Política

Torra crida a superar la repressió

El president demana reprendre ja la iniciativa cap a la independència amb una “confrontació democràtica” amb l’Estat en què caldrà “arriscar i assumir sacrificis”

Exigeix posar fi a les lluites internes i fixar ja un full de ruta

El president no fa cap esment a la possibilitat d’anar a eleccions
Demana que la Diada sigui el “punt d’inflexió” vers la nova etapa

Dei­xar enrere el dol per la repressió de l’Estat per fer un reset al procés. Això és el que va venir a pro­po­sar ahir el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, en una solemne con­ferència de tres quarts d’hora –que com­ple­tarà amb una segona part el 5 de setem­bre a Madrid– que va tan­car la cele­bració del cin­quan­te­nari de la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu, en què va voler pri­mer fer autocrítica per esbos­sar tot seguit les línies que segons ell han de mar­car en el nou curs polític la represa del camí cap a la República. Unes línies que, més que un diàleg amb el govern espa­nyol en què no veu futur, impli­quen la recu­pe­ració de la ini­ci­a­tiva per anar a una “con­fron­tació democràtica” amb l’Estat. “Si tenim la pilota nosal­tres no la tenen ells, i cal que no juguem més a la defen­siva”, resu­mia, acu­dint a la filo­so­fia fut­bolística de Cruyff i Guar­di­ola.

De con­vo­car elec­ci­ons com a res­posta a la sentència del Suprem, en canvi, ni tan sols en va par­lar, com els últims dies havien posat sobre la taula alguns diri­gents d’ERC. Ans al con­trari: Torra, que es va mos­trar con­tun­dent a exi­gir la fi de les hos­ti­li­tats entre inde­pen­den­tis­tes, es pro­posa “donar esta­bi­li­tat” al govern en els pro­pers mesos i fins i tot va picar l’ullet a la CUP per poder apro­var, enguany sí, un nou pres­su­post.

Amb la sentència a l’horitzó, és clar, però sense haver-la necessària­ment d’espe­rar, el pre­si­dent es pro­posa “refer el tremp” de l’inde­pen­den­tisme, i per això va dema­nar recu­pe­rar els fac­tors que segons ell van fer fort el movi­ment, com són la ini­ci­a­tiva i l’espe­rit cons­truc­tiu, que “han que­dat des­di­bui­xats l’últim any i mig”. En aquest sen­tit, posava com a exem­ple la con­sulta popu­lar de fa deu anys a Arenys de Munt, que va ori­gi­nar una onada que es va esten­dre per tot el país i “va dir als polítics” que calia dei­xar d’espe­rar i pren­dre la ini­ci­a­tiva.

Abans de mar­car les línies a seguir, això sí, Torra feia autocrítica i lamen­tava que la repressió ha fet per­dre capa­ci­tat d’ini­ci­a­tiva i d’una “lluita en posi­tiu”, i ha des­viat l’atenció de l’objec­tiu ori­gi­nari per cen­trar-se a defen­sar-se. “No hem avançat com hauríem”, es retreia ell mateix, davant la qual cosa recla­mava repren­dre el camí i “superar el període de reacció a la defen­siva”. Per això feia una crida espe­cial a par­ti­ci­par en la Diada, per tal que sigui un veri­ta­ble “punt d’inflexió” amb vista a “fer val­dre el pro­jecte de la República per damunt de les con­seqüències de la repressió”.

