Política

Conseqüències immediates del càstig

La sentència del Suprem serà ferma, i per tant implicarà que es facin efectives les penes de presó, superiors a cinc anys, i la inhabilitació a càrrec públic, com en el cas dels candidats d’ERC i JxCat

Les defenses ja tenen a punt els escrits per demanar l’empara al Tribunal Constitucional i al TEDH, on el cas de les Pussy Riot obre un camí als independentistes

La sentència del Tri­bu­nal Suprem serà ferma en el mateix moment de noti­fi­car-se als dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans. Per tant, impli­carà unes con­seqüències imme­di­a­tes per als con­dem­nats, els exi­li­ats i, poste­ri­or­ment i en cas­cada per als encau­sats en la desena de pro­ce­di­ments ober­tes arran de la cele­bració del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de l’1 d’octu­bre del 2017.

La presó

Si final­ment el Suprem fa pública la reso­lució demà, dilluns, i con­demna a penes de presó supe­rior a cinc anys els nou polítics i líders civils que ja són tan­cats, en presó pre­ven­tiva, no sor­ti­ran pas del penal, i pas­sa­ran a estar en règim ordi­nari. És a dir, tal com estan ara, i quan una con­demna és ferma, la junta de trac­ta­ment d’una presó tre­ba­lla un pro­grama per­so­nal de reha­bi­li­tació per al reclús i el calen­dari per obte­nir per­mi­sos de sor­tida. El temps que por­ten empre­so­nats se’ls comp­tarà com a com­pli­ment de la con­demna. Dos anys tan­cats faran els Jor­dis el pro­per dime­cres, 16 d’octu­bre. En la mateixa situ­ació esta­rien l’exvi­ce­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras i els excon­se­llers Dolors Bassa, Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Turull i Josep Rull, i l’expre­si­denta del Par­la­ment Carme For­ca­dell.

En el cas dels excon­se­llers Car­les Mundó, Merit­xell Borràs i Santi Vila, que estan en lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal, si al final fos­sin con­dem­nats a una pena d’entre dos a cinc anys de presó, es podria sus­pen­dre la seva exe­cució si pre­sen­ten un recurs d’empara davant el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Segons fonts judi­ci­als con­sul­ta­des, habi­tu­al­ment els con­dem­nats amb aques­tes penes no ingres­sen al penal fins que aquest tri­bu­nal es pro­nun­cia.

La inha­bi­li­tació

La pena d’inha­bi­li­tació també s’ha de com­plir de forma imme­di­ata. La fis­ca­lia dema­nava la inha­bi­li­tació abso­luta per a tots dotze. El pri­mer efecte directe serà que els can­di­dats de JxCat i d’ERC en les elec­ci­ons al Congrés del 10-N hau­ran de dei­xar el seu lloc. Els par­tits ja tenen assu­mit que hau­ran de moure noms de les llis­tes.

Habi­tu­al­ment, la inha­bi­li­tació és una pena accessòria a la de presó i acos­tuma a ser la mateixa. En els casos de delic­tes con­tra l’admi­nis­tració pública, com ara la mal­ver­sació de fons, és un càstig propi a banda de la pena de presó i pot arri­bar fins als 20 anys d’inha­bi­li­tació a càrrec públic. És el cas d’Arnaldo Ote­gui (EH Bildu). El 2012 va ser con­dem­nat per ter­ro­risme a sis anys i mig de presó, que va com­plir i va ser inha­bi­li­tat a càrrec públic fins al 2021. L’any pas­sat, el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) va resol­dre que el líder abert­zale i qua­tre diri­gents més van ser con­dem­nats en un judici “no just”, i li obria la porta per recla­mar al Suprem que revisés la inha­bi­li­tació, cosa que no ha fet perquè podria rebre un càstig major.

