la contra

Ni tsunami ni ressaca

Reflexionem no tant sobre els resultats sinó sobre el fet que la mobilització dels mateixos organitzadors és una mostra d'unes emergents noves formes de les quals es pot extreure alguna lliçó

D'onada en onada fins al tsu­nami final? No. Gran res­saca en des­fer-se l'onada? Tam­poc. Tretze muni­ci­pis del Penedès han optat pel dret a deci­dir. Un exer­cici cívic que, més enllà del que hom pensi i cre­gui, i també més enllà del res­pecte total que mereix, és un exer­cici que reclama una certa atenció. Atenció perquè més que el resul­tat, que ja està deci­dit abans de començar a favor del «sí» per raons òbvies, el que mereix l'atenció per mi és que con­si­dero que, mal­grat les deficiències pròpies d'una orga­nit­zació modesta, asse­nyala un camí a seguir en altres temes que reque­rei­xen una certa radi­ca­li­tat democràtica. Fa temps que vaig, modes­ta­ment, asse­nya­lar que em sem­blava que hi havia una certa volun­tat, una certa rea­li­tat d'un rear­ma­ment ideològic i fac­tual d'un nou cen­tra­lisme espa­nyol des de diver­sos àmbits que pretén retor­nar a una certa con­cepció d'uni­for­mit­zació i de fer un retrocés en aquells aspec­tes d'auto­go­vern que fins avui s'havien anat millo­rant per la tos­su­de­ria dels diver­sos governs i l'embran­zida popu­lar. D'altra banda, la comèdia del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal amb un estira-i-arronsa entre els magis­trats des de fa anys amb l'Esta­tut ballant al mig. Men­tre aquesta ope­ració neo­cen­tra­lista avança aquí es podia creure que això, aquesta acti­tud, aju­da­ria a superar la par­ti­ci­pació en aquesta ter­cera «onada» de con­sul­tes. No ha estat així i segu­ra­ment aquests fets no mobi­lit­zen i segu­ra­ment, fins i tot, diria que poden des­mo­bi­lit­zar.

El resul­tat a les nos­tres comar­ques, com s'ha infor­mat a bas­ta­ment en els dar­rers dies, va ser divers i variat, amb per­cen­tat­ges més que sig­ni­fi­ca­tius a Sant Cugat Ses­gar­ri­gues i a Subi­rats, amb un 40% apro­xi­ma­da­ment, fins a un esca­dus­ser 10% a Sant Pere de Ribes. Segu­ra­ment la diver­si­tat de resul­tats té múlti­ples lec­tu­res però final­ment és la ciu­ta­da­nia amb el seu suport o la seva abs­tenció el que dóna carta de legi­ti­mi­tat al fet. I en aquest sen­tit crec que cal mesu­rar amb prudència els resul­tats obtin­guts. Ni menys­te­nir-los absur­da­ment ni mag­ni­fi­car-los de manera irreal. Res està gua­nyat i tot està per fer. Hem sen­tit i lle­git inter­pre­ta­ci­ons que volen com­pa­rar aques­tes con­sul­tes amb unes elec­ci­ons, o altres referèndums, com­pa­rar resul­tats i fer hipòtesi a par­tir d'aquí. És legítim però em sem­bla perillós fer-ho, perillós perquè hi ha més a per­dre que a gua­nyar. Les con­sul­tes i unes elec­ci­ons o fins i tot un referèndum ofi­cial (per dir-ho així i enten­dre'ns) no tenen res a veure ni són com­pa­ra­bles, ni els cen­sos coin­ci­dei­xen, ni es mani­festa l'opció contrària, ni les cam­pa­nyes tenen les matei­xes con­di­ci­ons, ni els recur­sos són de la mateixa mesura, ni el suport ins­ti­tu­ci­o­nal. I, per tant, tota com­pa­ració i tota tesi que es derivi d'aquesta com­pa­ració tant a favor com en con­tra poden que­dar des­qua­li­fi­ca­des fàcil­ment.

Valo­rem el que són en rea­li­tat. Davant la indi­ferència en gene­ral de l'admi­nis­tració la ciu­ta­da­nia més o menys orga­nit­zada pro­mou una con­sulta i llança la pro­posta perquè la gent acu­deixi a expres­sar-se, i hi ha un per­cen­tatge –que no qua­li­fico– que ho fa. I això és posi­tiu. Treure lliçons en clau de futur elec­to­ral d'això ja em sem­bla més ago­sa­rat i a la llarga pot ser més frus­trant. És evi­dent que veient els resul­tats d'aques­tes con­sul­tes i les com­po­si­ci­ons polítiques dels matei­xos muni­ci­pis hom podria intuir una certa trans­ver­sa­li­tat desit­ja­ble en l'opció inde­pen­den­tista –això també és una lec­tura, segu­ra­ment qüesti­o­na­ble– que farà que als qui volen uti­lit­zar-la els caldrà acom­pa­nyar-la de pro­pos­tes polítiques que vagin més enllà del «sí» sense con­di­ci­ons. Aquesta és per mi en el futur la clau de volta. Sí. D'acord. Quan? Per què? Com? I amb què?

Valo­rem l'esforç, valo­rem la presència i refle­xi­o­nem no tant sobre els resul­tats sinó sobre el fet que la mobi­lit­zació dels matei­xos orga­nit­za­dors és una mos­tra d'unes emer­gents noves for­mes de les quals final­ment les orga­nit­za­ci­ons polítiques poden extreure alguna lliçó. Ei, si volen, és clar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.