El govern entona unit el ‘Sit and talk’
Torra i els consellers retreuen a Sánchez el seu “menyspreu” a la institució, en què va incidir ahir, i la “deixadesa” per haver-se negat a parlar amb ell
Insta els comuns a situar-se amb els reprimits i votar la resolució contra la condemna
“Sit down and talk.” És a dir, en anglès per arribar, com ja s’està arribant, al món: “Seieu i parleu.” Literalment ho va reclamar el president Quim Torra per enèsima vegada els últims dies al seu homònim espanyol, Pedro Sánchez, i va ser el fil conductor que va marcar totes les intervencions durant una sessió de control ahir al Parlament, tant a ell com al govern, acaparada òbviament per les preguntes sobre les mobilitzacions i els aldarulls que la setmana passada van seguir a la dura condemna als líders del procés. Amb to contundent, Torra va insistir a demanar diàleg i es va preguntar “en què es diferencia” Sánchez de Rajoy, per denunciar-ne, a més, un “menyspreu que no entenen els catalans ni la comunitat internacional”.
En aquest sentit, la topada amb el líder socialista a Catalunya, Miquel Iceta, va ser la més significativa, ja que li va exigir que deixi de dir que només representa una part de la societat, quan té molt més suport que el mateix Sánchez, i de posar excuses com que parli primer amb els altres partits catalans. “En la meva compareixença la setmana passada ja vam debatre tots; qui ha de debatre són ara els presidents, de tu a tu”, etzibava, mentre lamentava que l’espanyol li hagi negat resposta a fins a cinc trucades. De fet, fins i tot demanava gràficament a Iceta que quan hi parli ell, li passi el telèfon. “Li demanem que comenci a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions, que tingui visió d’estat”, insistia Torra, que recordava, després de llegir diversos titulars de prestigiosos mitjans internacionals, que el món “no entén aquesta deixadesa de funcions” del president en funcions. Torra no va estar sol a l’hora de llançar el missatge, ja que moltes intervencions en les preguntes prèvies als consellers –inclòs el vicepresident, Pere Aragonès, que es va espolsar l’intent del govern espanyol de dividir el català en identificar-lo a ell i no a Torra com a únic interlocutor vàlid– van acabar amb el mateix afegitó: una crida al diàleg entre els executius i una denúncia de l’incomprensible immobilisme de Sánchez.
És clar que el líder català va celebrar també la proposta de resolució registrada dimarts pels tres grups independentistes com a resposta unitària a la condemna, que inclou una reafirmació en la idea de parlar d’autodeterminació, escrit que l’unionisme ha interpretat com un desafiament a la prohibició expressa del TC. Ahir mateix, de fet, el PSC, Cs i el PP ja van presentar escrits de reconsideració a la mesa contra la seva admissió a tràmit. “Sembla increïble que al Parlament no es pugui parlar de tot”, denunciava Torra. “Espero que l’assemblea d’Extremadura, que vol aplicar el 155 a Catalunya, també rebi un apercebiment del TC, perquè s’extralimita en les seves competències”, burxava. En aquest sentit, va instar els comuns a donar-los suport per establir un “gran bloc” per l’autodeterminació, l’amnistia i les llibertats. “S’ha acabat el temps de l’equidistància: o estem amb els represaliats o amb els repressors”, els exigia, això sí, després que la seva líder, Jèssica Albiach, li demanés si es manté en la via unilateral d’un nou referèndum –Torra va aclarir que era la seva proposta en les converses per al “gran acord de país” la que defensa– i li etzibés que a ell “ningú el considera un interlocutor vàlid, ni a dins ni a fora del país”. “Em pensava que trobaria certa empatia del seu grup després del menyspreu constant de Sánchez a Pablo Iglesias”, li contestava.
