AURORA CARBONELL ELS NOSTRES AJUNTAMENTS
ALCALDESSA DE SITGES (ERC)
“Als partits tradicionals la gent s’acomoda”
inèdit ·
“Per primer cop en la història de Sitges no hi ha ni el Partit Socialista ni la confluència de Convergència a l’alcaldia”
“És una responsabilitat i un honor ser la primera dona alcaldessa i la primera d’ERC des de la guerra”
Volem dotar d’habitatge la gent d’aquí que durant molts anys ha hagut de marxar i no ha tingut possibilitats de quedar-se
A tots els consells comarcals, del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, s’hi ha fet una sociovergència
Cal un temps d’estabilitat perquè, si no, les coses costa molt que tirin endavant i el ciutadà del carrer ho palpa
Aurora Carbonell es va convertir el 15 de juny passat en la primera dona alcaldessa de Sitges i en la primera cap del govern municipal d’ERC des de la Transició. Carbonell va guanyar les eleccions per poc més de 300 vots a l’alcalde sortint, Miquel Forns, de Junts per Catalunya, de qui va ser la regidora de Turisme el mandat passat en un executiu en minoria entre CiU i ERC amb un acord d’estabilitat amb la CUP. Ara, Carbonell lidera un govern d’esquerres amb quatre regidors d’Esquerra, dos de Sitges Grup Independent (SGI) i dos de Guanyem Sitges, i comptaran amb el suport extern de Comuns Verds. Amb aquesta aliança Sitges trenca quaranta anys d’alternança entre el PSC i CiU a l’alcaldia de Sitges.
Vostè és la primera alcaldessa de Sitges. Ho viu d’una manera especial?
Ho visc amb molta responsabilitat pel càrrec, pel fet de governar Sitges i també pel fet de ser la primera dona alcaldessa a Sitges. Molta responsabilitat i un honor com a dona.
A l’Ajuntament de Sitges hi ha 9 regidores de 21.
Sí, exacte. Som força dones i n’estem molt satisfets.
Això vol dir que en l’àmbit municipal ens estem acostant més a la igualtat o és una anècdota?
Jo crec que el fet que hi hagi dones en càrrecs de responsabilitat crida més dones a implicar-s’hi. El fet que la cap de llista sigui una dona fa que n’hi hagi més que s’apropin a les llistes electorals. A banda que hi ha partits com el nostre, Esquerra, que fem llistes cremallera i llavors encara ens hi obliguem més. Tot i així, penso que com més dones es veuen, més visibilitat hi ha i més dones s’animen a assumir responsabilitats, i això és el més important. Crec que en política municipal som els que més estem avançant en aquest àmbit. A mesura que vas pujant va canviant la cosa.
També és el primer cop que ERC obté l’alcaldia de Sitges.
El primer cop va ser als anys trenta. Després de la guerra, sí.
Vostè era regidora de Turisme en l’anterior govern, amb CiU. Per què no s’ha reeditat el pacte?
Nosaltres no teníem cap inconvenient a pactar també amb els mateixos. Sí que és cert que nosaltres vam dir que volíem canviar bastant les coses i per això vam obrir-nos, de seguida, a altres grups municipals i vam trobar el suport del grup municipalista Sitges Grup Independent (SGI), que van millorar molt els resultats electorals, igual que nosaltres, i després ens vam entendre molt bé amb Guanyem Sitges, que és una confluència de la CUP. Amb ells ens enteníem molt bé.
Tot i l’experiència de govern amb CiU?
És cert que estàvem en converses amb ells, però el fet de voler transformar, de voler fer canvis, ens va fer decidir per un govern diferent. Per primer cop en la història de Sitges no hi ha ni el Partit Socialista ni la confluència de Convergència a l’alcaldia. Era el moment de fer canvis de veritat i, com que ens sentim tots còmodes i amb els altres no hem acabat de lligar bé, vam tirar endavant d’aquesta manera. En principi no teníem cap inconvenient a pactar amb Junts per Catalunya. Potser hauria estat el més fàcil, però com que teníem ganes de canviar i hi havia molta gent amb ganes de fer coses noves, vam dir: “Aprofitem-ho.”
