Les víctimes ignorades del 17-A
Els afectats psicològics dels atemptats de Barcelona i Cambrils denuncien que no reben cap tipus d’ajuda, ni tan sols terapèutica
L’associació que els guia, la Uavat, indica que el Ministeri de l’Interior ha rebutjat el 82% de les demandes
L’entitat ha atès fins ara 210 persones
El Ramon Serrano acaba de rebre una trucada del Ministeri de l’Interior en què li diuen que, si vol, li entregaran una insígnia per acreditar la seva “condició d’il·lès” en l’atemptat de la Rambla. Considera que l’oferiment és gairebé un insult –“em fa riure, em fa plorar...; la impotència és total”, diu–, perquè un pin és l’únic que ha aconseguit del ministeri, que no el reconeix com a víctima de terrorisme –il·lès físic ho és, però té nombroses lesions psicològiques– perquè ha entregat la documentació fora de termini, cinc mesos tard.
El 17 d’agost, a les 16.50 hores, el Ramon viatjava en un autobús de la línia 59 quan va veure que una furgoneta “s’ho enduia tot al seu pas”. Va demanar al conductor que obrís portes i en va baixar per ajudar en el que va poder. Té seqüeles psicològiques per tot el que va viure i veure, però segons el ministeri no té dret a cap tipus de reconeixement ni suport. La Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (Uavat), l’associació que es va crear després dels atacs de Barcelona i Cambrils per informar les víctimes dels seus drets, també les que no surten en les llistes oficials, va denunciar al mes de juliol que el 82% de les sol·licituds de reconeixement com a afectats pels atemptats del 17 i el 18 d’agost del 2017 a Catalunya, majoritàriament psicològics, han estat denegades. Però fins que no coneixem les històries que hi ha darrere les xifres no ens podem adonar de la magnitud del calvari que estan passant per intentar que l’Estat reconegui les seves lesions i la desatenció que viuen.
El Ramon és un dels entrevistats en aquestes planes, però la Uavat ha atès fins a 210 persones, de les quals 117 han presentat sol·licituds d’ajudes a Interior. Ser reconegut com a víctima del terrorisme permet rebre una indemnització pels dies de baixa laboral agafats des de l’atemptat i també en el cas que les seqüeles derivin en una incapacitat, ja sigui total, parcial o absoluta. També una ajuda de fins a 3.600 euros el primer any de teràpia.
Criteris clínics obviats
Segons la psicòloga experta en trastorns posttraumàtics Sara Bosch, presidenta de la Uavat, la majoria de denegacions no responen a criteris clínics. “S’argumenta, per exemple, que l’afectat no va rebre assistència psicològica els dies immediatament posteriors a l’atemptat, quan en la guia elaborada pel mateix ministeri es recorden els criteris internacionals i s’explica que el trastorn posttraumàtic pot aparèixer molt després”, exemplifica. “Si el reconeixement de víctimes no comportés, per llei, també un rescabalament, no hi hauria cap problema”, conclou. Robert Manrique, víctima de l’atemptat d’Hipercor i assessor de l’associació, denuncia que s’han endurit molt els criteris per reconèixer les víctimes psicològiques. “En el passat hi ha hagut qui ha fet teatre i s’ha aprofitat d’aquestes ajudes, però estan pagant justos per pecadors; que l’Estat retiri les pensions a qui no les mereix i es preocupi dels que sí que estan reconeguts com a víctimes per pèrits forenses i psicòlegs i psiquiatres.”
Les persones que eren a la Rambla o a Cambrils i han patit danys s’enfronten a un segon gran problema, i és que el termini per demanar ser reconegut com a víctima és d’un any a partir dels fets. Molts afectats psicològics no sabien que tenien drets a reivindicar –encara ara gairebé se senten culpables per demanar res havent sobreviscut– i no va ser fins que van arribar a la Uavat que van descobrir que també són víctimes i quines eren les gestions que havien de fer. Molts tràmits s’han iniciat tard perquè localitzar els afectats que no sortien en llistes oficials va ser complicat i ho ha hagut de fer aquesta associació amb els seus mitjans, quan és tasca competent del ministeri. Interior va assegurar que seria “molt flexible” amb els terminis, però a la pràctica no ha estat així, i ha suposat un nou entrebanc –l’enèsim– burocràtic.
“Anar reobrint la ferida... per a què? No confio en res que vingui del ministeri”
La Saray Gómez té 20 anys i és de Rubí. El 17 d’agost del 2017 treballava en un dels quioscos de flors de la Rambla i vivia a Barcelona. Mesos després de l’atemptat, va haver d’abandonar tant la parada com la ciutat.
“No s’atenen les víctimes perquè costa diners”
En la fotografia que il·lustra aquest reportatge es pot veure la samarreta que el Ramon Serrano, veí de l’Hospitalet de 48 anys, portava el dia 17 d’agost del 2017. La va deixar com a ofrena a la Rambla pocs dies després de l’atemptat.
“Jo m’estic pagant la teràpia, però i qui no pot?”
Com avisa, el cas de Virginia Salas, de l’Hospitalet, és “de traca”, ja que s’hi acumulen una sèrie de despropòsits que encara li han fet més difícil reivindicar la seva condició de víctima de terrorisme. Gràcies a la teràpia que ella es finança, ha pogut tornar tres cops a la Rambla. “Sempre dono les gràcies”, diu emocionada.