La res­pon­sa­bi­li­tat civil

Quan el magis­trat del Suprem Pablo Lla­rena va assu­mir la inves­ti­gació dels càrrecs del govern, a més de la pre­si­denta i la mesa del Par­la­ment, va fixar per a tots una fiança solidària de 2.135.948 euros per cobrir la res­pon­sa­bi­li­tat civil en el cas de ser con­dem­nats per mal­ver­sació de fons públics per haver orga­nit­zat el referèndum. Els diners van ser apor­tats per la caixa de soli­da­ri­tats, amb dona­tius dels ciu­ta­dans. La Guàrdia Civil en poste­ri­ors infor­mes ha anat apu­jant la xifra fins als 3,2 mili­ons. En la sentència, però, el Suprem no fixarà cap res­pon­sa­bi­li­tat civil a pagar, ja que la fis­ca­lia, en les con­clu­si­ons defi­ni­ti­ves, va indi­car que no exer­cia l’acció civil i que la deri­vava al Tri­bu­nal de Comp­tes.

Pre­ci­sa­ment, i abans de fer-se pública la sentència, el Tri­bu­nal de Comp­tes va obrir el juny pas­sat un pro­ce­di­ment de res­pon­sa­bi­li­tat comp­ta­ble con­tra l’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont i divuit excàrrecs del govern per acla­rir si van des­viar fons públics per l’1-O. Aquesta set­mana, fonts d’aquest tri­bu­nal van infor­mar a El Punt Avui que l’ins­truc­tor de la demanda encara no ha ele­vat una acta amb la xifra dels fons supo­sa­da­ment des­vi­ats per al referèndum.

És el mateix pro­ce­di­ment obert a l’expre­si­dent Artur Mas i als excon­se­llers Fran­cesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega, a més d’altres direc­tius, els quals van ser con­dem­nats pel TSJC a inha­bi­li­tació per deso­bediència per orga­nit­zar el 9-N, però no pas per mal­ver­sació de fons públics. El juliol pas­sat, el Tri­bu­nal de Comp­tes va con­fir­mar que per fer la con­sulta del 2014 es van gas­tar prop de 5 mili­ons d’euros, bona part retor­nats amb dona­ci­ons.

Recur­sos i ter­mi­nis

Amb la sentència noti­fi­cada, els advo­cats defen­sors, poden exe­cu­tar dues res­pos­tes: pre­sen­tar un inci­dent de nul·litat per vul­ne­ració dels drets dels acu­sats a la mateixa sala del Suprem, vers el relat de la sentència, com ara no accep­tar l’exhi­bició dels vídeos durant l’inter­ro­ga­tori dels poli­cies. Aquesta mesura és habi­tual per anar després al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC), com marca la seva doc­trina, i s’acos­tuma a resol­dre en uns dos mesos. És l’opció que podria esco­llir l’equip de defensa de Jordi Cui­xart. La segona opció és pre­sen­tar el recurs d’empara direc­ta­ment al TC, i en aquest cas al·legar vul­ne­ració de drets fona­men­tals només en la part de la reso­lució.

Els ter­mi­nis seran un cal­vari per als que siguin con­dem­nats a presó. Han d’espe­rar que el TC res­pon­gui al seu recurs d’empara abans d’anar al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH). La mit­jana és d’entre sis mesos a dos anys, men­tre que la res­posta d’Estras­burg, uns qua­tre anys més.

El TEDH

La res­posta del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) als inde­pen­den­tis­tes cata­lans pot arri­bar amb la con­demna com­plerta o a l’equa­dor. Una de les reso­lu­ci­ons amb què tre­ba­llen les defen­ses dels líders de les enti­tats sobi­ra­nis­tes és la del cas de tres mem­bres del grup de punk Pussy Riot con­tra Rússia, a les quals el TEDH donava la raó el 2018: que se’ls havien vul­ne­rat drets fona­men­tals, després d’haver estat en presó pro­vi­si­o­nal, con­dem­na­des a un any i vuit mesos i al final amnis­ti­a­des.

Un tri­bu­nal rus les va con­dem­nar per un delicte con­tra l’ordre públic i odi religiós en actuar dins una església orto­doxa. La defensa de les acti­vis­tes va repli­car que era una acció de crítica política con­tra les elec­ci­ons i la ree­lecció de Putin el 2012, i per això en la cançó pre­ga­ven a la Verge Maria que les allunyés d’ell.

