Un informe jurídic empeny la iniciativa popular per un referèndum d'independència

Es comença a gestar la comissió promotora de la consulta

La coordinadora nacional de les consultes sobre la independència va encarregar l'elaboració d'un informe jurídic per evitar que la mesa del Parlament tombi una iniciativa popular perquè la cambra convoqui un referèndum nacional via llei de consultes. El document, a càrrec del president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, publicat ahir, blinda la formulació de la pregunta, demostrant amb arguments tècnics que la mesa no pot aturar la iniciativa popular igual com va fer, dues vegades, en el cas de les iniciatives legislatives populars (ILP). López Tena conclou que el Parlament no té potestat per posar a votació de la ciutadania cap canvi de la Constitució, però sí que pot referendar que la cambra proposi a qui correspon la modificació de la Carta Magna. Així, va ser un defecte de forma, una mala formulació, el que va propiciar que la mesa de la cambra frenés les ILP, presentades abans de l'existència de la llei de consultes. La mesa va adduir que la qüestió proposada feia referència a competències que la Generalitat no té.

Superats els obstacles jurídics i amb l'informe sota el braç, el segon que avala la viabilitat del referèndum, la coordinadora de les consultes enviarà avui mateix el document als representants de la societat civil perquè en els pròxims dies es constitueixin en una comissió promotora de la iniciativa i presentin la proposta al Parlament si pot ser abans que s'acabi la legislatura. Posteriorment, els promotors tindran sis mesos (ampliables a vuit) per recollir el suport d'almenys un 3% dels catalans, és a dir, unes 220.000 signatures. La coordinadora pretén aplegar-ne un bon tou arreu del país coincidint amb la celebració de la consulta popular a Barcelona, el 10 d'abril de l'any que ve.

Última paraula, l'Estat

Tot seguit s'obriria el debat parlamentari i no seria fins al final del procés que l'Estat no hauria d'autoritzar el referèndum. A partir d'aquí, la coordinadora dibuixa diferents escenaris, entre els quals hi ha la declaració d'independència per part del Parlament com a resposta política al presumible «no» de Madrid, sempre que hi hagi una majoria de diputats independentistes. Si l'Estat no autoritza la consulta, «entraríem en un conflicte polític d'alt nivell de tipus internacional», assegura un dels membres de la coordinadora, Uriel Bertran. Concretament, «es posaria en qüestió» el Pacte Internacional de Drets Polítics i Civils de les Nacions Unides, signat per Espanya, que recull el principi universal del dret d'autodeterminació dels pobles.

López Tena destaca que si es recullen moltes més signatures de les estrictament necessàries, com preveu Bertran, es donarà una «força d'interpel·lació» major als partits polítics. La llei permet presentar la mateixa iniciativa popular una sola vegada en una legislatura.

«Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿està d'acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.