“Ens cal cobrir la pista esportiva”

No. Ens vam pre­sen­tar fa qua­tre anys, perquè el govern ante­rior va deci­dir no fer-ho. No vam entrar en una pugna elec­to­ral. L’equip ens ha anat bé i ara hi hem fet petits can­vis, perquè alguns, essent del poble, no hi viuen i era difícil ges­ti­o­nar algu­nes coses.

Érem llista única i fa por que la gent no vagi a votar, perquè ja sap que hi haurà con­sis­tori. Tot i això, però, hi va haver quasi un setanta per cent de par­ti­ci­pació. Aquesta xifra és impor­tant, perquè com a polític neces­si­tes sen­tir el suport de la gent.

Sí. En el nos­tre pri­mer man­dat, vam fer acci­ons molt impor­tants, sobre­tot la con­nexió del cla­ve­gue­ram a la depu­ra­dora de Cam­pro­don. L’obra del cla­ve­gue­ram en alta estava mal feta i es va refer gràcies a una sub­venció de l’Agència Cata­lana de l’Aigua. Ara, ens cal ampliar la part del cemen­tiri i fer petits retocs en altres punts. Tots depèn dels ajuts.

Sí, estem impul­sant un pro­jecte de recu­pe­ració de pas­tu­res. El canvi climàtic és un fet i teníem mol­tes zones de pas­tu­res envaïdes per vege­tació de mun­ta­nya. Tenim els nuclis de Feitús i Espi­nalva amb molts rama­ders, als quals els cal pas­tu­res. El pro­jecte pre­veu la neteja vege­tal i l’apro­fi­ta­ment de la bio­massa per a la cale­facció dels equi­pa­ments muni­ci­pals i de l’església. A més, hem obert vials nous per a la rama­de­ria. Ara, els qui tenen bes­tiar arri­ben a dalt la serra Cava­llera. A la vegada, això ens per­met ges­ti­o­nar millor la mun­ta­nya en cas d’acci­dents, focs, etc.

No, perquè hi hem limi­tat l’accés. L’ober­tura de nous vials no és per anar a bus­car bolets.

No. La gent es queixa d’aquest tipus de regu­la­ci­ons, però ha d’enten­dre que no es fa per evi­tar omplir el bosc de cot­xes i por­que­ria.

Estem fent l’avant­pro­jecte per cobrir la pista espor­tiva. La mete­o­ro­lo­gia és inse­gura i només tenim coberta la sala de ball, que és de la Joven­tut Lla­na­renca i la tenim cedida. La capa­ci­tat és limi­tada i, per tant, ens fa falta un espai cobert. No serà un cobri­ment tipus pista poli­es­por­tiva, d’alçades molt grans. A part, a l’hivern, ens tro­bem que la cana­lla plega a les cinc de l’escola i han d’anar a casa, també quan neva o plou no tenen espais de tro­bada i de joc.

Cal fer-la molt bé, no amb qua­tre fer­ros o plan­xes, sinó amb mate­rial del país, i no tren­car la dinàmica de l’entorn.

Ho farem igual­ment, no depe­nent d’ajuts, tot i que per a la pri­mera part mira­rem d’aco­llir-nos alguna línia de sub­venció.

N’hi ha sem­pre, mai no s’aca­ben. Als pobles, el pro­blema és que tenim pocs habi­tants i, en moments deter­mi­nats, hem de donar ser­veis a una població que es mul­ti­plica per tres o per cinc. Això vol dir reco­llida de dei­xa­lles, xarxa d’aigua… No seria un pro­blema gran, si la gent fos més cívica i col·laborés una mica. Un exem­ple són les defe­ca­ci­ons dels gos­sos; si tot­hom les recollís, no es gene­ra­ria un pro­blema. Tot­hom es dutxa entre vuit i deu del matí; si parem l’aigua quan ens ensa­bo­nem, no hi haurà pro­ble­mes de sub­mi­nis­tra­ment. I si no es pot apar­car en un lloc, no ho fem, perquè no tenim muni­ci­pals que ho solu­ci­o­nin i moles­tem les altres per­so­nes. L’ajuda de la gent és impres­cin­di­ble.