La lli­ber­tat d’expressió

El TEDH dona la raó a les Pussy Riot en la vul­ne­ració de l’arti­cle 3 del Con­veni per la Pro­tecció dels Drets Humans, en patir tras­llats “inhu­mans” de la presó al tri­bu­nal, mesura també apli­ca­ble als inde­pen­den­tis­tes cata­lans; de l’arti­cle 5.3, per cinc mesos de presó pre­ven­tiva sense abor­dar la gra­ve­tat dels fets i amb “fórmu­les este­re­o­ti­pa­des”, que també es pot al·legar en el cas català, tot i que ja ho ha ana­lit­zat i cri­ti­cat un grup de tre­ball de Naci­ons Uni­des, i final­ment i el cab­dal arti­cle 10 de vul­ne­ració de la lli­ber­tat d’expressió, al qual apel·laran tots els inde­pen­den­tis­tes con­dem­nats.

En aquest cas, com en d’altres, el tri­bu­nal exposa que cal pro­te­gir afir­ma­ci­ons que “ofe­nen, moles­ten i escan­da­lit­zen” els governs, i espe­ci­al­ment quan es deba­ten “neces­si­tats soci­als urgents” i en aquest con­text sosté que “hi ha escàs marge per limi­tar el dis­curs polític”, com el que con­si­dera que van fer a les Pussy Riot. En la seva pon­de­ració entre la pro­por­ci­o­na­li­tat de les ingerències de l’Estat a la lli­ber­tat d’expressió amb la gra­ve­tat de la con­demna, el tri­bu­nal con­clou que “la pena va ser exces­si­va­ment rigo­rosa en com­pa­ració amb els actes fets” pel grup de punk, ja que “no van inter­rom­pre una missa ni van pro­vo­car danys a l’església”. En el cas català, es defensa la inde­pendència del país, amb mani­fes­ta­ci­ons, i els danys atribuïts són a uns vehi­cles de la Guàrdia Civil, per una massa anònima. En el cas de les Pussy Riot, el TEDH con­clou: “Les limi­ta­ci­ons a la lli­ber­tat d’expressió en forma de san­ci­ons penals només es poden accep­tar en casos d’inci­tació a l’odi. I la seva acció no va ser inci­tar-lo. Els seus actes no tenien ele­ments vio­lents ni els jus­ti­fi­ca­ven.” I insis­teix: “Les for­mes d’expressió pacífiques no s’han de san­ci­o­nar penal­ment, ja que té un efecte dis­su­a­siu.”

A banda, en el cas català, els polítics també apel·laran a la vul­ne­ració de l’arti­cle 6, en con­si­de­rar que no han tin­gut un judici just, com la no admissió de pro­ves, i l’arti­cle 7, de vul­ne­ració del prin­cipi de lega­li­tat pre­vi­si­ble; és a dir, que cap dels con­dem­nats sabia que amb els seus actes come­tia un delicte de rebel·lió o de sedició, ja que mai van actuar amb violència ni van ani­mar a fer-la. El TEDH pot donar-los la raó i fer repe­tir el judici.

Les euro­or­dres

Final­ment, amb la sentència, ningú no dubta que la fis­ca­lia ins­tarà el jutge ins­truc­tor del Suprem Pablo Lla­rena a dema­nar per ter­cera vegada l’extra­dició de l’expre­si­dent Puig­de­mont i els excon­se­llers a l’exili per jut­jar-los pels delic­tes fixats pel tri­bu­nal.

2,1
milions d’euros
va fixar de fiança el jutge del Suprem als encausats del govern per la responsabilitat civil en organitzar l’1-O. La fiscalia ho ha derivat ara al Tribunal de Comptes perquè fixi la quantitat.
5
milions d’euros
va haver de pagar l’expresident Mas i alguns exconsellers pel 9-N, per ordres del Tribunal de Comptes. Es van fer aportacions amb la caixa de solidaritat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.