Lluïsa Moret ha revalidat la confiança dels santboians i el seu partit ha aconseguit una majoria absoluta que no havia tingut des de les eleccions del 2007.
Com valora la recuperació del PSC als municipis de l’àrea metropolitana, molts governats per alcaldesses?
No crec que tingui específicament a veure amb el fet de ser alcaldessa, però sí que crec que hi ha una manera de fer que té un comú denominador, i és la capacitat de mantenir un equilibri entre tenir un projecte estratègic de ciutat, consensuat amb els agents econòmics i socials, i la proximitat. Un equilibri preciós i necessari. La combinació d’aquestes dues coses ha ajudat que alcaldes i alcaldesses socialistes de l’entorn metropolità hàgim pogut renovar la confiança i hàgim ampliat les majories.
Malgrat la majoria absoluta del PSC a Sant Boi, heu reeditat el pacte amb Sant Boi en Comú, amb qui ja vau governar els dos anteriors mandats [ICV-EUiA, en aquells moments]. Per què?
Per la coherència. Sempre hem dit que Sant Boi necessitava un govern progressista i ampli perquè la ciutat té grans reptes i necessitem grans consensos per afrontar-los. El pacte en els últims mandats va funcionar molt bé, però seguim tenint els mateixos reptes i la mateixa voluntat de treballar conjuntament. Ara som un equip de quinze persones, cosa que ens dona una visió molt àmplia i grans possibilitats de tirar endavant el projecte que tenim pensat.
Per què els pactes tan freqüents en la política local són tan difícils de dur a terme en la política estatal?
Les administracions locals acumulem una llarga experiència en negociar, pactar i governar amb altres forces polítiques. La majoria d’ajuntaments i d’administracions supramunicipals tenen governs fruit d’acords i de pactes. Espero que aquesta lògica vagi arribant a altres nivells institucionals. Perquè, a més, els resultats electorals són més que mai una evidència de la pluralitat i la diversitat.
La política estatal està potser encara ancorada en el bipartidisme?
Les majories absolutes són magnífiques i nosaltres estem molt contents perquè suposen un aval al que hem fet fins ara i ens animen a treballar en la mateixa línia. Però les majories absolutes no han de ser excloents. La lògica del pacte és imprescindible en general i la política local és un bon laboratori perquè arribi a altres institucions.
S’ha presentat com un pacte progressista per a les persones i el planeta. Què pot fer Sant Boi pel planeta?
Tenim clar que hi ha un marc de referència global i un nou contracte social global, que són l’Agenda 2030 i els objectius de desenvolupament sostenible. És un full de ruta imprescindible molt ben definit que preveu tres aspectes claus: els socials, els ambientals i els econòmics. L’Agenda 2030 parla de les cinc P: persones, planeta, prosperitat amb un model econòmic sostenible, pau i els partnerships, que són les aliances. Són paraules molt simples però molt contundents i aclaridores a l’hora de situar les nostres prioritats. Parlem de la garantia de drets fonamentals com ara el treball i l’habitatge, d’igualtat d’oportunitats i de gènere, de l’emergència climàtica, del desenvolupament d’un model urbanístic, ambiental i econòmic que sigui generador de treball digne i compatible amb la sostenibilitat. També d’un model econòmic on fem valdre els actius de la ciutat i el nostre entorn natural. I hem de treballar sumant consensos i amb la lògica de transparència i bon govern.
Què fareu contra l’emergència climàtica, més enllà de les polítiques metropolitanes que us afectin?
Nosaltres som un dels municipis referents en l’àmbit metropolità en polítiques ambientals. Som el municipi que té més hectàrees reals d’entorn natural preservades. Dels 21 km² que tenim, el 60% és entorn natural, fluvial, agrari i forestal. Estem reconeguts per la gestió de l’entorn natural que fem i som un model en la gestió forestal. Som un dels municipis amb més percentatge de recollida selectiva. I una de les ciutats de l’entorn metropolità que té millor qualitat de l’aire, per les seves característiques geogràfiques i perquè hem fet un esforç durant anys per preservar l’entorn natural.
Us declareu també ciutat feminista. Això com es materialitza?
És un compromís, i volem que sigui un compromís col·lectiu, no només de l’Ajuntament. Les administracions hem de donar exemple. Però la nostra voluntat és que aquest concepte es traslladi a la realitat social. S’ha avançat moltíssim en la igualtat efectiva entre homes i dones, però no és una realitat encara. Es necessita treballar d’una manera clara i explícita, internament i externament, per garantir drets i posar tots els recursos necessaris perquè aquesta igualtat sigui una realitat. La comarca del Baix Llobregat ha estat un exemple en aquest sentit, ha tingut moviments feministes molt potents des dels anys setanta i vuitanta. Moltes d’aquelles dones van entrar a les institucions i han contribuït a crear serveis públics que donen resposta a aquesta realitat. A la nostra comarca, als anys setanta es van crear els primers serveis de planificació familiar gestionats des dels ajuntaments. I quan ens vam declarar ciutat feminista va ser arran d’un manifest comú, l’any passat, signat per totes les alcaldesses de la comarca independentment de la seva força política.
