Torra crida a superar la repressió
El president demana reprendre ja la iniciativa cap a la independència amb una “confrontació democràtica” amb l’Estat en què caldrà “arriscar i assumir sacrificis”
Exigeix posar fi a les lluites internes i fixar ja un full de ruta
Deixar enrere el dol per la repressió de l’Estat per fer un reset al procés. Això és el que va venir a proposar ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, en una solemne conferència de tres quarts d’hora –que completarà amb una segona part el 5 de setembre a Madrid– que va tancar la celebració del cinquantenari de la Universitat Catalana d’Estiu, en què va voler primer fer autocrítica per esbossar tot seguit les línies que segons ell han de marcar en el nou curs polític la represa del camí cap a la República. Unes línies que, més que un diàleg amb el govern espanyol en què no veu futur, impliquen la recuperació de la iniciativa per anar a una “confrontació democràtica” amb l’Estat. “Si tenim la pilota nosaltres no la tenen ells, i cal que no juguem més a la defensiva”, resumia, acudint a la filosofia futbolística de Cruyff i Guardiola.
De convocar eleccions com a resposta a la sentència del Suprem, en canvi, ni tan sols en va parlar, com els últims dies havien posat sobre la taula alguns dirigents d’ERC. Ans al contrari: Torra, que es va mostrar contundent a exigir la fi de les hostilitats entre independentistes, es proposa “donar estabilitat” al govern en els propers mesos i fins i tot va picar l’ullet a la CUP per poder aprovar, enguany sí, un nou pressupost.
Amb la sentència a l’horitzó, és clar, però sense haver-la necessàriament d’esperar, el president es proposa “refer el tremp” de l’independentisme, i per això va demanar recuperar els factors que segons ell van fer fort el moviment, com són la iniciativa i l’esperit constructiu, que “han quedat desdibuixats l’últim any i mig”. En aquest sentit, posava com a exemple la consulta popular de fa deu anys a Arenys de Munt, que va originar una onada que es va estendre per tot el país i “va dir als polítics” que calia deixar d’esperar i prendre la iniciativa.
Abans de marcar les línies a seguir, això sí, Torra feia autocrítica i lamentava que la repressió ha fet perdre capacitat d’iniciativa i d’una “lluita en positiu”, i ha desviat l’atenció de l’objectiu originari per centrar-se a defensar-se. “No hem avançat com hauríem”, es retreia ell mateix, davant la qual cosa reclamava reprendre el camí i “superar el període de reacció a la defensiva”. Per això feia una crida especial a participar en la Diada, per tal que sigui un veritable “punt d’inflexió” amb vista a “fer valdre el projecte de la República per damunt de les conseqüències de la repressió”.
Urgent un full de ruta
Sense “posar-s’hi fort” en la forma que ha d’agafar la unitat entre partits i entitats, a partir d’aquí Torra veu “urgentíssim” recuperar un full de ruta unitari, “solvent, sòlid, que aprengui d’èxits i fracassos però sobretot que aporti solucions” cap a la victòria. Per això va renyar els independentistes que veuen els adversaris “en altres independentistes”, i va recordar: “No em trobareu en lluites partidistes ni batalles per l’hegemonia.” “És moment de corregir derives i aprofundir en la unitat; d’aïllar factors de desunió, de canviar actituds de confrontació i falta de respecte”, implorava, parafrasejant les reflexions de Carles Puigdemont, editades recentment en el llibret Reunim-nos. Això sí, en el mateix sentit Torra també va enviar un missatge encobert a ERC, en allunyar-se del “conformisme” i refermar el seu compromís que no és aquí “per gestionar una autonomia”. “El meu mandat és avançar, que ningú compti amb mi per convertir el Primer d’Octubre en un record melancòlic”, etzibava entre aplaudiments, un 1-O que veu com “el moment fundacional” de la República.
