Quatre anys han servit a Laura Campos Ferrer (Barcelona, 1977) per guanyar-se la confiança dels ciutadans i revalidar una alcaldia que el 2015 li va arribar literalment per atzar, en empatar matemàticament en vots amb la segona força i haver de desempatar amb una mà innocent. Llavors Campos va aconseguir un pacte d’esquerres que va posar fi a la sociovergència d’anys precedents. Montcadenca de naixement i filla d’un històric del PSUC primer i del PCC després (Josep Maria Campos va ser el primer alcalde de la democràcia i batlle fins al 1999), ha tornat a revalidar el pacte amb ERC però ha trencat l’aliança de dècades amb EUiA, després que l’excoordinador nacional i també veí de Montcada, Joan Josep Nuet, es presentés amb Sobiranistes-ERC a les estatals.
S’esperava revalidar l’alcaldia amb aquesta facilitat? Creu que han estat uns comicis fàcils o fruit del treball dels anys?
Jo crec que és fruit i resultat de l’acció de govern d’aquests quatre anys. Pensa que eren unes eleccions, igual que el 2015, amb un escenari molt fragmentat, amb moltes candidatures (enguany se’n presentaven deu). Això sempre complica una mica l’escenari. Estàvem convençuts que tindríem un bon resultat perquè s’ha treballat amb rigor i s’ha posat ordre a la casa. Però encara necessitàvem quatre anys més per acabar de consolidar projectes i hem fet una molt bona campanya també perquè així fos.
La campanya va acabar deixant pel camí EUiA com a socis. No sé si és un trencament inevitable o temporal.
Aquest és un dels motius pels quals la campanya ha estat diferent perquè hem trencat amb els nostres companys de viatge de fa més de trenta anys. Els motius els hem explicat.
Sí, però divergien, segons qui els expliqués…
Sí, sí. La veritat i la realitat és una i és que ells van fer una aposta per les generals per ERC i nosaltres enteníem que necessitàvem garanties d’estabilitat i de governabilitat a les municipals. Volíem saber del que el seu coordinador general en aquell moment, Joan Josep Nuet, va afirmar que no es tractava d’un projecte personal sinó col·lectiu al qual a mesura que anessin passant els mesos se sumaria molta més gent d’EUiA, i nosaltres volíem garanties d’aquesta estabilitat, que no marxarien del grup municipal, i aquestes garanties no ens les van donar. Per tant, el trencament va ser inevitable en aquest sentit.
En aquestes eleccions es van atomitzar molt els vots i algunes formacions n’han quedat fora. Qui trobarà a faltar?
No personalitzaré. D’una manera molt general puc dir que tots aquells grups municipals que han tingut representació tots aquests anys són necessaris per a la qualitat democràtica, per transparència. Quan una persona es presenta a unes eleccions municipals per treballar pel seu poble vol dir que se l’estima i, per tant, és necessària. En aquest sentit, ja hem dit com a equip de govern que haurem de buscar els mecanismes i les eines per facilitar que aquests grups que han quedat fora del ple municipal puguin continuar exercint la seva activitat política i de fiscalització de la feina de l’equip de govern. Per tant, caldrà asseure’s i mirar com es pot facilitar. La veritat és que un ple de quatre forces polítiques és… [s’interromp]
Com el definiria?
De pèrdua de qualitat democràtica. Nosaltres fa quatre anys –des que vam arribar el 2015– que diem que volem posar fi als regnes de taifes i a la política de rodet i tenim la ferma voluntat de no caure de nou en els regnes de taifes. Allarguem la mà tant a l’oposició com als grups que han quedat fora del ple municipal. Volem continuar buscant acords i consensos i facilitar la tasca dels grups de l’oposició, per qualitat democràtica.
Què els aporta ERC com a soci?
En principi, estar en minoria podria representar una feblesa, però jo crec que ens ha enriquit com a equip de govern. Ens ha cohesionat molt. Som un equip de govern que ens hem entès molt bé aquests anys, que hem anat a l’una, que hem tingut una única veu, que no hem tingut discrepàncies en les actuacions que calia dur a terme al municipi, també amb el pla d’actuació municipal (PAM), i el projecte de ciutat que tenim és compartit. No hi havia cap motiu, doncs, per no revalidar aquest pacte.
Ha estat ben vist des del partit? Ha rebut pressions en alguna altra direcció?
Cap ni una. Catalunya en Comú ha respectat moltíssim la idiosincràsia i les dinàmiques municipals de cada ciutat. Molta gent m’ho ha preguntat, preocupada, pel carrer! Però Barcelona és Barcelona i Montcada és Montcada.
Però Montcada confronta amb Barcelona, és dins l’àrea metropolitana i la seva proximitat també el condiciona en certa manera. Com valora l’acord de Colau i el PSC i els vots de Manuel Valls?
