Pedro Sánchez no s’hi posa

Carta, trucada, carta, trucada. No es pot dir que no ho intenti. El president de la Generalitat va tornar a telefonar ahir a Pedro Sánchez per posar data a una reunió, però el cap del govern espanyol va tornar a no posar-s’hi. Es veu que estava reunit. No es posa al telèfon, ni es posa a treballar per resoldre el problema polític més greu que té Espanya, el conflicte amb Catalunya. Per via interposada, amb missatges de WhatsApp a la premsa i per boca del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, es coneix que el dirigent del PSOE no es vol reunir amb Quim Torra fins que no condemni la violència dels que protesten per la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics i fins que no se solidaritzi amb els policies ferits i doni suport als cossos i forces de seguretat de l’Estat. Ahir mateix ho va reiterar Grande-Marlaska, que creu que Torra ha de condemnar “sense mitges tintes ni equidistància la violència”. “Ningú entén que no l’hagi condemnat fins ara”, va martellejar.

Com un frontó, La Moncloa fa veure que no sent les reiterades condemnes de Torra a la violència: en seu parlamentària, en una entrevista a TV3, en una declaració institucional... En una piulada, el president es mostrava ahir “molt preocupat per la situació d’una noia hospitalitzada a la Vall d’Hebron i pel policia, a Sant Pau”. “Desitjo la seva ràpida recuperació. Faig arribar el meu suport a les famílies”, acabava.

La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, s’omplia la boca amb la paraula diàleg i, en un acte de precampanya del PSOE a San Fernando de Henares, a Madrid, la ficava al mateix sac que el 155 i la llei de seguretat per controlar els Mossos de manera directa: “No ens tremolarà la mà si cal prendre una decisió més important, però tampoc no ens tremolarà la mà per dialogar en el marc de les lleis.”

Qui sí que responia, amb una carta, era el líder del PSC, Miquel Iceta, que escrivia a Torra amb la mateixa cançó: “Considero obligat que condemni la violència i contribueixi a l’aïllament de qualsevol acció violenta.” “No n’hi ha prou dient que aquestes actituds no el representen, o que no representen el moviment independentista, cal que les condemni expressament”, insistia. Iceta troba imprescindible que, abans de reunir-se amb Sánchez, Torra es trobi amb els presidents dels grups parlamentaris.

El president li va respondre de seguida amb una carta en què demana a Sánchez que es deixi d’amagar darrere d’Iceta i responsabilitza el PSC d’haver preferit que no es convoqués la taula de partits catalans durant els períodes electorals. El president exiliat, Carles Puigdemont, va lamentar que Sánchez no despengi ni el telèfon: “És una cosa bastant ridícula que en un país amb una crisi política de primer nivell el president del govern espanyol sigui incapaç de parlar.”

L’endemà que li ho demanés Ernest Maragall, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer una petició expressa a Sánchez perquè estableixi un diàleg “real, discret i serè, allunyat de la gesticulació”, i va fer la mateixa petició a Torra. “Si els governs català i espanyol poden parlar per coordinar dispositius policials, com és possible que no siguin capaços de parlar del problema polític de fons que tenim?”, va constatar.

La trobada de divendres de Colau amb el president del Parlament, Roger Torrent, portava cua. JxCat va demanar una reunió urgent amb el republicà tot denunciant que s’havia fet sense informar-ne cap membre de la mesa ni del grup parlamentari. La formació troba preocupant “que es veti” l’ANC en una reunió amb agents socials i econòmics per abordar la situació postsentència. L’entitat considera que cadascú és lliure de reunir-se amb qui vulgui i no va voler fer sang, però un altre dels actors principals que tampoc hi va ser convidat, la Cambra de Comerç, es queixava a Twitter, per boca del seu president, Joan Canadell: “Torrent ja va dividir l’independentisme el 30 de gener, i ara que tornem a ser en un moment clau, torna a fer el mateix...”

L’entorn de Torrent va defensar que la reunió era un espai d’entitats i institucions en què no hi havia cap partit convocat i que el govern n’estava informat i i hi estava convocat, però no hi va poder assistir per una qüestió de timing. En canvi, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, negava que en tinguessin constància i, en declaracions a Catalunya Ràdio, afirmava que el govern es va “trobar” amb la reunió convocada. Colau, al matí, havia plantat Torra i Aragonès.

Puigdemont va carregar contra l’agenda pròpia de Torrent, sense esmentar-lo directament: “La deslleialtat i la divisió intencionades són un greu obstacle, difícil de superar. Cap càlcul partidista o personal ho justifica. Alguns se n’adonaran quan ja sigui massa tard, i descobriran que la unitat que tant vam reclamar hauria estat molt eficaç en aquests moments.”

D’altra banda, En Peu de Pau va demanar als diputats independentistes “que s’abstinguin de donar instruccions a col·lectius convocants d’accions”, com va fer dissabte el republicà José Rodríguez intentant convèncer infructuosament els manifestants perquè marxessin de la Via Laietana. El candidat d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, es va endur una xiulada monumental en una protesta a l’Arc de Triomf.