Política

“Com que han jutjat les idees, ens han condemnat”

Els presos censuren el biaix polític de la sentència i exhibeixen “fermesa” de conviccions

Les famílies parlen de “càstig” a l’independentisme i a la dissidència

El govern en ple mostra el seu suport a l’entorn dels encausats

La presència de l’executiu de Torra en l’acte no estava en el guió

Els seus tant van ser mis­sat­ges esca­rits amb una única con­signa –“Visca Cata­lu­nya lliure!”– com escrits més exten­sos en què la reflexió política es bar­re­java amb la per­so­nal. Tan bon punt es va conèixer la sentència del Suprem, els comp­tes ofi­ci­als de Twit­ter van ser l’únic canal a mà per poder cop­sar les valo­ra­ci­ons i impres­si­ons dels líders inde­pen­den­tis­tes. “Si hagues­sin jut­jat els fets, ens hau­rien absolt. Com que han jut­jat les idees, ens han con­dem­nat”, va expres­sar en una piu­lada Josep Rull, i hi afe­gia que la reso­lució judi­cial “també con­demna els 2,5 mili­ons de cata­lans que van votar l’1-O”. “Tor­na­rem més forts, més con­vençuts i ferms que mai. Gràcies a tot­hom, i per­sis­tiu, perquè nosal­tres per­sis­ti­rem sem­pre, sem­pre!”, deia Oriol Jun­que­ras, men­tre que Carme For­ca­dell for­mu­lava un dur al·legat con­tra el pro­nun­ci­a­ment del Suprem: “La injustícia s’ha con­su­mat. El lliure debat par­la­men­tari no és delicte, és un dret exer­cir-lo i un deure defen­sar-lo. No ens can­sa­rem de dir-ho allà on faci falta. Avui la democràcia viu un dia fosc.”

El de Dolors Bassa va ser pos­si­ble­ment l’escrit més viven­cial o el que més direc­ta­ment apun­tava a l’estat d’ànim del moment. L’excon­se­llera de Tre­ball, Afers Soci­als i Famílies es con­fes­sava “indig­nada i empre­nyada amb una sentència injus­ti­fi­cada”. Alhora, però, asse­gu­rava que no està dis­po­sada a abai­xar el cap: “Mal­grat tot, con­vic­ci­ons fer­mes.” De tots ells, qui més s’hi va espla­iar va ser Raül Romeva, que, després de recor­dar que la seva con­demna ja va començar amb la presó pre­ven­tiva, asse­gu­rava que el pro­nun­ci­a­ment del Suprem “no can­viarà les aspi­ra­ci­ons polítiques de mili­ons de ciu­ta­dans; ni aques­tes, ni les que vin­dran”. Per con­tra, Jordi Turull única­ment es va expres­sar amb el ja men­ci­o­nat “Visca Cata­lu­nya lliure”, pro­clama que Joa­quim Forn també es va fer seva, a més d’agrair els ges­tos de suport rebuts.

“La res­posta a la sentència, rein­cidència #HoTor­na­re­mA­Fer. Amnis­tia, democràcia i auto­de­ter­mi­nació.” Van ser les parau­les de Jordi Cui­xart, que una estona abans de conèixer la reso­lució va enviar un mis­satge per telèfon a la junta d’Òmnium més que con­clo­ent: “Des de la presó assu­mim ple­na­ment les con­seqüències dels nos­tres actes.” Una sentència que, com va voler pun­tu­a­lit­zar, no suposa assu­mir “cap mena de cul­pa­bi­li­tat, sinó ben al con­trari”. Jordi Sànchez, per la seva banda, també es va voler expres­sar en clau per­so­nal: “Nou anys de presó no posa­ran fi al meu opti­misme. Cata­lu­nya serà inde­pen­dent si per­sis­tim. Mani­fes­tem-nos sense por.”

La veu de les famílies

Ate­ses les cir­cumstàncies, els fami­li­ars ahir no van voler fer cap com­pa­rei­xença pública i també van optar –només alguns– per fer una piu­lada per expres­sar les seves sen­sa­ci­ons. Va ser el cas de Diana Riba, la dona de Raül Romeva, que no ama­gava les emo­ci­ons: “Dolor. Això és el que sen­tim avui a casa i el que volen que sen­tim molt de temps. Diuen, però, que allò que és per­so­nal, és polític. Per això, farem política a les ins­ti­tu­ci­ons i al car­rer fins a tro­bar la justícia que ens ha man­cat. Per tu, per ells, pel país i pel futur.” Al seu torn, Merit­xell Lluís, esposa de Josep Rull, escri­via a les xar­xes: “Ens en sor­ti­rem i segui­rem enda­vant, fins al final!”

