Putin, ‘reina’ de Síria

La retirada de les tropes nord-americanes de Síria i la consegüent invasió turca del nord-est del país han marcat un gir important en aquesta partida d’escacs estratègica que es lliura per guanyar poder i influència al Pròxim Orient. Vladímir Putin s’ha convertit en el gran beneficiari dels últims moviments tàctics operats a la zona, en la peça dominant –la reina– del complex tauler sirià.

“Quan Moscou va llançar la seva operació militar a Síria el 2015, el Kremlin va assegurar que la seva prioritat era derrotar el terrorisme internacional”, recordava aquesta setmana el corresponsal de la BBC Steve Rosenberg. “Però reconstruir la influència de Rússia al Pròxim Orient era també un objectiu principal”, hi afegia.

Es pot dir que, després dels fets dels darrers dies, aquest últim és ja un objectiu acomplert gràcies, paradoxalment, a l’entrada en escena de l’exèrcit del president turc, Recep Tayyip Erdogan, per combatre les milícies kurdes de l’YPG, abandonades per Trump en un nou rampell d’aïllacionisme. Perseguides per les tropes turques, les milícies kurdosirianes –que lideren l’aliança que va derrotar Estat Islàmic a la regió– es van veure forçades a fugir i a llançar-se en braços del règim del president sirià, Baixar al-Assad i del seu tutor, Moscou, a la recerca de protecció. “O acord o genocidi”, resumia un comandament de l’YPG per explicar el canvi d’aliança forçat amb Damasc. El buit deixat per Washington ha quedat compensat per l’avenç de forces russes i sirianes cap al nord, en direcció a la frontera amb Turquia. “Al règim d’Al-Assad li han ofert l’oportunitat de reconquerir, en uns pocs dies o setmanes, més territori del que havia guanyat en vuit anys de conflicte. I sense haver de disparar gairebé ni un tret. Un joc de mans que el protegit de Moscou no hauria pogut fer sense la complicitat involuntària de Turquia”, observava Le Monde. De les accions concatenades de Trump i Erdogan, n’emergeix un Putin triomfant. “Simple piconadora al servei de Damasc quan el seu exèrcit va desembarcar a Síria el setembre del 2015, el cap del Kremlin ha afegit ara una dimensió diplomàtica al seu arsenal. S’ha erigit en àrbitre del caos i té, com a fil conductor de la seva política, la reunificació de Síria al voltant de Baixar al-Assad, certament un dictador incòmode, però per ara ineludible als seus ulls”, hi afegeix el diari francès. Sancionat des del 2014 per l’annexió de Crimea i la posterior participació en la guerra secessionista a l’est d’Ucraïna, el president rus revifa ara en l’escena internacional. Washington, decidit a desempallegar-se del seu paper de gendarme mundial, li ha deixat via lliure davant d’una Unió Europea impotent, lligada de mans amb Turquia per la qüestió dels refugiats i amenaçada en la seva seguretat per aquest focus d’inestabilitat instal·lat a tocar de les seves fronteres.