Les filtracions del cas dels CDR, als tribunals belgues
Carles Puigdemont demanarà empara a la justícia belga per les informacions que l’han vinculat amb el terrorisme
El seu advocat, Gonzalo Boye, descarta, perquè és “inútil”, recórrer als magistrats espanyols
El cas dels CDR detinguts també arribarà a la justícia belga. Les detencions dels independentistes, relacionats amb una suposada organització terrorista, han desfermat una voràgine d’informacions sobre hipotètics atemptats a Catalunya i assalts al Parlament, i han propiciat que es vinculés directament aquest grup, els batejats com a ERT (Equip de Resposta Tàctica), amb els presidents Torra i Puigdemont. “S’han fet afirmacions i imputacions molt greus i això no pot quedar impune”, ha advertit l’advocat dels dos presidents, Gonzalo Boye, que ha confirmat la voluntat de demanar empara a la justícia belga perquè s’ha vinculat directament Torra i Puigdemont amb una organització terrorista. “Intentar apel·lar al dret a l’honor del president Puigdemont davant els tribunals espanyols és del tot inútil –assegura Gonzalo Boye–, no serviria de res i encara ens en carregarien les costes.” És per això que, segons ha confirmat a aquest diari, presentaran una demanda civil davant dels tribunals belgues, com la que al seu moment van presentar contra el magistrat Pablo Llarena, el juny del 2018, per unes declaracions públiques mentre instruïa la causa del procés. Una demanda que, el març del 2019, van ampliar al Regne d’Espanya.
Aquesta nova demanda civil per les filtracions periodístiques encara no s’ha formalitzat i Gonzalo Boye no ha volgut revelar contra qui anirà dirigida més enllà de constatar que alguns mitjans han vulnerat tota ètica periodística. “Estem estudiant tot el que es diu i recopilant el que es publica, perquè cada dia surt alguna cosa”, explica. En el cas del president Torra, no es pot utilitzar la via belga i una possible demanada d’aquestes característiques s’hauria de presentar davant dels tribunals espanyols. Gonzalo Boye no ha volgut donar més detalls sobre la demanda judicial i el seu abast, però referma la seva voluntat de no passar per alt les difamacions publicades: “S’han creuat moltes barreres perquè saben que queda impune qui dispara contra ells.” Les informacions periodístiques responen a filtracions de la causa que se segueix contra els CDR a l’Audiencia Nacional, que està sota secret de sumari, i a la qual només tenen accés el jutge, la fiscalia i la Guàrdia Civil, que va ser la que va efectuar les detencions del 23 de setembre passat.
Boye, en un article que publicarà demà a La República (que diumenge es distribueix amb El Punt Avui), repassa la situació d’anormalitat democràtica que s’està vivint en aquests moments fent especial atenció a l’intent de vincular independentisme amb violència i terrorisme amb les últimes detencions dels CDR.
LA FRASE
Torra impugnarà la decisió de la JEC
Continua també la batalla jurídica en altres àmbits. Gonzalo Boye ha anunciat un recurs davant el Tribunal Suprem contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), que ha ordenat al president de la Generalitat, Quim Torra, retirar llaços, estelades, pancartes i qualsevol símbol “partidista” dels edificis de la Generalitat, amb l’advertència que podria incórrer en un nou delicte de desobediència. Avui, a les tres de la tarda, acaba el termini per fer efectiva l’ordre de la JEC, emesa a instàncies d’una denúncia de Ciutadans. Una nova batalla que Gonzalo Boye preveu que no conclourà aquí: “Acaba de començar i vindran molts més recursos, tenint en compte el paper que ha assumit la JEC i que ja vam veure en les anteriors eleccions.” A parer de l’advocat del president, tornen a confondre el concepte de neutralitat dels espais públics, i recorda que la Generalitat no participa en aquestes eleccions.