Johnson admet que hi haurà controls a l’illa d’Irlanda
El primer ministre rebutja la possibilitat que es restableixi una frontera física
Dublín i Berlín critiquen durament el ‘premier’, que presentarà el pla definitiu a la UE a finals d’aquesta setmana
Les negociacions del Brexit entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit han entrat en el seu moment decisiu i la tensió entre les dues parts és més forta que mai. El primer ministre britànic, Boris Johnson, manté que estan a punt d’arribar a un acord. La clau és la frontera amb la República d’Irlanda.
La publicació per part del canal de televisió irlandès RTÉ d’una proposta britànica per instal·lar controls duaners a 15 quilòmetres de la frontera va fer saltar ahir totes les alarmes. Significaria posar fi a la lliure circulació entre el nord i el sud de l’illa, un dels punts clau dels acords de pau de 1998.
Johnson va negar aquesta informació. Va dir que es tracta d’un informe previ sense validesa i va rebutjar la possibilitat que es restableixi una frontera física. “Un país sobirà i unit ha de tenir el seu propi territori duaner”, va assegurar. I va denunciar que es tracta d’una filtració malintencionada des de Brussel·les.
Tot i això, Johnson va admetre que és inevitable instaurar “alguns controls” duaners amb Irlanda. No va especificar com serien aquests controls, però va dir que també s’haurien d’establir en territori irlandès. S’espera que a partir de dijous o divendres enviï la proposta definitiva per evitar la frontera.
Johnson està convençut que serà suficient i que la UE acceptarà en l’últim instant. L’optimisme de Johnson contrasta amb les declaracions provinents dels líders europeus. El primer ministre irlandès, Leo Varadkar, va recordar a Johnson que “el govern britànic va prometre que no hi hauria una frontera física o controls associats o posts, i esperem que honorin la promesa que van fer a l’acord de retirada de la UE”.
“La gent no vol controls entre nord i sud i cap govern britànic hauria de tractar d’instal·lar posts contra la voluntat de la gent.” I va demanar a Johnson que escolti els nord-irlandesos: “La gent diu no a controls duaners, i nosaltres també.” Va deixar clar que en cas de sortir sense acord, s’instaurarien controls als ports i als aeroports.
La cancellera Angela Merkel va dir: “Senzillament Johnson no n’aprèn, el seu últim pla del Brexit no és seriós i viola la llei. Vol que no ampliem la pròrroga i proposa una salvaguarda que de facto és una frontera dura. I no respecta la sobirania del Parlament [britànic]. La UE hauria de donar-li una pròrroga llarga.” Merkel ha estat fins ara la principal aliada de Londres i la que s’ha mostrat més pacient. Les seves paraules són significatives. Contrasten amb la posició francesa, contrària a una altra pròrroga. “Ara mateix l’escenari més plausible és una sortida sense acord”, va afirmar el ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Yves LeDrian.
LA FRASE
Els plans alternatius de Londres
Boris Johnson no va voler especificar quins son els plans alternatius “realistes” que li exigeix la UE per evitar la frontera amb Irlanda, però s’han publicat diverses opcions. La primera seria que Irlanda i el Regne Unit signessin un nou tractat bilateral que permetés la lliure circulació de persones entre els dos països a tota l’illa d’Irlanda. Una altra seria crear unes zones especials de comerç en alguns sectors per facilitar els tràmits duaners com la zona de seguretat alimentària entre Nova Zelanda i Austràlia. També s’ha parlat que la declaració de duanes de les mercaderies es faci al punt de sortida i d’arribada dels camions. La quarta alternativa seria crear una mena de programa de transportistes de confiança que es basaria en la bona reputació i la bona fe de les companyies de transport. Seria l’opció preferida de les grans empreses. Totes aquestes propostes comportarien compartir bases de dades i sistemes informàtics.