«Crec que la gent està orgullosa de ser de Borrassà»

–«Potser no. He anat a parar a les matemàtiques venint del món de les Econòmiques, que ja és una ciència social i potser d'economistes n'hi ha més en política. L'objecte d'estudi de l'economia té molt a veure amb el desenvolupament de les societats, les infraestructures i les capacitats per generar riqueses. En definitiva, posar els pilars perquè la societat es pugui desenvolupar. I, des d'aquest sentit, quan l'alcalde anterior es va cansar i no es va presentar, vaig fer-ho jo perquè la resta de regidors que també podien substituir-lo em va semblar que el model que presentaven per al municipi no era l'adequat.»

–«Un dels primers objectius va ser que no hi hagués una fractura social com a conseqüència del fet que es presentessin dos grups. Després vam fer unes inversions en equipaments com les escoles, el camp de futbol o la xarxa viària. En el primer mandat, vam actuar en obra i en aquest hem anat per tirar endavant projectes que tinguin a veure amb les persones i la qualitat de vida. De les coses més importants és que hi ha unió al poble, hem integrat els nouvinguts i hem creat lligams de fraternitat i de coneixença. Crec que la gent està orgullosa de ser de Borrassà i s'ha difuminat el fet d'haver-hi nascut o no. També hem potenciat l'escola i amb un conveni amb Educació, de 400.000 euros, hi vam poder fer dues aules noves, un menjador i vam rentar la cara a la pista. Perquè Borrassà és el poble de l'Alt Empordà que té l'index de població més alta de 0 a 35 anys, i això provoca que hi hagin moltes parelles amb mainada i es vagi omplint l'escola.»

–«Pel que fa a equipaments estem fent un magatzem per a la brigada i, al costat, una sala de reunions de petit format. També hem de refer la coberta del cementiri i pavimentar-lo. I hem de pavimentar de nou els carrers. Per més endavant, tenim la idea de substituir els serveis i canviar els paviments, però de moment refarem el paviment actual. També hem fet un local social al camp de futbol.»

–«No. Nosaltres el que volíem era acostar-lo a l'autopista, però no ha pogut ser. També s'ha de dir que no ens afecta de ple ja que passa de l'AP-7 cap a l'est, en una zona que ja havíem perdut a causa de l'autopista, que fa de barrera.»

–«Això sí que ens afecta molt perquè estem al costat de la subestació de Santa Llogaia. Qualsevol projecte que es fes amb la línia, soterrada o no, hauria de ser aèria al pas pel nostre terme per poder arribar a la subestació. El que vam fer va ser encarregar un estudi al departament de Dret Públic de la UdG per estudiar quina tributació pot establir sobre el pas de la MAT.»

–«I tant. Cada dia les administracions superiors ens encarreguen més feines, som subsidiaris de més serveis i no tenim recursos propis. Totes les obres són finançades per d'altres institucions. Sempre, però, són conceptes dirigits, finalistes. I a vegades ens veiem obligats a fer una infraestructura perquè hi ha una línia d'ajuts destinada a aquesta infraestructura, que no pas detectar la necessitat que té el municipi i fer l'obra que fa falta. S'haurien de solucionar els problemes de finançament dels ajuntaments i deixar les subvencions.»