Júlia i Pau manifestant-se

En Pau i la Júlia no formen part de cap sindicat d’estudiants ni de cap organització política, però no han faltat a cap de les convocatòries dels darrers dies. Van començar a mobilitzar-se dilluns arran de la sentència condemnatòria als líders del procés, i des d’aleshores no han deixat els carrers. Afirmen que ho fan per protestar contra la repressió policial i contra la sentència perquè creuen que les mobilitzacions són necessàries perquè hi hagi una resolució del conflicte. També admeten que inicialment es manifestaven per la independència, però que ara ho fan “per democràcia i per denunciar la situació de repressió arreu de l’Estat espanyol”. I és que per la Júlia i en Pau, “el franquisme és una ferida oberta en aquest estat” i encara se’n conserven maneres de fer a les institucions. Un exemple són les actuacions dels cossos de seguretat d’aquesta setmana, que consideren que són “una vergonya”. Afegeixen que “fan por, són un pas enrere per a un estat democràtic, si és que ho hem estat mai”. “Hem perdut el nord”, es lamenten. Daltra banda, admeten que “tota revolució necessita uns sacrificis” i justifiquen així algunes accions de caire violent que s’han produït per part dels manifestants. “Això no és l’ideal, però a vegades accions com aquestes són necessàries per reclamar un dret.” Coincideixen amb altres joves opinant que aquestes accions dels manifestants “són en defensa pròpia de la policia” i afegeixen: “Per cremar quatre contenidors no passa res. Les coses del poble són del poble”, afirmen. Per la Júlia i en Pau, cal que la mobilització sigui continuada per tenir èxit: “No volem que decaigui la revolta.” A en Pau li agradaria integrar Sanitaris per la República, les brigades de voluntaris que atenen els ferits per l’impacte de pilotes de goma i altres tipus de càrregues policials en les manifestacions, però de moment està en llista d’espera, ja que, segons afirma, hi ha tanta gent que s’ofereix voluntària que “estan saturats”.