Generació 14-O

La fórmula no és pas nova. Els precedents més massius es remunten al 2011, quan les tendes de campanya del moviment del 15-M van omplir la plaça Catalunya de Barcelona durant tres setmanes. I al 1994, quan van coincidir acampades que van durar diverses setmanes a diferents ciutats per reclamar als governs la cessió del 0,7% del pressupost a la cooperació internacional. Les tendes han tornat ara al carrer com a forma de protesta. En aquest cas, a la plaça Universitat de Barcelona dues setmanes després de la publicació de la sentència del Suprem, el 14 d’octubre passat. Però la reivindicació va més enllà de la independència de Catalunya. Els autoanomenats “generació 14-O” no protesten només contra una injusta sentència sinó que deixen aflorar el malestar d’una generació abocada a viure pitjor que els seus progenitors. Una generació que ha crescut manifestant-se amb les seves famílies cada Onze de Setembre. Que s’ha sentit desenganyada en veure que deu anys de manifestacions pacífiques han acabat amb elevades penes de presó. Una generació que ha viscut bona part de la seva vida en una crisi que ha deixat retallades educatives i sanitàries, un elevat atur juvenil i un molt difícil accés a l’habitatge. Que creu que els seus drets s’estan veient vulnerats per una resposta policial que qualifiquen de repressiva i violenta.

Així ho expressen els joves en les manifestacions convocades pel Sindicat d’Estudiants i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) en les últimes setmanes. Des del 14 d’octubre aquests dos sindicats han convocat cinc jornades de vaga i una vaga indefinida a la universitat per part del SEPC. Els estudiants d’instituts i universitats s’han erigit en punta de llança de les mobilitzacions contra la sentència. Són els que han decidit instal·lar-se a la plaça Universitat i, tot i que l’acampada no està organitzada per cap dels dos sindicats, aquests hi donen total suport. També s’hi han mostrat a favor l’ANC, Òmnium, el moviment escolta i Tsunami Democràtic i la CUP. I nombrosos particulars que han donat aliments i altres productes als acampats.

La Natàlia és un exemple de la generació 14-O. Estudia a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i s’ha adherit tant a la vaga indefinida universitària com a l’acampada. A banda de la indignació per la sentència, “a l’autoanomenada generació 14-O hi ha moltes problemàtiques que ens afecten, com ara la precarietat laboral, l’accés a l’habitatge i els alts preus de la universitat”. La seva adhesió a les protestes ha tingut com a detonant “l’augment claríssim de la repressió”. La Natàlia es refereix al “context neoliberal en què vivim, que afecta les nostres vides”, i en el seu cas concret tracta de pagar-se els estudis treballant de cambrera, de professora d’anglès i d’hostessa d’esdeveniments. ”Feines molt precaritzades, amb tractes de vegades vexatoris i masclistes”, diu.

Coral Latorre, portaveu del Sindicat d’Estudiants, assenyala: “La majoria de joves no estem lluitant per una república que canviï la bandera i res més, sinó que entenem aquesta lluita com la forma per transformar les nostres condicions de vida i posar fi a la precarietat, les retallades, els desnonaments...”

Les mobilitzacions dels universitaris s’han centrat especialment a aconseguir un compromís de les universitats respecte de la situació que viu el país aquests dies. “Si no hi ha normalitat al carrer no pot haver-n’hi a les aules.”

Amb aquesta consigna van sortir uns 200 alumnes de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica el 22 d’octubre a tallar la Gran Via en solidaritat amb un company que ha perdut un ull per un projectil policial. I és un sentiment que ha calat en part de l’alumnat, que ha reclamat als rectorats que flexibilitzin les avaluacions per poder assistir a les mobilitzacions sense cost acadèmic. I monetari, pel cost que representa haver-se de matricular de nou d’una assignatura.

Les universitats públiques, i també la privada de Vic, han aprovat un manifest de rebuig a les condemnes i la judicialització de la política. Els sindicats d’estudiants han anat més enllà i els han exigit que el compromís es materialitzi en avaluacions més flexibles que el model d’avaluació continuada que marca el model de Bolonya. L’examen final és una possibilitat que ja es preveu a les normatives universitàries i que els alumnes poden demanar a principi de curs per circumstàncies particulars. La majoria de centres han acordat ampliar el termini fins a la setmana vinent per demanar aquesta opció i, en alguns casos, han posposat fins al 7 de novembre les activitats avaluables.