La nova Comissió: menys presidencial i més paritària

Brussel·les refà el seu executiu amb els ulls posats en els difícils reptes d’un escenari internacional marcat pel xoc dels gegants asiàtic i nord-americà, els canvis de l’economia mundial i la crisi climàtica. L’elegida dels socis europeus per dirigir la nova Comissió Europea (CE), Ursula Von der Leyen, ha configurat el seu gabinet distribuint poder en prioritats clau de la nova legislatura, com la transformació digital, el medi ambient i la competència empresarial. Un mandat que pretén agilitzar la màquina burocràtica europea per posar-se a l’avantguarda internacional.

De la Comissió “política” de Jean-Claude Juncker eminentment masculina a la “geopolítica” i paritària Comissió de Von der Leyen. Amb aquesta declaració d’intencions, l’alemanya aspira a ressituar la Unió Europea al món com un actor fort, unit i modern, malgrat la crisi del Brexit, de la gestió migratòria i de l’estat de dret en alguns països que han marcat els darrers anys de l’executiu europeu.

Tanmateix, l’inventiu exercici de màrqueting rebatejant les carteres li ha costat a Von der Leyen la primera relliscada precisament en el sensible tema de la migració. Protegint el Nostre Estil de Vida Europeu és el nom de la vicepresidència que ocuparà l’exportaveu, Margaritis Schinas, i que coordinarà els afers migratoris i d’asil. La gran assignatura pendent del club europeu, endèmicament dividit per com s’han d’acollir refugiats i immigrants.

Vincular la presumpta necessitat de custodiar la manera de viure dels europeus –que Brussel·les encara no ha definit– amb l’arribada de persones que busquen protecció internacional de la UE ha aixecat fortes crítiques de l’esquerra. A Von der Leyen li ha costat la reprovació dels ecologistes, que ahir van exigir la retirada d’una denominació que veuen “ridícula”. “És una concessió a les forces populistes i mostrarem el nostre rebuig al Parlament”, va avisar ahir l’eurodiputat català i vicepresident del grup Verds/ALE, Ernest Urtasun.

La pugna de Brussel·les amb les derives antidemocràtiques a Polònia i Hongria també ha estat distintiva de la Comissió sortint, i ara serà responsabilitat d’una txeca i un belga. L’encara eurocomissària Vera Jourová ascendeix de rang i ocuparà la vicepresidència que vigila el respecte als drets humans als estats membre. Una feina que compartirà amb l’exministre d’Exteriors del govern de Charles Michel, Didier Reynders, successor de la txeca a la cartera de Justícia.

Dos liberals que s’enfrontaran a la difícil tasca d’assenyalar (o no) les vergonyes democràtiques dels socis europeus. De fet, Von der Leyen va prometre crear un sistema que controli per igual els estàndards de drets fonamentals dels estats membre en aquest mandat.

Després de cinc anys d’una Comissió que ha girat amb força entorn de Juncker, l’alemanya vol engegar el seu equip amb aires menys presidencialistes pel seu propi dèficit democràtic. Reforçant els vicepresidents Frans Timmermans, Margrethe Vestager i Valdis Dombrovskis com a pesos pesants, Von der Leyen comparteix els poders que li han atorgat a dit les capitals europees i no les urnes. Especialment rellevants són les figures dels dos primers que, a diferència de l’alemanya, van concórrer a les eleccions europees i a qui els socis europeus van prometre més protagonisme per compensar el greuge.

L’holandès serà el primer vicepresident i liderarà el Pacte Verd Europeu, mentre que la danesa serà la segona vicepresidenta al capdavant de la política digital i retenint la cartera de Competència. Timmermans robarà, així, competències al nou eurocomissari de Medi ambient, un jove lituà de només 28 anys i únic polític dels ecologistes al gabinet.

Com a tercer vicepresident executiu, el letó Dombrovskis continuarà com a comissari de Serveis Financers i supervisarà les carteres econòmiques clau de la CE: Economia, Mercat Intern i Pressupostos. La primera queda en mans de l’exprimer ministre italià socialista, Paolo Gentiloni, i la segona a càrrec de l’exministra francesa Sylvie Goulard.

Tot i això, el president Emmanuel Macron no es queda amb poca cosa. A més de col·locar Christine Lagarde al Banc Central Europeu, peça angular de l’estabilitat financera del bloc, la seva eurocomissària també controlarà la creació de la indústria de defensa europea.