El mirall del turisme

El president del Parlament, Roger Torrent, va parlar ahir del turisme, com a “mirall de país”, tot començant amb un paral·lelisme amb Fernando Pessoa, que deia que “els viatges són els viatgers”, i el joc entre les percepcions dels turistes i el que es projecta des de Catalunya. Però la seva intervenció –cloenda del curs amb la darrera Tribuna de la Fundació Jordi Comas en l’inici de l’estiu– també li va permetre d’emmirallar les necessitats d’un gran pacte de país “per un turisme sostenible” amb un acord dels partits –i electors– catalans que no veuen malament un referèndum sobre el futur de Catalunya, amb el govern estatal.

La intervenció de Torrent pretenia versar sobre la importància de l’activitat turística. No va obviar que representa el 12% del PIB i el 18,6% dels contractes laborals d’un país que va rebre 19 milions de visitants el 2018, 0,5% més que el 2017 i amb 5,9% més de despesa global –tot i els mals auguris dels defensors del 155–. Van ser sis milions més de turistes que una dècada enrere, però nou milions menys respecte a la projecció feta pel 2030. I, per això, el president del Parlament va apostar per corregir aspectes, com ara la dignificació de condicions laborals en el sector, menys contractes temporals i debatre mesures per pal·liar el col·lapse d’infraestructures, la gestió de residus i el consum d’aigua i territori. Malgrat tot, va alertar que “el discurs antiturístic és una irresponsabilitat, si no s’aporta una alternativa”.

Per al pacte turístic, Torrent va defensar que hi hagi el sector, però també la resta d’agents econòmics, polítics i socials. I entre les aportacions dels assistents, el nou president de la Cambra de Palamós, Pol Fages, va demanar que es treballi per a la desestacionalització de les vacances –més enllà de l’agost– i el portaveu d’ERC a Besalú, Alfred Cairó, va alertar de “l’excés de turistes” al poble i del risc que el país no s’acabi emmirallant en el col·lapse. Torrent va respondre a l’edil que cal definir models diversos, però amb participació i “estratègia compartida”, i respecte a la desestacionalització va argumentar que depèn de les empreses, però que es pot estudiar, igual que la reforma horària. Sobre la posició d’ERC davant la investidura de Pedro Sánchez, va donar menys pistes: “Ni bloqueig, ni xec en blanc.”