Perquè la seva veu es pogués escol­tar d’alguna manera en un dia com el d’ahir, les famílies van redac­tar un comu­ni­cat con­junt, a través de l’Asso­ci­ació Cata­lana de Drets Civils, que va ser lle­git a les dotze del mig­dia a la plaça del Rei per la filòsofa i assa­gista Marina Garcés. En prin­cipi, havia de ser un acte sobri, aus­ter, però va anar aga­fant enver­ga­dura a mesura que s’hi van anar afe­gint mani­fes­tants, tant de manera més o menys impro­vi­sada com del tot cal­cu­lada –alguns hi van arri­bar en una columna per­fec­ta­ment estruc­tu­rada–. I així, com qui no vol la cosa, es va aca­bar con­ver­tint en una con­cen­tració amb cen­te­nars de per­so­nes, entre les quals es va poder veure l’exal­cal­dessa de Sant Cugat Mercè Conesa; el por­ta­veu de JxCat al Senat, Josep Maria Cle­ries; els regi­dors de la for­mació a Bar­ce­lona Jordi Martí i Fer­ran Mas­ca­rell, i també alguns d’ERC, com Ernest Mara­gall, Eli­senda Ala­many i Miquel Puig, entre d’altres. Abans de la lec­tura del mani­fest, i sense que estigués ni pre­vist ni anun­ciat, el govern en ple, encapçalat pel pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, es va plan­tar a la plaça. Tot i que els fami­li­ars no hi eren, va voler ser un gest explícit d’escalf cap a ells per part de l’exe­cu­tiu.

Amb tot­hom ja a lloc, Garcés va anar per feina. L’escrit, ja d’entrada, denun­cia que la sentència “suposa un punt i seguit a la repressió”. Mal­grat con­fes­sar sen­tir “dolor” per l’escarni que repre­sen­ten les penes impo­sa­des, des de l’entorn més pro­per als pre­sos asse­gu­ren que es man­te­nen “sere­nes i deter­mi­na­des en la lluita com­par­tida en defensa de drets i lli­ber­tats fona­men­tals”. Així mateix, i en clau ja ober­ta­ment política, el docu­ment con­clou que “el man­dat del Suprem també cri­mi­na­litza tot el movi­ment inde­pen­den­tista i la dis­sidència política amb la per­versió de la rea­li­tat i amb men­ti­des per jus­ti­fi­car delic­tes ine­xis­tents”, i al mateix temps “crea un greu pre­ce­dent que dete­ri­ora pro­fun­da­ment la salut democràtica de la nos­tra soci­e­tat i fa qüesti­o­na­ble l’estat de dret amb garan­ties i drets per als ciu­ta­dans”. Un cop aca­bada l’al·locució, una noia amb un vio­lon­cel va inter­pre­tar El cant dels ocells. Va ser un ins­tant emo­tiu que va donar pas a un crit, tan unànime com eixor­da­dor, que exi­gia “lli­ber­tat”.

LES FRASES

Tornarem més forts, més convençuts i ferms que mai. Gràcies, i persistiu, perquè nosaltres ho farem
Oriol Junqueras
exvicepresident del govern
La injustícia s’ha consumat. El debat parlamentari no és delicte. La democràcia viu un dia fosc
Carme Forcadell
expresidenta del parlament
La resposta a la sentència, reincidència #HoTornaremAFer. Amnistia, democràcia i autodeterminació
Jordi Cuixart
president d’òmnium
Nou anys de presó no posaran fi al meu optimisme. Catalunya serà independent si persistim
Jordi Sànchez
expresident de l’anc
Dolor. Això és el que sentim avui a casa i el que volen que sentim molt de temps
Diana Riba
dona de Raül romeva
Ens en sortirem i seguirem endavant, fins al final!
Meritxell Lluís
dona de josep rull

“No és justícia, és venjança”, clamen els condemnats

“No s’ha fet justícia.” Amb aquesta frase tan inequívoca comença la carta que els nou presos sentenciats amb presó van difondre ahir, i en la qual exposen que la resolució de la causa 20807/2017 és la “trista culminació” d’una instrucció “que no ha respectat les garanties processals”, ja que, entre d’altres, ha fet “un ús i un abús” de la presó preventiva. Així mateix, els nou condemnats es consideren caps de turc, ja que, a través del càstig imposat, “es pretén escarmentar milions de persones” que han defensat “pacíficament” l’autodeterminació de Catalunya. També confessen “l’orgull” d’haver impulsat l’1-O i conviden la ciutadania a manifestar-se de manera no violenta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.