Urgent un full de ruta

Sense “posar-s’hi fort” en la forma que ha d’aga­far la uni­tat entre par­tits i enti­tats, a par­tir d’aquí Torra veu “urgentíssim” recu­pe­rar un full de ruta uni­tari, “sol­vent, sòlid, que apren­gui d’èxits i fra­cas­sos però sobre­tot que aporti solu­ci­ons” cap a la victòria. Per això va renyar els inde­pen­den­tis­tes que veuen els adver­sa­ris “en altres inde­pen­den­tis­tes”, i va recor­dar: “No em tro­ba­reu en llui­tes par­ti­dis­tes ni bata­lles per l’hege­mo­nia.” “És moment de cor­re­gir deri­ves i apro­fun­dir en la uni­tat; d’aïllar fac­tors de desunió, de can­viar acti­tuds de con­fron­tació i falta de res­pecte”, implo­rava, para­fra­se­jant les refle­xi­ons de Car­les Puig­de­mont, edi­ta­des recent­ment en el lli­bret Reu­nim-nos. Això sí, en el mateix sen­tit Torra també va enviar un mis­satge enco­bert a ERC, en allu­nyar-se del “con­for­misme” i refer­mar el seu com­promís que no és aquí “per ges­ti­o­nar una auto­no­mia”. “El meu man­dat és avançar, que ningú compti amb mi per con­ver­tir el Pri­mer d’Octu­bre en un record melancòlic”, etzi­bava entre aplau­di­ments, un 1-O que veu com “el moment fun­da­ci­o­nal” de la República.

És clar que en la nova etapa que s’enceta, per molt que l’exe­cu­tiu mai aban­do­narà “la nego­ci­ació i el pacte”, des­carta un govern espa­nyol que els con­si­deri “inter­lo­cu­tor per pac­tar un referèndum”, com va que­dar clar en la sessió d’inves­ti­dura de Sánchez que no va ni esmen­tar Cata­lu­nya, per la qual cosa Torra avançava que es man­tindrà en el no (s’entén que JxCat, perquè ERC es va abs­te­nir) men­tre el PSOE no es com­pro­meti a un diàleg per l’auto­de­ter­mi­nació. Torra, en aquest sen­tit, feia seves les refle­xi­ons de Puig­de­mont i recor­dava que “el rea­lisme polític” fa des­car­tar una solució nego­ci­ada amb l’Estat sense haver pas­sat abans per una nova etapa de con­fron­tació, per la qual cosa recla­mava això, anar cap a “la con­fron­tació democràtica i pacífica”. És en aquest marc que avi­sava que caldrà estar dis­po­sats a “arris­car molt”, i assu­mir “els sacri­fi­cis” que se’n puguin deri­var. I aquí l’estratègia implica segons ell cons­truir un movi­ment “que tin­gui en compte la deso­bediència civil en un marc democràtic”, i en què les ins­ti­tu­ci­ons també es com­pro­me­tin “a assu­mir-ne totes les con­seqüències”. I per fer-ho pos­si­ble, insis­tia, cal que les famílies de l’inde­pen­den­tisme es posin d’acord per “des­blo­que­jar la situ­ació”, esta­blir una agenda de “rup­tura democràtica” i, hi afe­gia, “donar esta­bi­li­tat al govern i a la majo­ria par­la­mentària” per enca­rar aquest tram cap a fer rea­li­tat la República. I és aquí on va fer una picada d’ullet a la CUP amb vista a apro­var, com pro­po­sen els anti­ca­pi­ta­lis­tes, un pres­su­post “que sigui el motor de canvi repu­blicà”.

Reacció a la sentència

Vol­gu­da­ment, Torra va voler des­lli­gar tot ple­gat del que ha de ser la reacció a la sentència, per a la qual ha man­tin­gut con­tac­tes específics en els últims mesos amb par­tits i enti­tats civils. En aquest sen­tit, avi­sava en tot cas que hi haurà “un abans i un després”, i avançava que “en el seu moment” ja farà “la pro­posta política que per­to­qui”, si bé apun­tava ja que serà “cohe­rent, d’entesa de país, que impli­qui tots els sec­tors i espais d’avenç repu­blicà i que exi­girà uni­tat d’acció”. “Un pro­grama per fer la inde­pendència on tot­hom se senti impli­cat i com­promès”, con­cloïa. En aquesta línia, diver­ses fonts con­sul­ta­des acla­rien ahir que els con­tac­tes s’han inten­si­fi­cat les últi­mes set­ma­nes a diver­sos nivells, com el Con­sell per la República, i s’està avançant en una res­posta unitària, per bé que l’acord encara s’albira lluny. Torra, en tot cas, recor­dava que també caldrà estar atents a nous movi­ments de la justícia espa­nyola con­tra els exi­li­ats un cop dic­tada la sentència. “Si es cur­sen noves euro­or­dres caldrà reac­ci­o­nar, també ens hi hau­rem d’enfron­tar”, recal­cava.

