Proclama coral a la llibertat

Els carrers de Barcelona viuran avui, previsiblement, una nova manifestació massiva reclamant la llibertat dels presos independentistes i per expressar, alhora, un refús frontal a la sentència del Tribunal Suprem que els condemna a prop de 100 anys de reclusió. La convocatòria és a les cinc de la tarda al carrer Marina, i té el suport de les 560 organitzacions i col·lectius de diversa naturalesa –des de l’Amical de Mauthausen a Unió de Pagesos, passant per la Cecot, la Taula del Tercer Sector o la Federació Catalana d’Escacs, entre una llarga llista– que ja van subscriure un manifest de rebuig a la resolució judicial i que s’engloben en la Federació d’ONG Lafede.cat.

Justament aquest caràcter transversal de la protesta, amb actors amb unes posicions i sensibilitats que desborden la frontera política de l’independentisme, és un factor que ahir van voler destacar tant l’ ANC com Òmnium , promotors de l’acte. “Les persones o espais que estan fora del sobiranisme s’han de sentir interpel·lats davant una marxa que el que demana és llibertat”, era la reflexió de Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, mentre que Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, va recalcar que aquesta consigna, la de llibertat, que presidirà la protesta, es fa extensible “tant als presos polítiques com als que han estat detinguts en aquests darrers dies”.

Tots dos van fer aquestes reflexions durant una sessió fotogràfica que es va fer ahir al migdia a l’altura del carrer Marina amb el Port Olímpic, i en què també van participar representants d’algunes de les entitats que secunden la mobilització. Així, es va poder veure el secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre; el president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, Àlex Casanovas, o el president del Ciemen, David Minoves, entre molts altres representants de sectors diversos. El traçat de la marxa –la capçalera se situarà a la confluència dels carrers Marina i Ramon Turró– coincidirà amb la que es va fer l’11 de novembre del 2017 per denunciar uns empresonaments que, posteriorment, s’han perpetuat en el temps. Segons els còmputs de la Guàrdia Urbana, 750.000 persones van participar en aquella protesta. Davant la temptació, i el risc, d’establir comparacions entre el múscul exhibit aleshores i el que finalment pugui passar avui, Paluzie va explicar que s’ha triat el mateix emplaçament essencialment per un criteri logístic –“hem fet tantes coses ja a Barcelona que és gairebé impossible no acabar repetint escenaris”–, i també va recordar que portem “dues setmanes de mobilitzacions esgotadores i que han estat desbordants”. Per tant, si s’han de fer anàlisis i similituds, tot s’ha de posar en context.

A banda de multiplicar les crides a la participació, tant l’ANC com Òmnium han espremut la seva maquinària interna per assegurar la presència de manifestants de fora de les comarques de Barcelona. D’aquesta manera, i com ja passa de manera recurrent en aquestes convocatòries, s’ha llogat una flota d’autocars que sortiran des de diversos punts de Catalunya. Ahir al migdia, ja n’hi havia més de 400 plens, amb la previsió que la xifra final acabi sent més alta.

Malgrat que la d’avui està considerada una jornada clau a l’hora de visibilitzar una resposta ciutadana de rebuig massiu a la condemna de la causa especial 20907/2017, des de les entitats sobiranistes es té interioritzat el discurs que l’escalada de mobilitzacions haurà de ser llarga i continuada en el temps. I, sobre això, tant Mauri com Paluzie van recalcar ahir que el missatge no s’haurà de circumscriure només a l’alliberament dels presos, ja que la reivindicació de l’exercici del dret a l’autodeterminació haurà de continuar estant en el centre del debat.