Sant Boi ha estat pionera en la creació d’un servei municipal d’atenció als infants víctimes de violència masclista. Com està funcionant, un any i mig després de la seva posada en marxa?
Molt bé. També vam ser dels primers municipis que vam posar en marxa els circuits locals d’atenció a les dones víctimes de violència masclista. Estàvem molt centrats en la víctima directa però no en els seus entorns, i el més immediat són els fills i les filles, que també són víctimes de la violència. No hi havia un servei especialitzat en aquest sentit.
...i són tan vulnerables o més que les dones agredides.
I tant. I a més, si volem trencar el cicle de violència i l’aprenentatge de rols que després poden repetir, necessitem recuperar aquests nens i nenes com a subjectes amb un rol diferent. El centre està funcionant molt bé perquè el circuit també ens funciona molt bé, i vull reconèixer l’aportació dels professionals de tots els serveis i institucions. Estem fent una tasca molt important de detecció precoç de casos de violència masclista i els podem derivar a aquest servei integral d’atenció als nens i nenes, que ha tractat en l’últim any uns 60 casos des d’una perspectiva psicològica i socioeducativa.
Cap a on va Sant Boi?
La nostra estratègia es basa en dos elements: fer valdre el que som i les nostres arrels. Hem fet una fase de diagnòstic molt consensuat amb la ciutat per identificar el que ens diferencia dins de l’entorn metropolità.
Teniu un origen agrari...
Exacte. Com poder convertir els nostres actius, sense renunciar a ells, en palanca de canvi per obrir noves oportunitats? Un dels nostres actius és l’entorn natural i, dins d’ell, el parc agrari. La creació del parc agrari va respondre a un moviment de protecció molt important per preservar un entorn que no existiria per la pressió de l’entorn metropolità. Però no podem convertir el parc agrari en un parc que només tingui valor paisatgístic. Estem treballant molt amb la cooperativa agrària, amb el consorci del parc agrari, amb altres agents socials i econòmics, perquè hem de garantir el relleu professional a les explotacions agràries i hem de fer una aposta per la capacitació. Després hi ha l’àmbit de la salut, que també valorem com un dels nostres actius. Tenim més de 150 anys d’història vinculats a la salut mental amb institucions psiquiàtriques de màxim nivell, institucions hospitalàries i hospitals universitaris. I tenim altres sectors econòmics que ens posicionen molt bé: el nou model logístic digitalitzat, el sector de l’automoció i la comercialització de vehicles elèctrics.
Pel que fa al sector logístic, no els pot afectar negativament l’aturada de les obres de la variant de la C-245?
És clar, i és una de les nostres reivindicacions. Estem a tocar de l’aeroport, el port i Barcelona, i els nostres polígons industrials són referents per això. És una necessitat imperiosa tenir la variant. L’última informació que tenim és la represa de les obres a mitjans del 2020.
Per què aquesta demora?
Parlem d’un projecte que es remunta als Jocs Olímpics, les obres del qual van començar el 2008 i s’han anat aturant i recuperant en funció del pressupost. L’última aturada va ser el novembre del 2016, vam fer molta pressió, es va haver de fer una modificació del projecte per actualitzar-lo i les obres havien de començar l’abril del 2017, però l’empresa adjudicatària, Isolux Corsán, es va declarar en concurs de creditors. Hem tingut molta mala sort. No s’ha pogut rescindir el contracte fins fa poc i ara s’ha d’obrir un nou concurs per adjudicar el projecte.
Com es resoldran els dèficits de la ciutat? El Síndic va alertar de la manca d’habitatge i una de les primeres preocupacions dels santboians és l’espai públic.
Participem d’aquest gran problema que és la manca d’habitatge, especialment de lloguer assequible. Abordar això és una política prioritària tot i que no és una competència local sinó una política de país. Construir és important, però també rehabilitar amb eficiència energètica. A part de crear oficines i taules d’habitatge per abordar la crisi hipotecària, tenim previst amb altres administracions construir en els propers anys 450 habitatges de diferents tipus, inclòs el lloguer social i assequible i el dotacional.
I pel que fa a l’espai públic?
Durant la crisi el nostre pressupost havia de respondre a altres prioritats. Ara que els indicadors econòmics han millorat, la cura de l’espai públic comença a ser una demanda important i l’hem entomat com una de les prioritats. Hem fet una inversió important en la reurbanització de vies i places que han quedat antigues i en el canvi de la gestió dels residus. Hem posat l’èmfasi en la millora dels 70 jocs infantils que tenim a la ciutat i hem fet un projecte per anar-los renovant comptant amb el Consell Local d’Infància.