Bargalló insta a arribar al diàleg via confrontació
Lliga les tesis de Torra i Vilalta, i advoca per una topada institucional i al carrer, però afirma que la negociació és l’únic camí que durà a la solució
Retreu el poc suport d’institucions valencianes i balears
“Confrontació” per forçar un diàleg que alhora serà imprescindible per assolir un acord definitiu. Com si fos una cola d’impacte, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, va relligar ahir a Prada els discursos que aquesta setmana, en el mateix marc de la Universitat Catalana d’Estiu, hi havien fet per separat el president de la Generalitat, Quim Torra, que va posar èmfasi en la “confrontació democràtica”, i la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, que va parlar de compatibilitzar-la amb el diàleg, per resumir el que pot molt ben ser el pal de paller sobre el qual pivoti un acord sobre la unitat estratègica a partir de la sentència del Suprem a l’1-O, aquesta tardor. La fórmula de consens de Bargalló consistiria en una resposta que d’entrada sigui “clara, contundent, de confrontació pacífica, democràtica, institucional i al carrer, i no pas d’acceptació”. Ara bé, tenint clar que aquesta confrontació “només pot tenir un objectiu: el diàleg, l’acord, fer un pas més”. “No arribarem al diàleg des de l’acceptació, i el diàleg ens ha de dur a un acord definitiu”, sentenciava per clausurar la 51a cita de Prada, que ha marcat l’inici d’un altre curs polític decisiu per al futur del país. El conseller, el primer que parlava després de la conferència dimarts de Torra, ho deia, a més, després de picar l’ullet al president, amb qui recordava de manera simpàtica que té bona relació tot i que havia estat el seu editor, i de fer una contundent defensa, sense cap matís, de les posicions que puguin expressar tots i cadascun dels presos i exiliats polítics.
El camí sembla marcat, perquè també l’exconseller Josep Huguet, amb els seus matisos, havia receptat dilluns una combinació similar per sortir de l’atzucac estratègic del procés, una combinació que implica seguir amb el xoc institucional –no pas desobediència, que ha de ser civil– per defensar les institucions i els grans consensos, i mirar d’aturar els abusos que arriben de Madrid, mentre la societat camina cap a una mobilització més efectista, amb tàctiques de no-cooperació i no-violència que acabin pressionant tots els grans poders de l’Estat, i a la fi el seu govern, per seure a la taula de diàleg.
Bargalló venia precisament de visitar la vigília l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell a la presó del Catllar, i va aprofitar per verbalitzar una de les hipòtesis que corren entre els presos polítics. “Si hi ha eleccions anticipades, és evident que retardaran la sentència”, exposava Bargalló, que assenyalava com a dates més factibles a parer seu el setembre o el desembre. És clar que també hi volia subratllar la visió que en tenen des de dins dels murs. “Estem en la desesperança de saber quan comença la propera espera”, venia a reflexionar, en boca de la mateixa Forcadell.
El conseller d’Educació, el quart membre de l’executiu que ha visitat Prada després de la de Salut, Marina Vergés; la de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i el mateix president Torra, aprofitava per fer una defensa del pes polític de l’UCE, i en destacava la facultat de ser “un dels pocs llocs on la consciència de Països Catalans es du a la pràctica”. En aquest sentit, agraïa el suport que en els últims anys ha donat al procés i als presos el Consell Departamental dels Pirineus Orientals –ahir la seva representant, la consellera Magdalena Garcia Vidal, subratllava “l’espai de llibertat, reflexió i estudi” que és l’UCE i lamentava que Europa “tanqui els ulls” davant la “crisi major a Espanya”–, mentre enviava un retret nítid. “Li agraïm allò que no han fet els governs de les Illes ni el País Valencià, ni el Parlament de les Illes ni el País Valencià, i és bo reconèixer-ho en aquest marc”, etzibava Bargalló.
Com a prèvia de la clausura, va rebre el premi Canigó a la seva trajectòria de 35 anys l’editor valencià Vicent Olmos, que va fer una contundent defensa de la historiografia pròpia, i en la llengua pròpia, dels Països Catalans.
LES FRASES DEL CONSELLER JOSEP BARGALLÓ
L’UCE, més tret de sortida del curs polític que mai
L’UCE tanca amb un nombre d’alumnes a l’alça, que supera els 700, un 1,7% més que l’any passat, amb un repunt del País Valencià gràcies a un nombrós grup de la Universitat d’Alacant. El rector, Jordi Casassas, valorava a més l’augment de les estades completes, fet que denota una “fidelització” dels participants. L’edició ha tingut enguany un pressupost de 520.000 euros, un 10% més que l’any passat, per bé que a última hora es va haver de retallar un dia per la falta d’algunes subvencions (que constitueixen un 70% dels ingressos), entre les quals la de l’Ajuntament de Barcelona. “No acaba d’entendre la seva capitalitat dins dels Països Catalans”, lamentava el gerent, Joan Maluquer. En tot cas, el bon funcionament del finançament semiprivat de la primera part, que es va fer al juliol a Manresa, en forma de petites aportacions empresarials, fa que de cara a l’any vinent pensin “explorar” la via de la col·laboració del teixit del país, a través per exemple de la Cambra de Barcelona.
Els responsables fan un bon balanç del gran i variat nivell acadèmic dels cursos, en què han estat pioners, per exemple, en l’àrea de gènere, així com de la rellevància que ha recuperat Prada com a “campana de ressonància” de les reflexions que marquen l’inici del curs polític, amb la presència enguany de diverses autoritats, com el president Torra, que han contribuït a la “reformulació del procés”, segons Casassas. En el vessant negatiu, els responsables no amaguen la preocupació per algunes pintades a les instal·lacions i episodis de botellón a la nit que no volen que posin en perill el futur al Liceu Renouvier, un indret històric on estan limitats per créixer, però on volen poder renovar la continuïtat.