“Estem lluitant pel nostre futur”

Des de dimecres al matí, la plaça Universitat ha substituït el gris de l’empedrat pels colors de les tendes de campanya que els estudiants que hi acampen hi han instal·lat. S’hi estaran, diuen, de manera “indefinida”, perquè sembla que “si no, no ens escolten”. S’autoanomenen la generació del 14 d’octubre o “la generació de la precarietat” i asseguren que la sentència del Tribunal Constitucional va ser “la gota que va fer vessar el got”, un punt d’inflexió que els va empènyer a sortir al carrer. “No podem normalitzar la situació. No ens aturarem”, afirmen, “Aquí i ara, estem lluitant pel nostre futur.”

Dijous al matí es van organitzar diverses taules de debat en què els estudiants van discutir sobre l’ecologisme, l’internacionalisme, el feminisme i el moviment estudiantil, que van posar en relació amb la seva reivindicació. Mentre que en un punt de la plaça es parlava de donar-se a conèixer i de donar suport a lluites com ara la de Rojava, Chiapas o Xile, a l’altra es debatia sobre els límits del creixement, la justícia climàtica i el deute global. A continuació, hi va haver una xerrada de Sanitaris per la República, a càrrec de Sira Esclasans.

Un grup d’estudiants s’han ofert voluntaris per dur a terme les tasques de logística i seguretat. En una carpa situada al centre de la plaça les persones que vulguin poden portar-los provisions o contribuir a la caixa de solidaritat. “Ens hem trobat amb molta gent gran”, afirmen. “No poden ajudar físicament, però ens venen a portar provisions i a donar suport emocional.” S’organitzen en comissions, cadascú s’ocupa d’una feina concreta. “Hem passat la nit aquí fent guàrdia per si venia algun carterista”, expliquen dos voluntaris, “però ha estat una nit molt tranquil·la”. Durant l’estona que estem parlant, algú ve a donar-los una tenda i diverses mantes. “No t’esperes una resposta tan bona”, asseguren sorpresos.

Sota el crit de “No som a classe, però estem fent història” s’organitzen una munió de joves que es preparen per encetar la marxa convocada pels sindicats d’estudiants. Diuen que no estan reclamant la independència –“hi ha persones de sensibilitats polítiques diverses”, expliquen–, però asseguren que el punt que tenen en comú és la reivindicació del dret d’autodeterminació i la condemna de la repressió policial. Davant la “incapacitat dels polítics de resoldre conflictes”, diuen “tan sols el poble salva el poble”. “Sento orgull de la meva gent i de l’ambient de l’acampada”, afirma una jove estudiant que es felicita del caràcter transversal de la reivindicació.

Dimecres i dijous, l’acampada va coincidir amb una campanya del Banc de Sang, que va muntar la seva carpa a plaça Universitat, per buscar donants. Des del Banc de Sang afirmen que “han tingut una resposta molt positiva” dels estudiants, que van formar cues llargues durant els dos dies per donar sang.