Els sitgetans demanaven més polítiques socials a la ciutat?
Sí. Polítiques socials i també canviar de maneres de fer. Als partits tradicionals, aquests que han estat molts anys al poder, la gent s’acomoda i fan sempre el mateix. Estan envoltats sempre de la mateixa gent i hi ha les mateixes dinàmiques. L’entrada de partits que mai havien estat al govern o de partits com nosaltres, que havíem estat al govern però no havíem tingut l’alcaldia, provoca que hi hagi un canvi.
En què es notarà que hi ha un govern d’esquerres?
Esperem que es noti molt en la participació ciutadana, que per a nosaltres és bàsica a l’hora d’assolir un consens per obrir-nos a tot i parlar amb tothom i no agafar els vicis que agafes quan portes molt de temps en un lloc i fas sempre el mateix, sinó canviar radicalment.
Quines són les seves prioritats per a Sitges?
Un dels problemes grans que tenim és el de l’habitatge. Els tres partits que formem part del govern ho portàvem al programa com una peça clau. Dotar d’habitatge la gent d’aquí que durant molts anys ha hagut de marxar i no ha tingut possibilitats de quedar-se a viure aquí.
Aquest és un problema que va més enllà de l’àmbit municipal.
Sí, però tenim l’oportunitat d’intervenir-hi perquè tenim terrenys nostres. Per tant, es tracta de posar-se a fer habitatge perquè el terreny, que és el més car i el més difícil, ja el tenim, i això és molt important.
Vostè parla de fomentar la participació ciutadana. Com ho faran?
Hi ha un regidor, en Xavier Salmeron, de Guanyem Sitges, que tot just s’hi ha posat ara. Fins ara, al finalitzar el ple es deixava parlar el públic. Havíem fet audiències públiques en l’anterior mandat en què s’acabava explicant el que s’estava fent, però no ens semblava que fos més participatiu. Durant aquest mandat volem fer jornades participatives en llocs diferents, no només a l’ajuntament, sinó en espais diferents, per a grups concrets: gent jove, gent gran, sectors concrets. Donar molta més participació ciutadana, també a través de les noves tecnologies. No fa gaire vam canviar la pàgina web i tenim un portal que es diu Decidim Sitges que volem explotar més perquè fins ara no estava gaire actiu.
Pel que fa a turisme, Sitges té una molt bona reputació turística (8,35 en reputació per internet, millor destí sostenible…), també en reconeixement cultural. En què va més coixa?
Pensem que culturalment som molt rics i, igual que passa amb el turisme, s’hi ha de continuar treballant, però és més fàcil perquè ja tenim moltes eines molt ben fetes des de fa molts anys. Per això, el nostre objectiu és ara el territori, el carrer. D’una banda, el tema de l’habitatge; la participació ciutadana, que també considero carrer, i, de l’altra, el carrer com a entorn. Cuidar l’entorn. Com que, precisament, tenim un volum tan important de gent que ens visita, la via pública, l’entorn està molt desgastat i pensem que necessitem una renovació total. No només pel que fa a la neteja, sinó la cura de la via pública, l’entorn natural… Per això ens hem posat molt l’objectiu del carrer i el territori sense oblidar cultura i turisme, que entenem que són molt potents i tenim moltes eines que ens fan funcionar molt bé.
Els veïns de les Botigues es queixen que estan desatesos i que els serveis bàsics els queden lluny. Què s’hi farà?
Fa poc ens han dit que amb quatre dies que portem al govern ja s’ha fet més que en molts anys. Només d’entrar ens vam trobar la revetlla de Sant Joan. Vam fer una operació especial perquè allà hi havia molts problemes. Ve molta gent de les poblacions properes i hi havia un problema de civisme, bàsicament. Aquest any hem fet una operació amb la policia, la neteja de platges molt més acurada i van estar molt més satisfets. A més, el regidor de Serveis Urbans, que és el Jaume Monasterio, ha anat ja al territori dues o tres vegades perquè hi ha hagut problemes de fuites d’aigua, amb la llum... Jo penso que el que necessiten a les Botigues és que ens vegin actuar.
