L’Amazònia desembarca en el G7
L’onada d’incendis al pulmó del planeta altera el programa de la trobada i provoca un dur intercanvi de retrets dels presidents Macron i Bolsonaro
Els mandataris de les potències occidentals es reuneixen en un estiu marcat per les turbulències econòmiques i polítiques d’àmbit global
Amenaça d’un Brexit dur, crisi política a Itàlia o desacceleració econòmica a Alemanya. Per no parlar de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, les tensions creixents entre Washington i Teheran, la revolta a Hong Kong, la guerra inacabable a Síria, el conflicte diplomàtic entre el Japó i Corea del Sud, els incendis a l’Amazònia...
El G7 de Biarritz té lloc en un context internacional molt agitat. Des d’avui i fins demà passat, set grans mandataris (França, Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units, Itàlia, el Canadà i el Japó) participaran en una cimera marcada per l’amenaça d’una nova recessió econòmica i la successió de crisis internacionals.
La complexitat de la cimera a la localitat basca, organitzada per la presidència francesa, es veurà reflectida en el fet que no hi haurà el tradicional comunicat final. Amb una verborrea de piulades, Donald Trump l’havia fet saltar pels aires en l’edició del 2018 al Canadà. Macron no ha volgut córrer aquest any aquest risc. L’absència d’un text de consens qüestiona encara més la utilitat del G7, en què no participen grans potències com ara la Xina, Rússia o el Brasil. Davant d’aquesta legitimitat qüestionada, el president francès també ha invitat a Biarritz els dirigents de països considerats de “bona voluntat”, com ara Austràlia, l’Índia, Xile o Espanya. Durant la setmana, la Casa Blanca i l’Elisi han tractat seriosament la reincorporació de Rússia, expulsada el 2014 arran del conflicte a Ucraïna.
“L’hegemonia occidental que persistia des del segle XVIII està sent profundament qüestionada. El G7 només serà una etapa d’aquesta alteració històrica de l’ordre internacional”, va assegurar dimecres Macron en una trobada amb l’Associació de Premsa Presidencial (APP), en què va advertir que vivim un període “marcat per una crisi molt profunda de la democràcia, tant per la representativitat com per l’eficàcia”.
Vet al Mercosur
També va reconèixer la dificultat de “respondre a les pors contemporànies: la por climàtica, la por tecnològica i la por migratòria”. Uns temors als quals cal afegir l’amenaça d’una nova recessió econòmica.
El PIB alemany va reduir-se el trimestre passat un 0,1%. Perjudicada per les sancions nord-americanes, la Xina experimentarà enguany el seu creixement més feble dels últims 25 anys. Des de fa setmanes, les males notícies econòmiques s’acumulen. La jornada negra del 14 d’agost a Wall Street va engrandir el fantasma d’una nova crisi. De fet, Macron va designar les “desigualtats” com a tema central del G7. Per resoldre el seu vessant econòmic, proposa una fiscalitat més justa per a les grans multinacionals tecnològiques i un augment de la despesa pública entre els països que s’ho poden permetre, com ara Alemanya. Unes propostes, però, que no semblen generar consens entre els altres dirigents. Un altre tema controvertit també present a Biarritz: l’onada d’incendis a la selva amazònica, on han augmentat un 83% aquest any. “La nostra casa està cremant. Literalment. L’Amazònia, el pulmó del nostre planeta que produeix el 20% del nostre oxigen, està en flames”, va assegurar Macron, que ho va descriure com “una crisi internacional”. El president brasiler va reaccionar-hi acusant-lo d’“interferir en la sobirania” brasilera. Hores més tard, l’Elisi enduria la posició dient que Bolsonaro havia “mentit” i va amenaçar de no ratificar l’acord de lliure comerç entre la UE i el Mercosur. Tanmateix, l’acció diplomàtica de Macron, que vol convertir-se en un referent internacional en la lluita contra el canvi climàtic, no entusiasma les ONG mediambientals. Una trentena d’aquestes, com ara Oxfam o Greenpeace, no participaran en la cimera, a la qual estaven invitades. Des de dimecres té lloc una contracimera a Hendaia i Irun, amb èxit de convocatòria gràcies a l’important moviment activista basc, a les dues bandes del Pirineu. Els organitzadors esperen que avui es manifestin més de 10.000 persones entre aquestes dues localitats per reivindicar un “altre món” en què els ciutadans deixin de ser víctimes i espectadors de la successió de crisis.
LES FRASES
Un búnquer a la costa basca
Enric BonetLes autoritats franceses han desplegat un dispositiu policial excepcional per garantir la seguretat del G7 de Biarritz. Més de 13.000 gendarmes i policies han estat mobilitzats en aquesta localitat basca del sud-oest de França. Han establert nombrosos controls en aquesta ciutat, on els habitants hauran de desplaçar-se amb una targeta d’accés. L’estació de trens i l’aeroport també han estat tancats des d’ahir al vespre. Biarritz serà literalment un búnquer durant la cimera. El govern francès tem la presència d’agitadors (d’extrema esquerra) que participin en incidents i destrosses similars a les que es van produir durant la celebració del G20 a Hamburg el 2017, tot i que els organitzadors d’una manifestació avui a Hendaia han assegurat que volen que sigui “pacífica”. A més, es preveuen cues i bloquejos a la frontera francesa amb el País Basc. El Servei Català de Trànsit ha alertat que això podria dificultar la circulació a la Jonquera.