“Tothom va quedar en la misèria”

La gent gran vol parlar poc d’aquests temes, però sí que s’explicaven coses en trobades com ara els dinars familiars. Aquest episodi era presentat com un drama més dels que havien passat durant i després de la Guerra Civil. No sé com es va sentir, però sí que la meva àvia i ell no van veure mai més aquells diners i van quedar en la misèria. Però això li va passar a tota la gent del poble.

Van haver de començar de nou. A casa sempre s’explicava que la sort que tenien era que eren de pagès i tenien el més bàsic: menjar. Malgrat tot, la situació de penúria de després de la guerra es va accentuar, però és que era el començament del franquisme i no hi havia res a pelar. Tenies molt a perdre si et queixaves.

Ell era de la Lliga Regionalista i, al ser republicà però més moderat, van creure que era un bon perfil d’alcalde. Sant Julià era llavors un poble molt petit, hi havia molt poca gent, i li va tocar a ell, perquè era un home senzill, de consens, no de dretes però tampoc d’esquerres radical.

A mi és una història que em queda molt lluny i no sé si recuperar els diners és viable, però penso que moralment és important que es faci aquest reconeixement públic. Que finalment arribi una compensació moral pels danys causats pel franquisme em sembla molt bé.