Quines són les principals queixes?
S’han queixat molt del fet de no tenir policia. A Sitges hi ha moltíssima gent. Tenim policia per a 28.000 habitants i rebem gairebé 3 milions de persones a l’any. Ja hem acordat que hi haurà un parell de policies que faran molt més sovint Garraf i les Botigues. Els veïns han de veure que hi ha un govern que també es preocupa per ells. Tenen uns problemes molt similars als de la resta, com el dels pocs agents de policia, la neteja i l’habitatge, però també és veritat que en temes de grans infraestructures, a l’hora de fer un passeig nou o arreglar unes carreteres, sempre s’han queixat que han estat els últims, i és veritat. Ara s’està fent una nova entrada a les Botigues, que és una obra que ja s’havia començat amb el govern anterior. El fet geogràfic [estan a 17 quilòmetres de Sitges] els afecta i ells també en són conscients.
El pacte al Consell Comarcal del Garraf de JxCat amb el PSC ha generat polèmica. Com l’ha rebut?
Amb sorpresa perquè també es podia pactar amb Esquerra i amb la resta, i semblava que la cosa anava cap aquí, i finalment no ha estat així. Ha estat un pacte molt generalitzat. A tots els consells comarcals, del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, s’ha fet una sociovergència i a la Mancomunitat Penedès-Garraf, també. En alguns llocs, realment, ha sorprès perquè no hi havia cap necessitat de fer-ho.
És una rèplica, a diferent escala, del de la Diputació de Barcelona?
Sí. Però, així com fa quatre anys tenia un cert sentit perquè depenia del que es feia a Vilanova i van fer el mateix al Consell Comarcal, aquesta vegada no tenia tant de sentit.
Ampliant una mica més el focus, com veu la situació política catalana? S’hi pot fer res per resoldre el conflicte des d’un municipi com Sitges?
Nosaltres, ERC de Sitges, donem suport al Parlament en tot el que fa i també treballem molt amb la Diputació i el Parlament. Jo soc del parer que es necessita un temps d’estabilitat, tant aquí com a l’Estat espanyol.
Per fer què?
Per exemple, s’ha de fer el passeig marítim, que depèn del ministeri. Jo he anat a parlar-ne no sé quantes vegades a Madrid i cada vegada que hi he anat hi havia una persona diferent. Em deien: “És que ara no tenim el pressupost, per a la firma canviarà el ministre”… Aquesta inestabilitat fa que moltes coses s’aturin. Cal un temps d’estabilitat perquè, si no, les coses costa molt que tirin endavant i, al final, el que no tira endavant és el que palpa el ciutadà del carrer. Per exemple, hi ha problemes a l’ambulatori i és perquè a dalt no s’estan posant d’acord.
Primera alcaldessa i primera cap de govern d’ERC des de la guerra
Aurora Carbonell (Sitges, 1966) ha fet història en convertir-se en la primera dona alcaldessa de Sitges i en la primera d’ERC que ocupa el màxim càrrec del consistori des de la Guerra Civil. També és la cap –remarca– del primer govern municipal que no està dirigit ni pels socialistes ni per l’espai de Convergència. Ella ja hi era, al govern de la ciutat, com a regidora de Turisme de l’anterior alcalde, el convergent Miquel Forns. Coneixia bé el negociat gràcies als coneixements adquirits a l’empresa familiar on treballava, una agència de viatges. Va compatibilitzar la feina amb la carrera d’humanitats i l’any 2008 va entrar a treballar a la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat. Ara vol posar el coneixement del sector públic i privat al servei de la seva ciutat, que diu, quan li ho demanen, que és on es fa el veritable xató. I del carnaval, què me’n diu, alcaldessa? Quin és millor, el de Vilanova o el de Sitges? Diu que el de Sitges, és clar. Val més que sigui així si no vol que la facin fora de l’alcaldia en les eleccions del 2023. O potser abans i tot, que amb aquestes coses no s’hi juga.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.