A punt per atacar els kurds
Les crítiques internes obliguen Trump a canviar el to de les declaracions, però Turquia obvia les amenaces dels EUA
Rebuig des d’Europa i Israel al llum verd de Washington per envair el nord de Síria
L’exèrcit turc no perd el temps i ho té tot enllestit. Quan el president Recep Tayyip Erdogan doni l’ordre, començarà la invasió al Kurdistan sirià, una zona situada al nord-est de Síria d’on els EUA retiraran les tropes. La marxa nord-americana es considera que dona “via lliure” a una operació que Turquia ja està anunciant des de fa temps i que, gràcies a la decisió abrupta i inesperada del president Donald Trump, podrà dur a terme quan ho desitgi.
Les forces armades estan “preparades per sortir quan les autoritats polítiques ho ordenin”. “Si és avui, serà avui; si és demà, serà demà. Començarem quan arribi l’ordre”, va dir un oficial turc al diari Hürriyet. El Ministeri de Defensa turc va anunciar que els preparatius estan “acabats”, i ja han desplegat tancs i combois per la frontera amb Síria. Amb l’excusa de la creació d’una “zona segura” on traslladar els refugiats que viatgen cap al nord fugint de les atrocitats de la guerra siriana, Turquia vol aprofitar per annexionar-se territori al sud i posar fi a unes milícies kurdes que considera “terroristes”. Alguns mitjans locals van informar que ja haurien començat els bombardejos.
El llum verd de Trump, però, va empal·lidir a mesura que la pressió contra el president dels EUA creixia dins dels mateixos Estats Units. La decisió ha deixat Trump aïllat al seu país i ha provocat una inusual unitat republicana en contra del mandatari. “Amb l’abandonament dels kurds, hem enviat un dels senyals més perillosos possibles: que no som un aliat fiable”, va criticar el senador republicà Lindsey Graham, un dels confidents més propers a Trump. Advertia, així, que només aconseguiran entregar Síria a rivals com Rússia i l’Iran, a banda de donar ales al gihadisme.
Un “gran error”
L’exambaixadora nord-americana davant l’ONU Nikki Haley va piular ahir: “Deixar morir els kurds és un gran error”, i recordava que els kurds han estat aliats “fonamentals” en la lluita contra Estat Islàmic. De fet, encara són clau en la gestió de presons que acullen milers de combatents gihadistes, i donar-los l’esquena podria provocar un problema en aquest sentit. Fins i tot el líder republicà al Senat, Mitch McConnell, guardià de les essències del trumpisme i protector de les polítiques de la Casa Blanca, es va queixar d’una retirada “precipitada”.
Atacat per totes bandes, Trump va haver de canviar de to, i va amenaçar Turquia que, si s’extralimita i fa gestos que no són “humanitaris”, Washington s’encarregarà de “destruir i aniquilar l’economia turca”. Com és habitual, però, els missatges del president nord-americà acaben sent contradictoris i confusos: no són ni una defensa de la posició inicial ni un viratge cap a una altra banda. “Estem en procés d’abandonar Síria, però de cap manera hem abandonat els kurds, que són gent especial i lluitadors fantàstics. De la mateixa manera, la nostra relació amb Turquia, un soci de l’OTAN i comercial, ha estat molt bona. Turquia ja té una gran població kurda i entén perfectament que nosaltres només tenim 50 soldats en aquella secció de Síria, i han estat retirats; qualsevol lluita innecessària de Turquia serà devastadora per a la seva economia i la seva fràgil divisa. Estem ajudant els kurds financerament i amb armes!”, va piular. No obstant això, el canvi de to de Washington no va alterar el pla turc. “Quan es tracta de la seguretat, el nostre president ha emfatitzat que Turquia determina el seu propi camí”, responia el vicepresident turc, Fuat Oktay.
La comunitat internacional està alerta del que podria ser un nou focus bèl·lic en una regió ja prou convulsa. Els més atemorits són els israelians, “molt preocupats” per una retirada que els aïlla encara més i duu incertesa a una zona on els EUA (i, per tant, Israel) està perdent socis. El Regne Unit es va queixar directament al secretari d’Estat Mike Pompeo, en una trucada en què va deixar clar que no donen suport a l’acció i va expressar la seva “profunda preocupació”. En els mateixos termes es van pronunciar des de París i Berlín. La Casa Blanca rebrà Erdogan el 13 de novembre en visita oficial.
LES FRASES
Més bloqueig a l’‘impeachment’
L’administració de Trump ha decidit que l’estratègia per combatre la investigació que el podria dur a un judici polític i a una eventual destitució sigui l’obstrucció. Així que ahir en va donar una prova més prohibint que l’ambaixador nord-americà davant la Unió Europea, Gordon Sondland, declarés davant la Cambra de Representants. “Estaria testificant davant un jutjat arreglat”, va comentar Trump, que intensificava així l’escalada de tensió entre els demòcrates i la Casa Blanca. Sondland és considerat una peça clau de l’entramat ucraïnès, origen de missatges de text que relacionaven la pressió a Kíev amb la petició d’investigació dels Biden. Davant la negativa, els congressistes demòcrates van emetre una citació de compareixença obligatòria per a Sondland, i van advertir: “Considerem que aquesta interferència podria ser una obstrucció per a la investigació de l’impeachment.” També han exigit al Departament d’Estat que entregui tots els correus electrònics i missatges de l’ambaixador.