Molt debat, però res de diàleg
Constitucionalistes i independentistes constaten que les posicions estan més allunyades que mai
JxCat proposa sense èxit fer un front unitari independentista
Poques coses van variar respecte del debat de fa set mesos, més aviat al contrari, i es va constatar que les posicions entre constitucionalistes i independentistes estan més allunyades que mai. De debat n’hi va haver molt, més ben dit moltes interpel·lacions directes i retrets entre les dues bandes, però també entre companys de viatge ideològics. Al bell mig, Jaume Asens, dels comuns, intentava amb poc èxit vendre la seva fórmula pel desbloqueig que passa per “diàleg efectiu, agafar telèfons i no fer monòlegs”, a més de donar la veu a la ciutadania de Catalunya
El debat a Catalunya venia calent amb les propostes de l’encara president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en el debat de les televisions espanyoles, ben allunyades del diàleg que pregonava durant la campanya dels darrers comicis espanyols del 28 d’abril passat: recuperar la prohibició al Codi Penal dels referèndums i la promesa de fer seure cavant la justícia Carles Puigdemont. I el PSC, conscient que seria el blanc de tots els acaraments i amb la baixa de la candidata per Barcelona, Meritxell Batet, hi va enviar el veterà bregat en el cos a cos José Zaragoza, tot i que va el número quatre de la llista. I aquest va entomar el repte sense pèls a la llengua i amb gairebé cap al·lusió propositiva per recuperar un diàleg amb el govern català i acostar posicions amb les formacions independentistes ara totalment inexistents amb un munt de trucades del president de la Generalitat Quim Torra perdudes a la bústia de veu del telèfon de La Moncloa. Zaragoza va preferir burxar en les divisions, treure’s la responsabilitat d’haver convocat de nou eleccions i remetre-ho al fet que “tots ens han bloquejat”. El socialista va acusar Podem i ERC de no haver fet possible un govern estable, va apel·lar a l’esperit dels Jocs Olímpics del 92 i a deixar les vies unilaterals, a més de respondre finalment al candidat republicà, Gabriel Rufián, que es comprometia a “no fer un govern amb el PP”.
Proposta d’unitat
Tant ERC, com JxCat i la CUP van acusar els socialistes d’alinear-se amb les posicions més radicals de la dreta i, fins i tots “mimetitzar-s’hi”, com va dir la cap de llista de JxCat, Laura Borràs, aplicant mesures cada cop més repressives. Rufián va acusar el president espanyol en funcions d’“amenaçar i insultar l’escola pública, els treballadors de mitjans catalans i criminalitzar més de dos milions de persones”. La proposta de Borràs, que no va ni recollir el republicà, va ser que a partir d’aquell mateix moment garantissin un gran grup independentista al Congrés amb tots els diputats junts, però Mireia Vehí,. de la CUP, davant l’enèsima proposta d’unitat, li va replicar que el que havien de fer era governar la Generalitat sense por de l’aplicació del 155 ni permetent la col·laboració repressiva del conseller d’Interior, Miquel Buch.
A diferència de l’abril passat, dues formacions s’estrenaven al plató. Una era la CUP i l’altra, la ultradretana Vox, repetint amb Ignacio Garriga de candidat a Catalunya després d’obtenir un escó, que es va passar mig debat repetint en resposta a les interpel·lacions dels altres grups per treure’s l’etiqueta de partir racista i xenòfob. Però com ja va passar a l’abril, molt protagonisme van tenir la candidata de Cs, Inés Arrimadas, i la del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, ja que es van passar bona part del debat interrompent les diferent intervencions dels seus oponents. De fet, ja només a l’entrada a TV3 la popular ja va apuntar maneres retirant alguns del llaços grocs que hi havia a la barana d’una de les escales de l’edifici i ho publicava a les xarxes. Conjuntament amb Arrimadas, van acusar la televisió catalana de ser uns “sectaris” i la líder taronja va tornar a demanar al seu director i moderador, Vicent Sanchis, que dimitís, recordant-li de nou que el Parlament l’havia reprovat. Però entre les formacions de dretes també van tenir les seves particulars enganxades, com per exemple quan Arrimadas va retreure als populars i als socialistes de ser tous i permetre que “els nacionalistes segueixin fent el que els dona la gana”. La popular, per la seva banda, va recomanar als independentistes catalans que “perdin tota l’esperança i facin el seu dol amb dignitat”, un dol que no passa, segons el seu parer, “per cremar contenidors”.