Política

Col·lapse a la Jonquera

El desallotjament al matí de l’autopista només va ser el punt de partida d’un segon dia de talls a l’N-II i l’autopista a l’altura de la Jonquera

Tres talls successius en diferents punts del municipi anaven desplaçant manifestants i antidisturbis

Els concentrats defugien la confrontació directa i es replegaven per a una nova acció que ja s’iniciava

Quan es consumava el desallotjament del punt fronterer, començaven els nous talls a la Jonquera

El desallotjament del punt fronterer de l’AP-7 havia començat a les vuit del matí, però el trànsit no es va obrir fins a les quatre de la tarda; “31 hores de tall a la Jonquera”, reivindicava ahir el Tsunami Democràtic a les xarxes. Després d’una nit de concerts i acampada entorn de l’escenari instal·lat al mig de l’autopista, la pressió, des del nord, dels CRS francesos i, pel sud, dels Mossos d’Esquadra deixava poc recorregut als concentrats. Els primers a intervenir van ser els antiavalots francesos, que amb algunes càrregues i ruixades de gas pebre van anar fent recular els manifestants i apartant-los de la via. Els Mossos, per la seva banda, van deixar un marge d’una hora perquè es traguessin els vehicles abans de procedir al desallotjament. Atrapats dins la tenalla dels dos cossos policials i sense possibilitat de rebre més suport, els manifestants, seguint el patró de les convocatòries del Tsunami Democràtic, no van forçar la confrontació i van anar abandonar l’espai; també va quedar abandonat l’escenari i les dues furgonetes de lloguer entravessades a l’autopista que havien servit per portar material. Disset persones van quedar detingudes pels CRS, que van ser alliberades a la tarda (dos van sortir amb una multa i als altres se’ls ha obert un procediment per la via penal).

L’autopista quedava lliure d’ocupants, però qui pensava que la convocatòria del Tsunami Democràtic s’acabava aquí s’equivocava; el segon dia de mobilitzacions a la Jonquera només començava. Durant la nit i de bon matí havia anat arribant més gent responent a la petició de suport que corria a les xarxes; gent que no va poder en alguns casos arribar a l’escenari del punt fronterer, però que estava a punt per actuar a la Jonquera. I quan tot just es consumava el desallotjament del tall iniciat el dia abans, ja es convocava una altra mobilització uns sis quilòmetres més avall, al nucli de la Jonquera. A les onze del matí, l’N-II i l’AP-7 tornaven a quedar tallades. En aquesta primera acció només eren alguns centenars de manifestants. Suficients per desmuntar peces metàl·liques dels vorals de l’autopista, entravessar mobiliari urbà a la via i crear un punt de fixació. Mossos o Guàrdia Civil –que ahir actuaven concertadament arreu del municipi– arribaven i prenien posició; quan quedava clar que estaven preparats per carregar, els manifestants aplicaven la tàctica del replegament i s’apartaven. I quan la policia donava per alliberava la via i treia els elements que entorpien el pas dels cotxes, s’adonaven que uns centenars de metres més amunt o avall, ja hi havia una concentració i un altre tall de la carretera. Aquest guió es va repetir tres vegades ahir a la Jonquera. Va ser un dia de corredisses de les forces de l’ordre al llarg de l’N-II a l’altura de la Jonquera. Però al migdia ja no eren centenars, sinó alguns milers de persones que hi participaven. I sense donar possibilitats als agents de disfrutar d’un enfrontament directe.

L’únic incident realment greu –que per miracle no va causar danys personals– va ser quan un camioner embogit va forçar el pas enmig de manifestants i policies, i va estar a punt d’endur-se fins i tot un parell de periodistes, abans que finalment el conductor quedés detingut.

Però la tònica general dels cara a cara que s’anaven produint era més la d’una tàctica de guerrilla de desgast, amb unes armes que segurament devia descol·locar i frustrar més d’un agent: un cançoner que reunia des de L’estaca, la Bella Ciao, el Passi-ho bé, i fins a rodones de sardanes improvisades al davant dels uniformats amb porres. Tot plegat amb musica de gralla, alguna guitarra, un acordió, i la remor de fons dels helicòpters. No hi faltaven, és clar, les consignes que justificaven tot plegat: crits d’“Independència”, “Llibertat” i “Som gent de pau”. El segon, dels tres dies de mobilització anunciats pel Tsunami Democràtic, ahir va col·lapsar la Jonquera. I quan cap a les quatre de la tarda els uniformats de la Guardià Civil van fer pressió per desallotjar l’última rotonda ocupada de la Jonquera, els manifestants es van anar apartant, donant la feina per feta i apel·lant a reunir-se a Girona on ja s’iniciava un altre tall a l’autopista.

Dia de corredisses
Quan els agents de policia donaven per alliberada la via i treien els elements de mobiliari que entorpien el pas dels cotxes, s’adonaven que uns centenars de metres més amunt o avall ja hi havia una altra concentració i un altre tall de la carretera.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.