistes per valorar els resultats dela consulta, tot i haver-les ignorat durant els dies i setmanes previs, va ser l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros, del PSC. I ho va fer per atribuir com un triomf polític del «seny del poble català» i de la «defensa de l'Estatut» la participació del 8,21% del cens ampliat a estrangers i joves de 16 a 18 anys. «El poble català no vol aventures que no se sap on van, i sí camins clars com el que marca l'Estatut», va concloure.
En nombre de vots, els 9.386 que es van emetre ahir a les consultes igualarien CiU i tindrien la força, per tant, de la segona força política a la ciutat. Per aconseguir-los, cap a 250 voluntaris repartits en 23 seus electorals van treballar perquè tot anés bé.
I així va anar. Tot i que van haver d'afrontar un obstacle imprevist: les meses electorals es van trobar sense accés a la xarxa pública d'internet de la Paeria als 7 centres cívics cedits per l'Ajuntament per a la votació. Van demanar a l'Ajuntament la possibilitat de connectar-se directament a la xarxa de cable dels centres, però no ho van poder fer. Al cap d'unes hores funcionant en aquestes seus com si es tractés de vot anticipat, finalment a mig matí ho van solucionar amb connexions privades d'internet. Però el malestar dels organitzadors amb l'actitud de la Paeria va durar la resta de la jornada. A la tarda, la CUP de Lleida va emetre un comunicat reclamant la dimissió del regidor de Participació de l'Ajuntament, Joan Gómez.
L'episodi es va tancar al vespre amb l'alcalde, Àngel Ros, defensant l'actuació del regidor i recordant als organitzadors que només s'havia acordat cedir l'espai dels centres cívics en aquells barris on els organitzadors no tenien seu, però que res més. «Amb la cessió dels espais la Paeria ja ha donat més suport del que tocava a unes consultes que no van rebre el recolzament del ple», va dir.