Gorbatxov, l’amic rus

Helmut Kohl ha passat a la història com l’artífex de l’Alemanya reunificada i el seu primer canceller. La caiguda del Mur, que el va agafar per sorpresa a Polònia, va accelerar el procés que, en menys d’un any, posaria fi a la divisió imposada al país després de la derrota del nazisme. Probablement, però, la reunificació alemanya no s’hauria produït sense l’actuació decisiva de Mikhaïl Gorbatxov –l’únic supervivent entre els dirigents aliats aquell 9 de novembre del 1989 (Bush, Thatcher, Mitterrand)–, que va descartar l’enviament de tancs per sufocar la revolta pacífica en un dels estats satèl·lit de Moscou.

El trentè aniversari de l’efemèride ha servit per recordar el paper clau que va tenir l’últim líder de la Unió Soviètica en la desaparició del teló d’acer i en la configuració del nou escenari. L’historiador i periodista Andrei Gratxev, portaveu del Kremlin d’agost a desembre del 1991, ha tret l’expresident del fred mediàtic –als 88 anys, continua sent més popular a fora que a Rússia– i, en un recent article al diari Le Monde, explica com Gorbatxov, en un gest inusitat, va acceptar que l’Alemanya unificada ingressés a l’OTAN, el bloc militar enemic del que liderava llavors la Unió Soviètica. Amb tot, revela Gratxev, Gorbatxov esperava dels occidentals una contrapartida, “un preu polític recíprocament avantatjós” a la seva renúncia a l’ordre internacional establert el 1945 pels vencedors de Hitler. El preu de què parla l’antic portaveu soviètic era la construcció d’una “casa comuna europea”, un sistema col·lectiu de seguretat continental que integrés també els antics membres del Pacte de Varsòvia. “Però el seu somni de veure Rússia ancorada definitivament a Europa per facilitar-ne la modernització i democratització [russes] no es va complir”, continua Gratxev. Gorbatxov va ser abandonat pels seus generals –aquests sí que van fer pagar la política d’obertura al pare de la perestroika forçant-lo a dimitir, a finals del 1991– i també pels aliats. “Els socis occidentals de la Rússia postsoviètica –retreu Gratxev– van apostar per l’otanització precipitada de l’Europa de l’Est. La construcció de la casa europea, ampliada gràcies a la desaparició del mur de Berlín, va continuar sense Rússia.” El distanciament no ha parat de créixer amb la Rússia de Putin, que, “trencant els llaços històrics i culturals amb la seva família europea, manté una deriva estratègica i política en direcció a la Xina”. “Europa, que, amb la casa comuna amb Rússia somiada per Gorbatxov hauria pogut avançar fins al Pacífic, s’arrisca a veure ben aviat alçar-se a la seva frontera oriental una prolongació de la Gran Muralla xinesa que ocuparà el lloc del desaparegut mur de Berlín”, es lamenta Gratxev. Un crit d’alerta que arriba en un context de fortes divisions dins l’OTAN i de renovades tensions entre Occident i el Kremlin.