L’important quan un està en política institucional i ha treballat en un projecte de quatre anys és poder donar continuïtat a aquest projecte. Són uns vots que no s’han buscat ni s’han pactat, que han donat el suport a la investidura de Colau i han permès que el projecte pugui caminar quatre anys més.
Però li agrada aquest préstec de Valls, recordat per l’expulsió d’immigrants quan era primer ministre francès?
No ens agrada, no. Però no hi ha cap pacte. Ha rebut el seu suport en la investidura i li permet continuar el projecte.
Hauria triat pactar amb Ernest Maragall, vostè?
Això és política de ciència-ficció. No m’ho puc imaginar.
És un moment complicat per a la política en l’àmbit municipal? Amb exiliats, presos polítics...
Sí, perquè té conseqüències directes i condiciona directament. Aquest mandat ha estat de tot menys tranquil, també pel context nacional, a banda dels problemes econòmics que té l’Ajuntament de Montcada i l’herència que hem rebut del govern anterior. El context nacional també ens ha afectat. Hi ha hagut moltes convocatòries d’eleccions, un article 155 que va dissoldre el govern de la Generalitat i ens va deixar sense interlocutors directes per poder tirar endavant projectes de ciutat. Evidentment, ha tingut una afectació directa en la política municipal, i també en la convivència del dia a dia, als carrers. Ho hem vist amb pintades i contrapintades, i tot això acaba afectant la política local.
Subscriuria el que diuen, que hi ha un problema de convivència a Catalunya, en aquest cas a Montcada i Reixac? És una societat fracturada?
No, jo em nego a això. És una societat on conflueixen diferents opinions i maneres de veure la situació. Parlar de fractura social és un terme massa gros. Sí que és cert que hi ha problemes de convivència, però per la diversitat i la pluralitat d’opinions sobre el procés d’independència.
Creu que aquest segon mandat tindrà un ritme diferent, en l’àmbit local?
Jo espero que Montcada comenci a lluir aquest segon mandat. Ens vam trobar amb una situació econòmica molt complicada, amb un pagament de 24 milions d’euros en expropiacions que fa que els pressupostos els tinguem hipotecats i lligats de mans per als propers anys. Tot i així, Montcada no s’ha encallat ni s’ha aturat. Ha estat el mandat amb més inversió social de la història de l’Ajuntament malgrat tot; hem posat ordre i aquests quatre anys que venen han de ser els de la recuperació econòmica i la il·lusió. Quatre anys no donen per gaire,de manera que espero que ara puguem consolidar projectes i que comenci a lluir una mica més l’acció de govern.
Reedita, doncs, els compromisos amb el nou mandat? N’hi ha de nous?
N’hi haurà de nous. Hem de decidir amb l’equip de govern per definir el pla d’actuació municipal, en què s’establiran les actuacions i els compromisos, però hi ha tres eixos bàsics. El primer és continuar treballant per la recuperació econòmica, amb un pla econòmic i financer; tant de les finances municipals com del teixit econòmic i empresarial de la ciutat. La recuperació econòmica ha d’anar lligada a la generació de més ingressos. També continuarem treballant per combatre les desigualtats al nostre municipi. Hem estat entre els deu municipis de l’Estat de més de 20.000 habitants amb més inversió social i prestació de serveis d’excel·lència, de manera que n’hem d’estar orgullosos, però tampoc hem d’oblidar que un 30% de la ciutadania viu sota el llindar de la pobresa. Aquest és un problema transversal, els populismes dirien que els ajuts socials els perceben els immigrants però no és cert. La pobresa és transversal, es cronifica de pares a fills i s’hereta. I la fractura urbana hi té una relació directa. Els barris més allunyats del centre pateixen més pobresa i hem de posar els mecanismes per cosir el territori, millorar l’accessibilitat i mobilitat entre els barris per gaudir de la igualtat d’oportunitats.
El tercer eix d’actuació seria...
El de l’habitatge, medi natural i transició ecològica. És una assignatura pendent a la qual no hem pogut donar l’empenta que ens hauria agradat, ens faltava musculatura. Hem contractat una persona que farà de cap d’habitatge i donarà aquest impuls a les polítiques i els projectes per fer accessible l’habitatge en condicions a la ciutat. Tenim un greu problema d’emergència en l’àmbit de l’habitatge i rebem molts veïns expulsats de Barcelona. També partíem d’un pressupost en habitatge de zero euros, aquesta era la importància per a l’anterior govern municipal.
I ara de quant serà?
300.000 euros. No és molt, però és més.
Després de la lluita del cobriment de la via, quina vindrà?
Soc molt tossuda, i no m’esperaré a tenir resolt el cobriment de la via per començar la pròxima batalla: tenim la intenció d’aconseguir el tractament de singularitat com a municipi, per la sobreimplantació d’infraestructures que donen servei a tota l’àrea metropolitana i la ciutat de Barcelona, que a nosaltres ens genera un sobrecost en la prestació de serveis a la ciutadania. Hi ha d’haver una compensació econòmica.