És clar que en la nova etapa que s’enceta, per molt que l’executiu mai abandonarà “la negociació i el pacte”, descarta un govern espanyol que els consideri “interlocutor per pactar un referèndum”, com va quedar clar en la sessió d’investidura de Sánchez que no va ni esmentar Catalunya, per la qual cosa Torra avançava que es mantindrà en el no (s’entén que JxCat, perquè ERC es va abstenir) mentre el PSOE no es comprometi a un diàleg per l’autodeterminació. Torra, en aquest sentit, feia seves les reflexions de Puigdemont i recordava que “el realisme polític” fa descartar una solució negociada amb l’Estat sense haver passat abans per una nova etapa de confrontació, per la qual cosa reclamava això, anar cap a “la confrontació democràtica i pacífica”. És en aquest marc que avisava que caldrà estar disposats a “arriscar molt”, i assumir “els sacrificis” que se’n puguin derivar. I aquí l’estratègia implica segons ell construir un moviment “que tingui en compte la desobediència civil en un marc democràtic”, i en què les institucions també es comprometin “a assumir-ne totes les conseqüències”. I per fer-ho possible, insistia, cal que les famílies de l’independentisme es posin d’acord per “desbloquejar la situació”, establir una agenda de “ruptura democràtica” i, hi afegia, “donar estabilitat al govern i a la majoria parlamentària” per encarar aquest tram cap a fer realitat la República. I és aquí on va fer una picada d’ullet a la CUP amb vista a aprovar, com proposen els anticapitalistes, un pressupost “que sigui el motor de canvi republicà”.
Reacció a la sentència
Volgudament, Torra va voler deslligar tot plegat del que ha de ser la reacció a la sentència, per a la qual ha mantingut contactes específics en els últims mesos amb partits i entitats civils. En aquest sentit, avisava en tot cas que hi haurà “un abans i un després”, i avançava que “en el seu moment” ja farà “la proposta política que pertoqui”, si bé apuntava ja que serà “coherent, d’entesa de país, que impliqui tots els sectors i espais d’avenç republicà i que exigirà unitat d’acció”. “Un programa per fer la independència on tothom se senti implicat i compromès”, concloïa. En aquesta línia, diverses fonts consultades aclarien ahir que els contactes s’han intensificat les últimes setmanes a diversos nivells, com el Consell per la República, i s’està avançant en una resposta unitària, per bé que l’acord encara s’albira lluny. Torra, en tot cas, recordava que també caldrà estar atents a nous moviments de la justícia espanyola contra els exiliats un cop dictada la sentència. “Si es cursen noves euroordres caldrà reaccionar, també ens hi haurem d’enfrontar”, recalcava.
El president, que al final rebia una ovació de dos minuts entre crits d’independència, va dedicar la conferència a Antoni Rovira i Virgili, intel·lectual i polític de qui al matí havia visitat la tomba al Pertús coincidint amb els 70 anys enguany de la seva mort. A la tarda, va completar la visita a la Catalunya del Nord en rebre la medalla d’or de Prats de Molló
LES FRASES DEL PRESIDENT
Tornen Puigdemont i la llista única
Torra va aprofitar la conferència, amb què va obrir de facto el nou curs polític, per desempolsar reivindicacions de JxCat que havien provocat topades amb ERC, però que en els últims mesos semblaven guardades en un calaix. El president, així, va assegurar que “és clar que cal compartir una estratègia” i, hi afegia, “potser també tornarà a caldre una unitat formal, una llista o el que sigui que calgui en un futur”. És a dir, que no descarta pressionar de nou amb vista a properes eleccions. “Són qüestions que han de quedar supeditades a l’objectiu real i central que ens hem de proposar com a país, la independència”, cloïa.
L’altre punt, en certa manera sorprenent, que va recuperar és la idea que Carles Puigdemont ha de ser restituït. Una opció que, després d’haver-se presentat a les europees, semblava que havia descartat ell mateix, i més encara restant encallada la reforma del reglament del Parlament que ho hauria de fer possible. “Reitero el compromís perquè Puigdemont torni a ser el president de la Generalitat”, etzibava ahir Torra, tot i que fonts properes aclarien després que la prioritat de l’expresident segueix sent lluitar fins al final pel seu escó a Brussel·les, i només en cas que no l’assoleixi s’ho podria plantejar, ja que entretant conserva l’acta al Parlament.
En tot cas, Torra ho lligava a un altre fet que ha de ser “bàsic” en els propers mesos: l’esclat del debat constituent. “Els dos compromisos van ser votats per la majoria i ens obliga a tots”, resumia. D’aquí que recordés que en moltes comarques ja s’estan creant grups, i fes una crida que la ciutadania “es bolqui” en un debat que, a més de desmentir que hi hagi un problema de convivència, desemboqui “en el procés constituent per fer la constitució catalana”.