No hi va faltar tampoc l’habitual enganxada amb la líder de Cs, Lorena Roldán, que acusava Torra d’haver “atiat el foc durant mesos” i insistia a relacionar-lo amb “sospitosos de terrorisme”. El president l’acusava de continuar crispant i de destruir en lloc de construir, i els va recordar que estan “en caiguda lliure” electoral. “Estan condemnats a ser un grup residual perquè la gent vol solucions, diàleg, i amb vostès no hi parla absolutament ningú”, li etzibava.
Sánchez, més amenaces
És clar que, lluny d’avenir-se al clam del sit and talk, qui tampoc vol parlar amb el govern és Pedro Sánchez, que va continuar optant ahir per menystenir la petició de diàleg i reiterar les amenaces, ara arran de la proposta de resolució presentada pels grups, un fet que va fer que es dirigís aquest cop sense manies als “senyors i senyores diputats independentistes del Parlament”. “Qui travessi la frontera de la llei es trobarà la resposta serena i ferma de l’estat democràtic de dret”, proclamava, en un míting del PSOE a Segòvia. El candidat socialista, imbricat en plena campanya, va assegurar que el seu govern està sent “ferm” en el compliment de la legalitat i proporcional en les accions, i per això va insistir a exigir “lleialtat” a les altres forces unionistes per assolir una resposta unitària al conflicte, tot i aprofitar, això sí, per acusar-les de no haver facilitat abans la seva investidura. “L’independentisme està desitjant que la dreta torni a governar”, subratllava, mentre es postulava amb l’argument que l’últim cop que ho va fer amb Rajoy “es va triplicar el nombre d’independentistes a Catalunya; per això ara la multiplicació seria més gran”, atemoria. En tot cas, Sánchez va presumir que ells ja sabien “perfectament” la “convulsió“ que suposaria la resposta a la sentència, i lloava tant les forces de seguretat com la “feina extraordinària” del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, de qui ERC i Bildu, per cert, van demanar ahir la compareixença al Congrés per donar explicacions sobre l’actuació de les forces policials de l’Estat en els aldarulls postsentència.
Mentrestant, un altre ministre en funcions i home fort del PSC, José Luis Ábalos, va renunciar de moment a aplicar el 155, i es va mostrar decidit a “esperar” que la mesa del Parlament “reconsideri” la proposta de resolució que, segons ell, incompleix les noves instruccions del TC. En una entrevista a RNE, Ábalos reconeixia que els supòsits en què s’aplica la intervenció de l’autonomia estan molt “taxats” en la Constitució i relacionats amb el funcionament de les obligacions del govern, i del seu acatament de la legalitat.
LES FRASES
Seguirà de prop la investigació interna als Mossos
Torra va refusar la petició de la CUP de destituir el conseller d’Interior, Miquel Buch, a qui considera responsable dels 600 ferits en els aldarulls i, tot i admetre que no li van agradar moltes imatges que va veure, va recordar que ja hi haurà una comissió d’investigació específica al Parlament, i que ell estarà “especialment” a sobre de les investigacions internes per depurar responsabilitats per excessos en l’aplicació de la força; un fet, per cert, que li va valdre els retrets d’Iceta, per al qual la policia d’un país ha de tenir “presumpció de professionalitat”. “Una comissió d’investigació serveix per escatir responsabilitats polítiques, i no poden ser més clares: vostè i el conseller”, cloïa.
Ahir, Buch, que va reiterar que compareixerà pròximament “l’estona que faci falta” al Parlament per explicar-se, va exposar en aquest sentit que el Departament d’Interior ha sancionat fins a 514 agents dels Mossos en els últims deu anys “per mala praxi en diferents categories”, un fet que, segons ell, “demostra que el cos depura algú quan no s’ajusta a la llei”. Buch afirmava que la policia “quan hi ha problemes actua”, però recordava que “el problema de Catalunya no és d’ordre públic”.
El conseller de Treball i Afers Socials, Chakir El-Homrani, també va recordar que no hi va haver “cap incidència” als centres de treball durant la vaga de divendres, que va tenir un seguiment comparable a la del 3-0 per les davallades de fins al 10% en el consum elèctric.