L’ombra d’Es-Satty

La relació del cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) i amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat continua sent la principal incògnita en els atemptats del 17-A i el motiu que va posar una ombra sobre el cas tres mesos després de la tragèdia, una ombra que ha acabat causant una polèmica política i mediàtica.

Tot va començar poc després dels atemptats i a un mes i mig de la celebració del referèndum de l’1-O que el govern de l’Estat havia prohibit i volia impedir. El Periódico publicava una informació segons la qual la CIA havia advertit abans de l’estiu els Mossos d’Esquadra que es podia produir un atemptat terrorista als punts turístics més destacats de Barcelona. Aquesta informació, que posteriorment va ser considerada falsa, atacava el prestigi d’una policia i un govern catalans que havien actuat i respost al doble atemptat amb rapidesa i resolució, com tothom reconeixia. I sense intervenció ni protagonisme dels Cossos i Forces de Seguretat ni del govern de l’Estat, un fet important per a l’ambient polític en un context de xoc institucional entre l’Estat i la Generalitat per la per l’horitzó del referèndum immediat. La falsa filtració informativa pretenia desprestigiar el cos dels Mossos i enrarir l’ambient previ a l’1-O. Celebrat el referèndum i consumada una declaració d’independència simbòlica el 27 d’octubre, el Parlament català era dissolt pel govern espanyol i el govern català era destituït, i el 2 de novembre eren empresonats els membres d’aquest últim que van optar per presentar-se als tribunals i no marxar cap a l’exili.

Quinze dies després, el diari El País revelava que el CNI havia mantingut contactes amb Es-Satty abans dels atemptats mentre estava empresonat a Castelló per tràfic de drogues. L’imam de Ripoll havia estat investigat el 2006 en el marc de l’operació Chacal a Vilanova i la Geltrú contra una xarxa que enviava islamistes a lluitar a l’Iraq i el seu telèfon era entre els contactes d’alguns detinguts per l’atemptat de l’11-M madrileny. Però les escoltes telefòniques i els seguiments que se li havien fet en l’operació Chacal no haurien donat resultat. Era el 2010 quan ingressava a la presó per tràfic de drogues, i no en sortiria fins al 2014. Es feia evident que amb aquests antecedents penals de Castelló no hauria hagut de poder exercir d’imam a Ripoll els dos anys anteriors als atemptats catalans.

El 5 de març del 2018 el director del CNI, Félix Sanz Roldán, compareixia a porta tancada en la comissió de secrets oficials del Congrés per explicar la relació del centre amb Es-Satty. El PP, Ciutadans i el PSOE impedien la creació d’una comissió d’investigació sobre els atemptats que havien sol·licitat els independentistes.

Tornava a ser El País qui, l’agost de l’any passat, revelava per un informe d’Institucions Penitenciàries aportat en la investigació més detalls d’aquelles trobades del CNI amb Es-Satty. Agents secrets d’informació i de la Guàrdia Civil s’havien reunit amb ell a la presó quatre cops entre el 2010 i el 2014. Primer ho havien fet tres cops agents del cos policial. La darrera visita, el 17 de març del 2014, la van fer dos agents del CNI. Es-Satty sortia de la presó el mes següent i evitava una ordre d’expulsió en considerar-se que estava arrelat al país.

La polèmica esclatava aquest juliol, quan el diari Público feia públiques una sèrie d’informacions en què assegurava que Es-Satty va ser confident del CNI fins al mateix dia dels atemptats, que l’organisme n’havia evitat l’extradició i l’havia ajudat a accedir a la plaça d’imam de Ripoll i que els serveis secrets espanyols no feien només seguiment d’Es-Satty, sinó que havien controlat els moviments i els telèfons d’altres membres de la cèl·lula terrorista en viatges a París i de Ripoll a Alcanar. El president Torra ho considerava escandalós i els partits independentistes tornaven a demanar la comissió d’investigació al Congrés dels Diputats, una comissió que sí que s’està duent a terme encara al Parlament. Adduint que s’alimentava la “teoria de la conspiració” sense proves, diversos mitjans de comunicació es negaven primer a fer-se ressò de les informacions de Público i, finalment, alguns criticaven el diari per haver publicat informacions “sense proves”. Era La Vanguardia qui publicava una llarga informació en què es demostraria que els suposats seguiments del CNI als terroristes abans dels atemptats no havien estat tals, i que la relació de viatges, moviments i converses telefòniques de la cèl·lula els havien aconseguit a posteriori els agents dels Mossos, que van reconstruir els fets a través del tretze telèfons mòbils que van trobar al xalet d’Alcanar i als vehicles usats pels terroristes. També ara s’ha sabut que, en la compareixença al Congrés, el ja exdirector del CNI va admetre als diputats que els agents secrets havien comès un greu error en no donar importància al paper d’Es-Satty i desentendre-se’n quan va sortir de la presó. Però també se sap avui que els informes d’Institucions Penitenciàries evidenciaven que a Castelló Es-Satty ja era un pres islamista radicalitzat i que, arran de la manca de col·laboració entre els cossos policials, els Mossos no van saber abans dels atemptats que Es-Satty tenia antecedents penals i era considerat per la seguretat de l’Estat un islamista radical. Tampoc ningú ha desmentit fins ara la informació de Público segons la qual va ser el CNI qui li va facilitar ser imam de Ripoll.