El pre­si­dent, que al final rebia una ovació de dos minuts entre crits d’inde­pendència, va dedi­car la con­ferència a Antoni Rovira i Vir­gili, intel·lec­tual i polític de qui al matí havia visi­tat la tomba al Pertús coin­ci­dint amb els 70 anys enguany de la seva mort. A la tarda, va com­ple­tar la visita a la Cata­lu­nya del Nord en rebre la meda­lla d’or de Prats de Molló

LES FRASES DEL PRESIDENT

Per plantejar l’èxit d’un projecte cal posar tot el focus en les lliçons apreses, només així tens opció de corregir el que no vas fer bé el primer cop
L’independentisme no és ni ha de ser una reacció; és una solució, un projecte amb ambició de canviar-ho tot i de guanyar
Posem-nos en marxa un altre cop. Potser era imprescindible aquest període de reacció a la defensiva, però ara ja l’hem de superar
A la independència hi arribarem si anem plegats i si entenem que el camí és la ruptura democràtica i donar sempre la veu a la ciutadania
Parlem del que calgui però aturem les batalles entre independentistes. Prou de batalles i desconfiances entre independentistes
Ja no podem seguir aprovant al Parlament més resolucions sobre l’autodeterminació o qualsevol altre dret si no som capaços d’aplicar-les
L’Estat ha de saber que amb la sentència escriurà la seva condemna política (...) Ha de ser el tret de sortida a la darrera fase del procés
No hi ha més camí que plantar cara i continuar endavant, assumint-ne les conseqüències i amb les banderes de la llibertat i no-violència

Tornen Puigdemont i la llista única

Torra va aprofitar la conferència, amb què va obrir de facto el nou curs polític, per desempolsar reivindicacions de JxCat que havien provocat topades amb ERC, però que en els últims mesos semblaven guardades en un calaix. El president, així, va assegurar que “és clar que cal compartir una estratègia” i, hi afegia, “potser també tornarà a caldre una unitat formal, una llista o el que sigui que calgui en un futur”. És a dir, que no descarta pressionar de nou amb vista a properes eleccions. “Són qüestions que han de quedar supeditades a l’objectiu real i central que ens hem de proposar com a país, la independència”, cloïa.

L’altre punt, en certa manera sorprenent, que va recuperar és la idea que Carles Puigdemont ha de ser restituït. Una opció que, després d’haver-se presentat a les europees, semblava que havia descartat ell mateix, i més encara restant encallada la reforma del reglament del Parlament que ho hauria de fer possible. “Reitero el compromís perquè Puigdemont torni a ser el president de la Generalitat”, etzibava ahir Torra, tot i que fonts properes aclarien després que la prioritat de l’expresident segueix sent lluitar fins al final pel seu escó a Brussel·les, i només en cas que no l’assoleixi s’ho podria plantejar, ja que entretant conserva l’acta al Parlament.

En tot cas, Torra ho lligava a un altre fet que ha de ser “bàsic” en els propers mesos: l’esclat del debat constituent. “Els dos compromisos van ser votats per la majoria i ens obliga a tots”, resumia. D’aquí que recordés que en moltes comarques ja s’estan creant grups, i fes una crida que la ciutadania “es bolqui” en un debat que, a més de desmentir que hi hagi un problema de convivència, desemboqui “en el procés constituent per fer la constitució catalana”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia